Difference between revisions 12100777 and 12100780 on cawiki

{{MT|data=febrer de 2013}}
{{FR|data=novembre de 2012}}
{{llengua
| nom                 = Ido
| nomnadiu            = Ido
| pronúncia           = 
| altresdenominacions = ''Linguo internaciona'' (Llengua internacional)
| estats              = Arreu del món
(contracted; show full)

=== El renaixement dels anys 20 ===
Després de guerra, el moviment idista es va reconstituir lentament. En 1918, el lingüista francès [[Antoine Meillet]], professor en el [[Collège de France]], va elogiar l'ido, i més en general la idea d'una llengua internacional, en el seu llibre ''
ElLes Langues dans l'Europe nouvelle'':

{{Cita|Seria possible, no obstant això, per procedir de manera lògica i, per tant, de manera més satisfactòria i més clara, en la formació de paraules que fa esperanto. Això va ser demostrat pels creadors de l'ido, el llenguatge basat en el mateix principi que l'esperanto, però on els principis s'han aplicat amb major rigor. Vulgui's o no d'aquestes dues solucions proposades ja han tingut un èxit durador, un fet que s'adquireix: una llengua artificial basada en el principi de l'esperanto i de l'Ido pot treballfuncionar. Per a qualsevol persona que ja sap anglès o una llengua romanç, i més per a qualsevol persona que sap diversos idiomes d'Europa occidental, és fàcil d'aprendre esperanto o ido, basten tan sols uns dies per entendre, algunes setmanes per practicar aquestes llengües.}}

En 1920, Schneeberger, president de l'Acadèmia de l'ido, va anunciar la represa dels treballs de l'Acadèmia. Louis de Beaufront va publicar en 1925 la seva "Gramàtica completa" (''Kompleta Gramatiko Detaloza''), que encara a principis del segle XXI segueix sent una obra de referència sobre la gramàtica de l'ido. Molts congressos idistaes han estat organitzats: Viena (1921), Dessau (1922), Kassel (1923), Luxemburg (1924), Torí (1925) i Praga (1926). Han aparegut moltes revistes idistaes.

=== La crisi de 1927 ===
En 1927, algunes serioses dissensions van dividir al moviment idista. L'aparició en 1922 d'una altra llengua auxiliar, Occidental, i el ressorgiment del dilema entre l'estabilitat i el canvi van afeblir a l'ido. Els conservadors s'oposen en vius debats als reformadors. Per la seva banda, [[Otto Jespersen]], que es va separar del moviment idista, va publicar en 1928 el seu propi projecte lingüístic, el [[Novial]]. Jespersen, explica les raons del seu dist(contracted; show full)* [http://www.publikaji.tk Publicacions: cursos, gramàtica, llibres, revistes, cançons…] 
* [http://es.geocities.com/kanaria1973/vortari.html Diccionaris]

{{Enllaç AB|es}}


[[Categoria:Llengües artificials]]
[[Categoria:Esperanto]]