Difference between revisions 14282971 and 14800706 on cawiki

{{Compositor clàssic
|nom = Bruno Maderna
|imatge = Audio console at Studio di Fonologia Musicale RAI di Milano.jpg
|imatgemida = 220px
|titol = Estudi de Fonologia Musical usat per Maderna
|nomreal = 
|estil = Serialista
|datanaixement = {{Data naixement|1920|4|28}}
|llocnaixement = [[Venècia]], [[Vèneto]], [[Itàlia]]
|datamort = {{Data defunció i edat|1973|11|13|1920|4|28}}
|llocmort = [[Darmstadt]], [[Hessen]], [[Alemanya]]
|nacionalitat = {{ITA}}
|activitat principal = Compositor 
|activitats altres = Director d'orquestra
|anysactivitat =
|website =
|signatura =
|signaturamida =
|obres =
|fites =<!--no esborreu aquesta línia-->
}}
'''Bruno Maderna'''<ref>{{GEC|0039036|Bruno Maderna}}</ref> ([[Venècia]], [[Vèneto]], [[Itàlia]], [[28 d'abril]] de [[1920]] - [[Darmstadt]], [[Hessen]], [[Alemanya]], [[13 de novembre]] de [[1973]]) fou un [[compositor]] i [[director d'orquestra]] [[Itàlia|italià]].

Hereu de [[Anton Webern|Webern]], s'havia consagrat per sencer, des del [[1954]], a la [[música electrònica]]. El seu nom sovint associat a [[Luciano Berio|Berio]], tingué especial rellevància des del ''Studio di Fonologia'' de la [[RAI]], primer centre de música experimental italià, amb seu a [[Milà]]. En el món de la música es recorda la quasi espectacular dimensió del seu curs lliure de [[dodecafonia]], realitzat entre [[1957]] i [[1958]] en el [[Conservatori]] d'aquella ciutat. D'aquella època, justament, és la seva obra ''Continuum'', peça representativa dintre d'una de les vessants que cultivà sense apartar-se, en cert sentit, de la <''música tradicional''>.

En els últims anys havia començat a abandonar el seu treball de compositor per dedicar-se amb més freqüència a la direcció, cas que per alguns crítics porta a la memòria el de [[Pierre Boulez|Boulez]]. Es tractava d'un període de transició. Una de les seves últimes composicions, tanmateix, ha estat destacada com a treball clau de la seva producció: ''Quadrivium'' ([[1969]]).

Maderna havia sigut director musical de la RAI (Radio-Televisió-Italiana) en els seus últims anys una de les seves últimes aparicions en públic tingué lloc a [[Londres]], on dirigí obres de [[Béla Bartók|Bartók]] i [[Arnold Schönberg|Schönberg]], retransmeses per una cadena de catorze estacions nacionals de TV. No fou un [[ortodox]]. Havia dirigit, igualment, peces de [[Johann Sebastian Bach|Bach]], [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], [[Wolfgang Fortner|Fortner]] i [[Luigi Nono|Nono]], és a dir, assumit la significació del [[classicisme]] i [[avantguardisme]] en una de les empreses artístiques de major significació per la música italiana contemporània. Des de feia alguns anys residia en la ciutat alemanya de Darmstadt.(¹) 

Entre les seves obres més conegudes cal citar:<br />* ''Concert'', per a dos pianos i orquestra de cambra ([[1948]]);<br />* ''Studiper <Il Processo di Kafka>'' per a orquestra ([[1949]]):<br />* ''Composizione in tre tempi'' ([[1951]]);<br />* ''Dimensioni'', per a [[flauta]] i orquestra ([[1954]]);* ''Quartet'' per a corda ([[1955]]);<br />''Sintaxis'', música electrònica ([[1958]]);<br />* ''Continuo'', música electrònica (1958);<br />* ''Dimensioni'' per a flauta i cinta, amb audició estereofònica (1958);<br />''Continuo'', música electrònica sobre 23 objectes sonors de qualitats anàlogues, en moviment (1958), etc.(²)

== Bibliografia ==
* Suplement anys, 1973-1974, p. 226-227, de l'''[[Enciclopèdia Espasa]]'' (ISBN 84-239-6951-7)
* Suplement anys, 1961-1962, p. 255 de l'''Enciclopèdia Espasa'' (ISBN 84-239-4595-2)

== Referències ==
{{Referències}}

{{Autoritat}}
{{ORDENA:Maderna, Bruno}}
[[Categoria:Compositors italians del segle XX]]
[[Categoria:Directors d'orquestra italians]]
[[Categoria:Músics d'electrònica]]
[[Categoria:Alumnes del Conservatori de Milà]]