Difference between revisions 14453059 and 16230733 on cawiki

{{Compositor clàssic
|nom = Charles-Auguste de Bériot
|imatge = Bériot20050206.jpg
|imatgemida = 240px
|titol = Bust de Beriot en el Conservatori reial de Brussel·les
|nomreal = 
|estil = [[Romanticisme musical|Romanticisme]]
|datanaixement = [[20 de febrer]], [[1820]]
|llocnaixement = [[Brussel·lesLovania]], [[Bèlgica]] 
|datamort = [[8 d'abril]], [[1870]]
|llocmort = [[Brussel·les]]
|nacionalitat = {{BEL}}
|activitat principal = Compositor
|activitats altres = Violinista
|anysactivitat =
|website =
|signatura =
|signaturamida =
|obres = 
|fites =<!--no esborreu aquesta línia-->
}}
'''Charles-Auguste de Bériot''' ([[Lovaina]], [[Bèlgica]], [[20 de febrer]] de [[1802]] - [[Brussel·les]] de [[8 d'abril]], [[1870]]) fou un [[violinista]] i [[compositor]] belga.<ref>{{GEC|0223119|Charles Auguste de Bériot}}</ref>

Als nou anys ja es feia sentir en públic amb gran èxit i als dinou marxà a [[París]] amb l'objectiu de perfeccionar els seus estudis sota la direcció de [[Pierre Baillot|Baillot]] i [[Andre Robberechts|Robberechts]]. En la capital de [[França]] treballa intensament, i el primer concert que donà causà una vertadera impressió al públic. 

Després emprengué un viatge artístic durant el qual visità [[Anglaterra]] i [[Itàlia]], als quals cada vegada va ser més afalagat i aplaudit. El [[1835]] casà amb la cèlebre cantant [[Maria Malibran]], filla de l'espanyol Garcia. D'aquest matrimoni en nasqué un fill [[Charles Wilfrid Beriot]] ([[1833]]-[[1914]]). Quedà vidu pocs anys després. 

Succeí a Baillot al [[Conservatori de París]], i el [[1843]] fou nomenat professor del [[Conservatori reial de Brussel·les]]. Des de llavors va renunciar a fer-se escoltar en públic. En aquesta tasca va tenir diversos deixebles entre ells el que amb el temps també serien un famosos violinistes com [[Johann Christoph Lauterbach]] (1832-1918) i [[Jesús de Monasterio]] (1836-1903). El [[1852]]. Quan la seva salut estava molt espatllada, es quedà cec, va veure's obligat a demetre de la seva càtedra al conservatori.

Beriot fou un dels violinistes més distingits del segle XIX, d'estil ampli i brillant, fundador de l'escola dita de Brussel·les. Escriví 11 concerts per a violí amb acompanyament d'orquestra, que són el millor de llurs composicions; fantasies, arranjaments, gran nombre d'estudis (école trascendente de violon) i un ''Méthode vde iolon en trois parties'' (París, 1858).

== Bibliografia ==
{{commonscat}}

==Referències==
{{Referències}}
{{Autoritat}}Lovaina, [[Bèlgica]], 20 de febrer de [[1802]] - [[Brussel·les]] de 8 d'abril, [[1870]]) fou un violinista i compositor belga procedent d’una família aristòcrata.

Considerava el violí com una distracció més i la música formava part del seu entreteniment fins que les seues aptituds van començar a destacar i van propiciar que als nou anys ja es fera sentir en públic amb gran èxit. Als 18 marxà a París amb l'objectiu de perfeccionar els seus estudis sota la direcció de Baillot i [[Giovanni Viotti|Viotti]]. En la capital francesa treballava intensament i actuava en públic amb gran èxit. Va fer gires per [[Anglaterra]], [[Itàlia]] i la resta de sales més importants d’Europa arribant a fer-se un lloc entre els violinistes més destacats del moment. 

El [[1836]] es va casar amb la cèlebre cantant [[Maria Malibran]], filla del compositor, tenor i mestre de bel canto [[Manuel del Pópulo Vicente García]]. D'aquest matrimoni en nasqué un fill Charles Wilfrid Beriot (1833-1914) el qual acabaria destacant com a pianista. No obstant, la Malibran es va morir poc despres de la boda a causa d’una fatídica caiguda d’un cavall en una cacera que li va provocar ferides irreversibles.

El 1842 Balliot, als 71 anys, renuncia a la càtedra de violí del Conservatori de París i aquesta se li ofereix a Bériot qui la va refutar i en 1843 es va instal·lar com a principal professor de violí del Conservatori Reial de Brusel·les on va fundar la seua pròpia escola violinística que després seria coneguda com la famosa Escola Franco-belga. Alli va tenir deixebles que posteriorment serien celebritats del violí com Johann Christoph Lauterbach (1832-1918), Jesús de Monasterio (1836-1903) i, un dels més importants, Henri Vieuxtemps.

El 1852 va haver de renunciar al seu treball a causa d’una ceguesa que en 1858 acabaria sent total i que l’apartaria completament de la vida pública.

Bériot fou un dels violinistes més distingits del segle XIX, d'estil ampli i brillant i amb una música gentil amable i virtuosística que es contraposava fermament a l’escola francesa del moment. Va escriure 10 concerts per a violí solista i orquestra dels quals els nos. 3, 7 i 9 encara sobreviuen, això si amb escassa presència, entre el repertori de violí actual. També són de gran importància obres com l’''Escena d’un Ballet, Op. 100'', i llibres d’estudis tècnics importants dins la pedagogia del violí com ''Méthode de violon en trois parties.''

==Obres==
Va escriure sobretot obres per a violí com els 10 concerts per a violí i orquestra anomenats abans:
* Violin Concerto No.1, Op.16
* Violin Concerto No.2, Op.32 
* Violin Concerto No.3, Op.44 
* Violin Concerto No.4, Op.46 
* Violin Concerto No.5, Op.55 
* Violin Concerto No.6, Op.70 
* Violin Concerto No.7, Op.76 
* Violin Concerto No.8, Op.99 
* Violin Concerto No.9, Op.104 
* Violin Concerto No.10, Op.127 
Distints ''Caprices'' per a violí i ''estudis'':
* 3 Caprices for Violin, Op.36
* 6 Brilliant Studies for Violin, Op.17
* 10 Studies or Caprices for Violin, Op.9
* 60 Etudes de Concert, Op.123
A més de la ja anomenada abans ''Escena de Ballet, Op. 100'', cal destacar també obres de música de cambra on hi ha duos com el ''Duo sur l'Enfant prodigue, Op. 80'' o els ''Duos caractéristiques, Op .113'' i també un ''Quartet amb piano en La menor, Op. 50''.

<ref>{{Ref-llibre|nom = |títol = Enciclopedia Larousse|url = |edició = |llengua = |data = 1988|editorial = Librarie Larousse|lloc = Barcelona|pàgines = 1147|isbn = 84-320-4263-3}}</ref>

<ref>{{Ref-web|url = https://es.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Malibr%C3%A1n|títol = Maria Malibrán|consulta = 30/12/2015|llengua = Espanyol|editor = |data = }}</ref>

<ref>{{Ref-web|url = http://imslp.org/wiki/Category:B%C3%A9riot,_Charles-Auguste_de|títol = Category: Charles-Auguste de Bériot|consulta = 30/12/2015|llengua = |editor = |data = }}</ref>⏎

{{ORDENA:Beriot, Charles August}}
[[Categoria:Violinistes belgues]]
[[Categoria:Compositors belgues del Romanticisme]]
[[Categoria:Persones de Lovaina]]