Difference between revisions 14726201 and 14728462 on cawiki

{{Composició
|títol= A la memòria d'un àngel
|imatge= [[Fitxer:Alma_1918_gropius_manon.png|Alma Mahler i Walter Gropius amb la seva filla Manon en braços]]
|descripció imatge= [[Alma Mahler]] i [[Walter Gropius]] amb la seva filla Manon en braços
|compositor= Alban Berg ([[1885]]-[[1935]])
|tonalitat= atonal
|forma= dodecafònica
|catalogació= 
(contracted; show full)

Mentre treballava en el concert, Berg va escriure a en [[Wlli Reich]] demanant-li alguns corals de [[Bach]]. Berg desitjava incloure un coral degut a Manón. Reich envià la música i Berg descobrí que un dels corals començava amb les últimes quatre notes de la sèrie tonal amb la qual ell estava treballant. Així va poder integrar el coral en el concert d'una manera lògica sense que la sobtada aparició de la tonalitat en una obra dodecafònica sembles arbitraria. El coral que elegí és ''
¡Es ist genug!'' ("Ni 'hi ha prou"). El text diu:{{Cita|"¡N'hi ha prou! ¡Senyor, si és el Tteu gust, allibera'm del meu jou! ¡Mon Jesús arriba: ara bona nit, ¡hoh món! 'Estic ascendint vers la casa del cel, segurament allí estaré en pau; el meu gran dolor restarà aquí abaix. ¡N'hi ha prou, n'hi ha prou!"''}}

== Els moviments==
* 1r. ''Allegro, Allegretto''
L'obra de Berg comença d'una manera elemental: el solista toca les quatre cordes obertes del violí: és com si el concert cresqués des d'aquests sons bàsics del violí. La segona part del primer moviment reflecteix la felicitat de Manón i la seva vivacitat. Hi ha seccions marcades ''scherzando, wienerish'' (de forma vienesa), i ''rúustico''; hi ha ritme de [[vals]] i figures pròpies del cant tirolès i, hi ha una verdadera cançó folklòrica de la [[Caríntia]].

* 2n. ''Allegro, Adagio''
La primera part del segon moviment és intencionalment aspre i dissonant amb el fi de descriure la malaltia de Manón. Després s'entona la coral de Bach com a record de la mort de la jove. Després de dues variacions del coral, es recorda la cançó folklòrica de Caríntia amb grans ''pathos'' i el treball acaba tendrament amb el ''solo'' de violí elevant-se envers el seu registre més alt, d'aquesta manera simbolitza l'ascens de Manón cap al cel. 

== Anàlisi del concert ==
Aquest retrat de Manón és el que podríem anomenar-se el programa públic del concert. Existeixen evidències considerables en el sentit que Berg també intentà un significat addicional i privat. En el ''Concert per a violí'', com en la majoria de les seves obres de maduresa, s'entregà a la numerologia mística. Les marques dels temps i les longituds de les frases i de les seccions sovint estan determinades per tres números "''màgics''", el 23 (que fou el seu propi número fatídic), el 10 (que usà en diverses obres per a simbolitzar Na Hannah Fuchs-Robettin, la dona amb què va tindre un ''affaire'' secret durant els últims 10 anys de la seva vida) i l'encara no explicat número 28. Els càlculs que apareixen als màrgens del manuscrit de Berg confirmen la seva preocupació respecte a aquests tres números. En particular, les variacions sobre el coral de Bach estan estructurades d'acord a les longituds dels compassos de 10, 23, i 28. Per què usaria Berg símbols del seu amor per Fuchas-Robettin en un concert concebut com a record a la memòria de Manón Gropius?. 

(contracted; show full)== Bibliografia ==
{{commonscat}}

* {{ref-llibre|cognom= Kramer|nom= Jonathan |enllaçautor= Jonathan Kramer|títol= Invitación a la Música |pàgines= pàgs. 147 a 150|editorial= [[Editorial Vergara]] |lloc= |data= |isbn= 950-15-1237-1}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:A La Memoria D'Un Angel}}
[[Categoria:Concerts per a violí]]
[[Categoria:Composicions musicals del segle XX]]