Difference between revisions 15118392 and 15604204 on cawiki

{{MT|data=febrer de 2013}}
{{FR|data=novembre de 2012}}
{{llengua
| nom         = Ido
| nomnadiu      = Ido
| pronúncia      = 
| altresdenominacions = ''Linguo internaciona'' (Llengua internacional)
| estats       = Arreu del món
(contracted; show full)tes de les característiques gramaticals de l'esperanto, i en molts casos el vocabulari és similar. Ambdues llengües comparteixen les metes de la simplicitat i de la consistència gramaticals, la facilitat de ser apreses, i l'ús de [[paraules arrel]] de diversos idiomes europeus. Els dos idiomes, en gran part, són mútuament intel·ligibles. No obstant això, van ser introduïts certs canvis per tractar algunes de les preocupacions que s'havien presentat sobre l'esperanto. Aquests inclouen: 

⏎
⏎
* L'[[alfabet]] esperanto utilitza sis lletres no-L llatines, tres de les quals no es troben en cap altra llengua existent; conseqüentment, l'esperanto recorre amb freqüència a esquemes per representar lletres especials en un text [[mecanografia]]t i en [[informàtica]] o Internet. Això condueix a una situació en la qual la mateixa paraula pot aparèixer escrita de diverses maneres. L'ido tracta aquest inconvenient usant l'[[alfabet llatí]] de 26 lletres, amb dos [[dígraf]]s "ch" (/t∫/) i "sh" (/∫/), "qu" representa /kw/, com en l'anglès "quick", s'utilitza en comptes de l'esperanto ''kv'', i ''gu'' s'utilitza en comptes de ''gv''. 
⏎
⏎
:L'ortografia de l'ido és fonètica en el sentit que cada paraula escrita té una pronunciació inequívoca, però no té la correspondència una a una entre les lletres i els fonemes que l'esperanto sí que té.
⏎
⏎
* L'ido no posseeix regles gramaticals de [[concordança gramatical|concordança]] entre paraules amb categoria gramatical diferent dins d'una oració.
⏎
⏎
* En esperanto no s'imposen regles per a l'ordre de les paraules en la frase, sinó que s'empra la terminació ''-n'' per assenyalar el l'[[objecte directe]] ([[cas acusatiu|acusatiu]]) de l'oració. D'aquesta manera cada individu pot ordenar les frases de la manera que més còmoda li resulti respecte a la seva llengua nativa. No obstanMalgrat això, entre aquelels parlants de [[llengües neollatinaes]] s'usa un ordre comúhabitual en la frase, amb l'estructura subjecte-verb-objectoe, amb elde manera que la senyalització de l'objecte directe acaba resultant redundant per a ells. Per aquest motiu l'ido elimina l'ús de la terminació -n per a l'acusatiu quan s'usi aquest ordre gramatical concret, però s'ha de seguir aplicant el seu ús sempre que es desitgi canviar l'estructura de la frase.
⏎
⏎
* L'esperanto fa un ús intensiu de sufixos i prefixos per transformar una paraula en una altra de la mateixa família a partir d'arrels senzilles, de manera que el vocabulari que s'ha d'aprendre per parlar esperanto es veu reduït a un nombre d'arrels derivables. No obstant això l'ús d'aquests afixos ha arribat a considerar-se indiscriminat per molts partidaris de l'ido. Per això l'ido elimina algunes d'aquestes paraules transformades afegint arrels addicionals per a paraules que en l'Esperanto s'obtenen per mitjà d'afixos. També imposa major control en l'ús de [[#Els afixos|els seus afixos]], mitjançant l'ocup, amb la utilització de regles constantfixes per evitar abusos i ambigüitats.
⏎
⏎
* L'ido no assumeix el sexe masculí per defecte per a paraules de la mateixa família i no deriva la paraula femenina agregant un sufix femení a la paraula masculina, com ho fa l'Esperanto estàndard. En lloc d'això, algunes paraules-arrel es defineixen com de [[gènere gramatical|gènere neutre]], i dos sufixos diferents deriven les paraules específiques masculines i femenines. 
Existeix no obstant això, un corrent de l'Esperanto que utilitza un mètode similar: en esperanto el sufix per al femení és '''-ino''' ( '''-nj''' si és nomenat amb intenció d'afecte, per exemple en espanyol mare > mami ) i el sufix, no oficial, per a masculí és '''-iĉo''', (el motiu d'aquest sufix en concret? perquè existeix un sufix, oficial, per nomenar alguna cosa masculí afectuosament: '''-ĉj'''. Així que si de '''-nj''' > '''-ino''', llavors lògicament, de '''-ĉj''' > '''-iĉo'''). 
⏎
⏎
* En la mesura del possible, l'ido intenta usar aen tot moment paraules que s'assemblin a unes altres ja existents en la majoria de les llengües en les quals es basa. L'esperanto no obstant això atorga major prioritat a la construcció mitjançant afixos i a la gramàtica (distorsionant de vegades l'etimologia per facilitar l'adhesió d'afixos), amb l'objectiu d'evitar una excessiva preferència cap a les llengües en les quals es basa, tractant de donar un caràcter més neutral.
⏎
⏎
* L'ido utilitza [[elisió]] per evitar la [[cacofonia]]. En esperanto, el lliure ordre de les paraules permet evitar aquest problema.

⏎
⏎
⏎
⏎
== Exemple de vocabulari ==

{| class="wikitable"
! Ido !! Català !! Anglès !! Italià !! Francès !! Alemany !! Rus !! Castellà
|-
! bona
| bo || good ("bonus") || buono || bon || gut ("Bonus") || khoroshiy (хороший) || bueno
|-
(contracted; show full)* [http://es.groups.yahoo.com/group/IdoCatalaOccitan Fòrum Ido-Català-Occitan]
* [http://www.publikaji.tk Publicacions: cursos, gramàtica, llibres, revistes, cançons…] 
* [http://web.archive.org/20070526184655/es.geocities.com/kanaria1973/vortari.html Diccionaris]
{{Autoritat}}


[[Categoria:Llengües artificials]]
[[Categoria:Esperanto]]