Difference between revisions 15776107 and 16178075 on cawiki

{{MT|data=febrer de 2013}}
{{FR|data=novembre de 2012}}
{{llengua
| nom         = Ido
| nomnadiu      = Ido
| pronúncia      = 
| altresdenominacions = ''Linguo internaciona'' (Llengua internacional)
| estats       = Arreu del món
| regió        = 
| parlants      = 100-200
| parlantsnadius   = 
| parlantsnonadius  = 
| rank        = No és entre les 100 primeres <br/>{{mida|([http://www.davidpbrown.co.uk/help/top-100-languages-by-population.html Ethnologue], 1996)}}
| família       = [[Llengua artificial|Llengua planificada]]
| nació        = Cap país; moltes [[ONG]] (sobretot associacions d'ido)
| fontcolor      = 
| regulat       = Uniono por la Linguo internaciona Ido (ULI)
| iso1        = io
| iso2        = ido
| iso3        = ido
| sil         = 
| mapa        = [[Fitxer:Flag of Ido.svg|120px|center|Bandera]] 
}}
'''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenvolupar a principis del [[{{segle  |XX]]|s}}, i avui en dia s'estima que té uns quants milers de parlants, sobretot a [[Europa]].

Ido i esperanto comparteixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]]. Ambdues llengües també intenten d'aconseguir la màxima consistència i senzillesa gramatical i facilitat d'aprenentatge, i nodreixen el seu vocabulari de diverses llengües europees. Ido i esperanto  són notablement semblants i, en gran part, mútuament intel·ligibles.

L'ido va néixer a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fou [[Louis Couturat]] que va aconseguir una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat el [[1914]] i l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]] van frenar el moviment. Tanmateix, l'aparició de noves tecnologies com ara Internet, ha afavorit en els darrers anys una gran revifada del moviment idista. Tot i això sempre s'havia mantingut certa activitat de difusió gràcies, especialment, a la històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat el [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se amb regularitat fins als nostres dies.

== Història ==
L'[[ido]] va ser creat a principis del {{segle  |XX}}. Hi ha hagut diversos projectes de llengües construïdes que van precedir a la creació de l'ido. Entre els precursors del domini: [[Galien]], [[Blaise Pascal]], [[René Descartes]], [[Gottfried Wilhelm von Leibniz]], però sobretot [[Johann Martin Schleyer]], inventor del [[volapük]] i [[Ludwig Lazarus Zamenhof]], pare de l'[[esperanto]]. Hi ha hagut igualment nombrosos projectes que van seguir a la creació de l'ido com l'italico, latin-ido, weltdeutsch...  

=== La Delegació per a l'adopció d'una llengua auxiliar internacional ===
Al principi del {{segle  |XX}}, la necessitat d'una llengua internacional estava sent considerada per nombroses personalitats, notablement els científics i els filòsofs. Aquest període correspon al d'una florida de nous projectes de llengua internacional. A partir de la iniciativa del matemàtic Léopold Leau, es va crear des del 17 de gener de 1901 una Delegació per a l'adopció d'una [[llengua auxiliar]] internacional amb el suport de nombrosos científics. El 1906, la Delegació havia rebut el suport de més de 1.200 membres d'acadèmies i universitats de diferents països i de més de 300 societats científiques.  

Al maig de 1907, la delegació va enviar la pregunta de l'Associació internacional de les Acadèmies de Viena, que es va declarar incompetent, per 12 vots contra 8 i una abstenció. En conseqüència, la delegació va formar un comitè de treball els membres del qual van ser triats per 242 vots sobre un total de 253. Aquest Comitè abastava a científics de renom, tals com els lingüistes [[Otto Jespersen|Jespersen]], Schuchardt i [[Jan Niecisław Baudouin de Courtenay|Baudouin de Courtenay]] o fins i tot el químic [[Wilhelm Ostwald|Ostwald]]. Per cooptació, altres personalitats van ser admeses, com el matemàtic [[Itàlia|italià]] [[Peano]]. Léopold Leau i [[Louis Couturat]] van ser els secretaris del Comitè.

El comitè es va reunir al [[Collège de France]] durant el mes d'octubre de 1907 i va examinar nombrosos projectes de llengües internacionals, presentats la majoria pels seus autors. El comitè va arribar ràpidament a la conclusió que només existien dos projectes de llengua internacional dignes d'interès. El primer era l'[[esperanto]], immutable després de la seva aparició en 1887; el segon era l'[[Idiom Neut(contracted; show full)

Segons [[Otto Jespersen]], el projecte Ido va ser presentat a l'assemblea durant l'última sessió per Couturat en lloc de l'autor. Ningú entre els membres del comitè sabia res sobre l'autor, si no era ni Couturat, ni Leau ni algun altre membre del mateix comitè.<ref>http://www.ido-france.org/historique_jespersen.htm</ref>


⏎
⏎
==== Beaufront i les relacions amb el món de l'esperanto ====
La relació entre Beaufront i l'esperanto és complexa:

===== Beaufront favorable a l'esperanto =====
Beaufront va ser un dels pioners de l'esperanto a França i reconegut com a representant de [[Zamenhof]], que va dir:

(contracted; show full) d'octubre de 1907, una "Comissió permanent" encarregada "d'estudiar i de fixar els detalls de la llengua que serà adoptada". Extracte dels processos verbals oficials del Comitè de la Delegació. Els membres d'aquesta comissió van ser [[Louis Couturat]], [[Wilhelm Ostwald]], [[Otto Jespersen]], [[Jan Niecisław Baudouin de Courtenay|Baudouin de Courtenay]] i Léopold Leau. [[Louis de Beaufront]] va ser ulteriorment cooptat "per raó de la seva competència especial".
  

Una unió d'amics de la llengua internacional (''Uniono di Amiki di la Linguo Internaciona''), que comprenia una Acadèmia i un Comitè Directiu, va ser fundada així com una revista mensual, ''Progreso'', va ser llançada en 1908 per publicar les discussions lingüístiques i les decisions de l'Acadèmia de l'ido. Són els treballs de la comissió permanent els que desenvoluparà la llengua que va prendre el nom de "Ido" després que Zamenhof rebutgés (contracted; show full)

En 1920, Schneeberger, president de l'Acadèmia de l'ido, va anunciar la represa dels treballs de l'Acadèmia. Louis de Beaufront va publicar en 1925 la seva "Gramàtica completa" (''Kompleta Gramatiko Detaloza''), que encara a principis del 
{{segle  |XXI}} segueix sent una obra de referència sobre la gramàtica de l'ido. Molts congressos idistes han estat organitzats: Viena (1921), Dessau (1922), Kassel (1923), Luxemburg (1924), Torí (1925) i Praga (1926). Van aparèixer moltes revistes idistes.

=== La crisi de 1927 ===
En 1927, algunes serioses dissensions van dividir al moviment idista. L'aparició en 1922 d'una altra llengua auxiliar, Occidental, i el ressorgiment del dilema entre l'estabilitat i el canvi van afeblir l'ido. Els conservadors s'oposen en vius debats als reformadors. Per la seva banda, [[Otto Jespersen]], que es va separar del moviment idista, va publicar en 1928 el seu propi projecte lingüístic, el [[Novial]].

El Novial, que conté moltes característiques d'ido al mateix temps que elimina els elements més cridaners de l'Esperanto (per exemple, els finals en -o dels substantius, els adjectius en -a o la conjugació, en -is, -as, -us) va atreure un nombre de 'idistes com Ahlberg que el seu diari idista ''Mondo'' es va convertir en revista novialista.

=== La reunificació del moviment idista ===
(contracted; show full)

La majoria dels articles de ''Progreso'' parlaven sobre diversos temes, a part de lingüístics. Una important producció poètica ha crescut en ido per molts autors, el principal autor dels quals segueix sent el belga Andreas Juste. Va dominar el moviment idista entre els anys 1960-1998 no només per la importància de la seva producció literària en ido, sinó també pel dinamisme que ha impregnat el moviment. La recaptació d
e 'Andreas Juste inclou una [[biblioteca especialitzada]] amb més de 250 llibres sobre l'ido o en ido i molts textos en Ido. L'any 2009, la manté l'associació ''Juste & Co''.[http://www.justeandco.net/ Juste & Co]

=== Avui dia===
(contracted; show full)| || j
| || w
|colspan="2"|
|}

* [[Vocal]]s: [[a]] [[e]] [[i]] [[o]] [[u]]
* [[Consonant]]s: [[b]] [[c]] [[d]] [[f]] [[g]] [[h]] [[j]] [[k]] [[l]] [[m]] [[n]] [[p]] [[q]] [[r]] [[s]] [[t]] [[v]] [[w]] [[x]] [[y]] [[z]]
* [[Dígraf
  |Digramas]]: ch sh qu
* [[Diftong]]s: au eu

L'ido té el mateix sistema de 5 vocals típiques (a, i, i, o, o, que tenen el mateix valor que el del [[Alfabet fonètic internacional|IPA]]) que l'esperanto, i gairebé les mateixes consonants, encara s'ometen dos fonemes consonàntics usats per aquest, IPA {{IPA | / x /}} i {{IPA | / dʒ /}}. (Les distincions entre {{IPA|/x/ : /h/}} i {{IPA|/dʒ/ : /ʒ/}} provocaven una càrrega innecessària en l'esperanto, així que van ser eliminades en l'ido).

=== Accent ===
Les normes d'[[Accent prosòdic|accentuació]] a ido són regulars, però lleugerament més complicades que en esperanto: totes les paraules polisíl·labes són [[paraula plana|planes]] excepte els verbs [[Mode gramatical | |infinitius]], que són [[lingüística|agudes]] -així, trobem noms com '''sko'''lo (escola), tele'''fo'''no (telèfon), filo'''zo'''fo (filòsof), ka'''fe'''o (cafè)''; adjectius com ''univer'''sa'''la (universal)'' i verbs conjugats com '''''ler'''nas (aprenc)''. En canvi, tenim '(contracted; show full)

=== Els pronoms ===
Els [[pronom]]s van ser revisats per fer-los acústicament més diferents del que ho són en esperanto, els quals tots acaben en '''i'''. Especialment els pronoms personals singular i plural de la 1
 ªa persona '''meu''' i '''ni''' podia ser confosos en parlar així que en ido són '''me''' i '''ni'' '. En ido a més es distingeix entre l'informal ('''tu'''), i el formal ('''vu''') dins dels pronoms de la 2 ªa persona del singular. La 2 ªa persona del plural ('''vi''') no té forma informal. A part, l'ido té un pronom de la 3 ªa persona per a tots els gèneres ('''lu''', que pot significar ''ell'', ''ella'', o ''això'', depenent del context), a més dels seus pronoms masculí, femení i neutre de la 3 ªa persona.

Els [[pronom]] s personals passen a ser '''possessius''' mitjançant la [[desinència]] '''-a'''.
(contracted; show full)
Les frases interrogatives pateixen una inversió, com succeeix en moltes llengües: ''Ka tu amas me?''.

Per realitzar una pregunta absoluta (la resposta serà sí / no) ha d'usar la partícula '''ka''' que es col·loca a l'inici de la frase. '''''Ka''' me havas libro? (Tinc un llibre?)''. En català podria traduir-se com ''És que ...?'' Però és més similar a la partícula [[idioma àrab
 | |àrab]] هل / hal /.

'''Ka''' també es pot col·locar davant d'un nom, en absència d'un verb, per realitzar una pregunta senzilla amb diverses possibilitats d'interpretació. ''Ka Marc?'' Pot significar ''Ets Marc?, És Marc?'' O ''Coneixes Marc?'' segons el context.

== El vocabulari ==
El [[vocabulari]]de l'ido es basa en les paraules que permeten una major facilitat al nombre més gran de parlants de llengües indoeuropees. Durant els seus inicis, les primeres 5.000 arrels van ser analitzades, comparant als vocabularis anglès, francès, espanyol, alemany, rus i l'italià i el resultat va ser el següent:

* 2024 arrels (el 38%) pertanyen a 6 idiomes
* 942 arrels (el 17%) pertanyen a 5 idiomes
* 1111 arrels (el 21%) pertanyen a 4 idiomes
* 585 arrels (l'11%) pertany a 3 idiomes
* 454 arrels (el 8%) pertanyen a 2 idiomes
* 255 arrels (el 5%) pertanyen a 1 idioma
** Total 5371 100%

A més, una comparació del vocabulari ido amb els sis idiomes anteriors mostra les proporcions de semblança:<ref>{{ref-web |url=  http://web.archive.org/19991004151526/www.geocities.com/Paris/Rue/8009/idolinguo/101_121.htm|títol=Adjectival Suffixes<!--Títol generat per bot-->}}</ref>

* Francès 4880-91%
* Italià 4454-83%
* Espanyol 4237-79%
* Anglès 4219-79%
* Alemany 3302-61%
* Rus 2821 - 52%
(contracted; show full)

Els nous vocables es creen després d'una anàlisi de la seva [[etimologia]] i fent referència al seu equivalent en la seva llengua primitiva.
Si una paraula no pot crear simplement modificant un vocable preexistent, llavors s'adopta una nova arrel (com la paraula '''''wikipedio''''' (''wikipedia''), formada amb'' wiki'' + ''enciklopedio''). E
nl [[1926]], per exemple, es va adoptar la paraula'' alternatoro'' (''[[alternador]]''), perquè cinc de les sis llengües en què es basa l'ido usaven gairebé la mateixa [[ortografia]] per a aquesta paraula, i perquè el seu significat era prou llunyà de qualsevol altra paraula com per poder generar ambigüitat.

(contracted; show full)altra llengua existent; conseqüentment, l'esperanto recorre amb freqüència a esquemes per representar lletres especials en un text [[mecanografia]]t i en [[informàtica]] o Internet. Això condueix a una situació en la qual la mateixa paraula pot aparèixer escrita de diverses maneres. L'ido tracta aquest inconvenient usant l'[[alfabet llatí]] de 26 lletres, amb dos [[dígraf]]s "ch" (/t∫/) i "sh" (/∫/), "qu" representa /kw/, com en l'anglès "quick", 
s'utilitzaes fa servir en comptes de l'esperanto ''kv'', i ''gu'' s'utilitzaes fa servir en comptes de ''gv''. 
:L'ortografia de l'ido és fonètica en el sentit que cada paraula escrita té una pronunciació inequívoca, però no té la correspondència una a una entre les lletres i els fonemes que l'esperanto sí que té.
* L'ido no posseeix regles gramaticals de [[concordança gramatical|concordança]] entre paraules amb categoria gramatical diferent dins d'una oració.
* En esperanto no s'imposen regles per a l'ordre de les paraules en la frase, sinó que s'empra la terminació ''-n'' per assenyalar l'[[objecte directe]] ([[cas acusatiu|acusatiu]]) de l'oració. D'aquesta manera cada individu pot ordenar les frases de la manera que més còmoda li resulti respecte a la seva llengua nativa. Malgrat això, entre els parlants de [[llengües neollatines]] s'usaes fa servir un ordre habitual en la frase, amb l'estructura subjecte-verb-objecte, de manera que la senyalització de l'objecte directe acaba resultant redundant per ells. Per aquest motiu l'ido elimina l'ús de la terminació -n per a l'acusatiu quan s'usi aquest ordre gramatical concret, però s'ha de seguir aplicant sempre que es desitgi canviar l'estructura de la frase.
(contracted; show full)* [http://io.wiktionary.org Wiktionary en Ido]
* [http://web.archive.org/20040810185722/es.geocities.com/kanaria1973/llenguaido.html Llengua Ido: descripció general]
* [http://es.groups.yahoo.com/group/IdoCatalaOccitan Fòrum Ido-Català-Occitan]
* [http://www.publikaji.tk Publicacions: cursos, gramàtica, llibres, revistes, cançons…] 
* [http://web.archive.org/20070526184655/es.geocities.com/kanaria1973/vortari.html Diccionaris]
{{Autoritat}}


⏎
⏎
[[Categoria:Llengües artificials]]
[[Categoria:Esperanto]]