Difference between revisions 16748681 and 16951401 on cawiki

{{MT|data=febrer de 2013}}
{{FR|data=novembre de 2012}}
{{llengua
| nom         = Ido
| nomnadiu      = Ido
| pronúncia      = 
| altresdenominacions = ''Linguo internaciona'' (Llengua internacional)
| estats       = Arreu del món
(contracted; show full)sof francès [[Louis Couturat]] coneixia probablement la identitat de l'autor del projecte. Com el projecte Ido prenia el nom de les seves tesis de derivació, la idea que ell era l'autor es va estendre.[[novial]],<ref>[http://web.archive.org/web/19991004171342/http://www.geocities.com/athens/forum/5037/menlab.html Testimoniatge del lingüista Otto Jespersen]</ref>

Segons [[Otto Jespersen]], el projecte Ido va ser presentat a l'assemblea durant l'última sessió per Couturat en 
lloccomptes de l'autor. Ningú entre els membres del comitè sabia res sobre l'autor, si no era ni Couturat, ni Leau ni algun altre membre del mateix comitè.<ref>http://www.ido-france.org/historique_jespersen.htm</ref>

==== Beaufront i les relacions amb el món de l'esperanto ====
La relació entre Beaufront i l'esperanto és complexa:

===== Beaufront favorable a l'esperanto =====
(contracted; show full)

El Novial, que conté moltes característiques d'ido al mateix temps que elimina els elements més cridaners de l'Esperanto (per exemple, els finals en -o dels substantius, els adjectius en -a o la conjugació, en -is, -as, -us) va atreure un nombre d'idistes com Ahlberg que el seu diari idista ''Mondo'' va esdevenir revista novialista.

=== La reunificació del moviment idista ===
El congrés idista de Zuric
h de 1928 marca el començament de la reunificació del moviment idista. ''L'Uniono por la Linguo internaciona Ido'' és reactivada i un butlletí oficial s'edita. La revista ''Progreso'' reapareix a partir de 1931 i sense interrupció fins avui en dia. El secretari i redactor Matejka declara sobre aquest tema:

(contracted; show full)
Existeix no obstant això, un corrent de l'Esperanto que utilitza un mètode similar: en esperanto el sufix per al femení és '''-ino''' ( '''-nj''' si és nomenat amb intenció d'afecte, per exemple en espanyol mare > mami ) i el sufix, no oficial, per a masculí és '''-iĉo''', (el motiu d'aquest sufix en concret? perquè existeix un sufix, oficial, per nomenar 
alguna cosaquelcom masculí afectuosament: '''-ĉj'''. Així que si de '''-nj''' > '''-ino''', llavors lògicament, de '''-ĉj''' > '''-iĉo'''). 
(contracted; show full)| estudiar || study || studiare || étudier || studieren || izuchat, (изучать) || estudiar
|-
! yuna
| jove || young ("juvenile") || giovane || jeune || jung || yunyi, molodoy (юный, молодой) || joven
|}

== Referències ==

<{{refereències/>}}

== Articles relacionats ==
Altres llengües planificades:
* [[Lingua Franca Nova]]
* [[Interlingua]]
* [[Latino moderne]]
* [[Romániço]]

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

{{InterWiki|io|ido}}
* [http://io.wiktionary.org Wiktionary en Ido]
* [http://web.archive.org/20040810185722/es.geocities.com/kanaria1973/llenguaido.html Llengua Ido: descripció general]
* [http://es.groups.yahoo.com/group/IdoCatalaOccitan Fòrum Ido-Català-Occitan]
* [http://www.publikaji.tk Publicacions: cursos, gramàtica, llibres, revistes, cançons…] 
* [http://web.archive.org/20070526184655/es.geocities.com/kanaria1973/vortari.html Diccionaris]
{{Autoritat}}

[[Categoria:Llengües artificials]]
[[Categoria:Esperanto]]