Difference between revisions 17918674 and 17945564 on cawiki

{{MT|data=febrer de 2013}}
{{FR|data=novembre de 2012}}⏎
{{llengua
| nom         = Ido
| nomnadiu      = Ido
| pronúncia      = 
| altresdenominacions = ''Linguo internaciona'' (Llengua internacional)
| estats       = Arreu del món
| regió        = 
| parlants      = 100-200
| parlantsnadius   = 
| parlantsnonadius  = 
| rank        = No és entre les 100 primeres <br/>{{mida|([http://www.davidpbrown.co.uk/help/top-100-languages-by-population.html Ethnologue], 1996)}}
| família       = [[Llengua artificial|Llengua planificada]]
| nació        = Cap país; moltes [[ONG]] (sobretot associacions d'ido)
| fontcolor      = 
| regulat       = Uniono por la Linguo internaciona Ido (ULI)
| iso1        = io
| iso2        = ido
| iso3        = ido
| sil         = 
| mapa = Flag of Ido.svg 
}}
'''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenvolupar a principis del {{segle|XX|s}} i avui en dia s'estima que té uns quants milers de parlants, sobretot a [[Europa]].

Ido i esperanto comparteixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]]. Ambdues llengües intenten aconseguir la màxima consistència, senzillesa gramatical i facilitat d'aprenentatge, i nodreixen el seu vocabulari de diverses llengües europees. Es tracta de dues llengües notablement semblants i, en gran part, mútuament intel·ligibles.

L'ido va néixer a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto.<ref name="gc">{{pdf}} [http://www.crazyverse.com/ido/ido.pdf Cappelluti, Gennaro, ''Ido in breve. Il primo passo verso la lingua ideale'']</ref>.⏎
 El seu màxim difusor a principis de segle fou [[Louis Couturat]] que va aconseguir una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat el [[1914]] i l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]] van frenar el moviment. Tanmateix, l'aparició de noves tecnologies com ara Internet ha afavorit en els darrers anys una gran revifada del moviment idista. Tot i això, sempre s'havia mantingut certa activitat de difusió gràcies, especialment, a la històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (crea(contracted; show full)ts, notablement els científics i els filòsofs. Aquest període correspon al d'una florida de nous projectes de llengua internacional. A partir de la iniciativa del matemàtic Léopold Leau, es va crear des del 17 de gener de 1901 una Delegació per a l'adopció d'una [[llengua auxiliar]] internacional amb el suport de nombrosos científics. El 1906, la Delegació havia rebut el suport de més de 1.200 membres d'acadèmies i universitats de diferents països i de més de 300 societats científiques.
<ref name="Guérard">{{cite book|author=Guérard, A. L|title=A Short History of the International Language Movement|chapter=Chapter VII|url=http://donh.best.vwh.net/Languages/delegation.html|accessdate=12 February 2012}}</ref>

Al maig de 1907, la delegació va enviar la pregunta de l'Associació internacional de les Acadèmies de Viena, que es va declarar incompetent, per 12 vots contra 8 i una abstenció. En conseqüència, la delegació va formar un comitè de treball els membres del qual van ser triats per 242 vots sobre un total de 253. Aquest Comitè abastava a científics de renom, tals com els lingüistes [[Otto Jespersen|Jespersen]], Schuchardt i [[Jan Niecisław Baudouin de Courtenay|Baudouin de Courtenay]] o fins i tot el químic [[Wilhelm Ostwald|Ostwald]]. Per cooptació, altres personalitats van ser admeses, com el matemàtic [[Itàlia|italià]] [[Peano]]. Léopold Leau i [[Louis Couturat]] van ser els secretaris del Comitè.

El comitè es va reunir al [[Collège de France]] durant el mes d'octubre de 1907 i va examinar nombrosos projectes de llengües internacionals, presentats la majoria pels seus autors. El comitè va arribar ràpidament a la conclusió que només existien dos projectes de llengua internacional dignes d'interès. El primer era l'[[esperanto]], immutable després de la seva aparició en 1887; el segon era l'[[Idiom Neutral]], desenvolupat per l'antiga Acadèmia del Volapük. La delegació va decidir finalment triar l'esperanto, però aplicant les reformes definides pel projecte del "Ido".<ref name="Dyer">{{cite book|last=Dyer|first=Luther H|year=1923|title=The Problem of an International Auxiliary Language and its Solution in Ido|url=http://interlanguages.net/054_074.html|pages=54–74|accessdate=12 February 2012}}</ref>

Aquest projecte, d'autor anònim en el moment de la seva presentació, era una mena de síntesi entre l'esperanto i el Idiom Neutral. Com indica l'informe del lingüista danès [[Otto Jespersen]], membre del comitè de la delegació:

(contracted; show full) d'octubre de 1907, una "Comissió permanent" encarregada "d'estudiar i de fixar els detalls de la llengua que serà adoptada". Extracte dels processos verbals oficials del Comitè de la Delegació. Els membres d'aquesta comissió van ser [[Louis Couturat]], [[Wilhelm Ostwald]], [[Otto Jespersen]], [[Jan Niecisław Baudouin de Courtenay|Baudouin de Courtenay]] i Léopold Leau. [[Louis de Beaufront]] va ser ulteriorment cooptat "per raó de la seva competència especial".
<ref>{{cite journal|last=Leau|first=Léopold|date=August 1933|journal=Progreso|volume=X|issue=96|pages=4|title=La Vereso pri la Delegitaro en 1907|trans_title=The Truth about the Delegation in 1907|url=http://interlanguages.net/truth.html|accessdate=12 February 2012}}</ref>ref>{{cite book|last=Jacob
|first=Henry|year=1947|title=A Planned Auxiliary Language|chapter=II. Ido|url=http://interlanguages.net/PALih.html|accessdate=12 February 2012}}</ref>

Una unió d'amics de la llengua internacional (''Uniono di Amiki di la Linguo Internaciona''), que comprenia una Acadèmia i un Comitè Directiu, va ser fundada així com una revista mensual, ''Progreso'', va ser llançada en 1908 per publicar les discussions lingüístiques i les decisions de l'Acadèmia de l'ido. Són els treballs de la comissió permanent els que desenvoluparà la llengua que va prendre el nom de "Ido" després que Zamenhof rebutgés (contracted; show full)undial va assestar un dur cop a l'ido i la idea mateixa d'una llengua internacional. El moviment idista va sobreviure realment en països neutrals com Suïssa (incloent-hi l'activitat de Schneeberger, Secretari de la ''Uniono Por la Linguo Internaciona Ido''), i Suècia (amb Ahlberg, editor de la revista idista ''Mondo''). La revista ''Progreso'', de la qual Couturat va ser l'editor i el redactor, va deixar de publicar-se en 1914.
<ref>{{cite book|last=Lapenna|first=Ivo|authorlink=Ivo Lapenna |author2=Ulrich Lins |author3=Tazio Carlevaro |title=Esperanto en perspektivo: Faktoj kaj analizoj pri la internacia lingvo|year=1974|language=Esperanto|location=London
|publisher=Centro de Esploro kaj Dokumentado pri la Monda Lingvo-Problemo|pages=424}}</ref>

=== El renaixement dels anys 20 ===
Després de guerra, el moviment idista es va reconstituir lentament. En 1918, el lingüista francès [[Antoine Meillet]], professor en el [[Collège de France]], va elogiar l'ido, i més en general la idea d'una llengua internacional, en el seu llibre ''Les Langues dans l'Europe nouvelle'':

(contracted; show full)* [http://es.groups.yahoo.com/group/IdoCatalaOccitan Fòrum Ido-Català-Occitan]
* [http://www.publikaji.tk Publicacions: cursos, gramàtica, llibres, revistes, cançons…] 
* [http://web.archive.org/20070526184655/es.geocities.com/kanaria1973/vortari.html Diccionaris]
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|ido}}

[[Categoria:Llengües artificials]]
[[Categoria:Esperanto]]