Difference between revisions 19626349 and 20068501 on cawiki

{{Infotaula de músic
| tipus_infotaula = compositor clàssic
|nom              = Pierre Marie Baillot
|imatge           = Pierre Baillot.jpg
|peu              = 
|nom_naixement    = Pierre Marie Francesc de Sales Baillot
|estil            = [[Classicisme musical|Classicisme]]
|data_naixement   = [[1 d'octubre]], [[1771]]
(contracted; show full)icolas Baillot]] era advocat del parlament de [[París]] i després d’un temps a [[Còrsega]], es va establir a [[Passy]]. Des de l’edat més tendre, Baillot es va sentir atret per la música, sobretot pel [[violí]]. Tant va ser l’estima que li tenia a l’instrument que sense professor va començar a treure algunes cançons senzilles. A l’edat de set anys va començar els estudis de violí amb [[Polidori]]. Amb ell no tocaven gaire però no li faltava entusiasme i sempre parlàven d’[[Itàlia]]. Quan es van mudar a Par
iís al 1870, va continuar amb [[Sainte-Marie]]. Aquest professor en canvi, la seva sabia severitat el va fer agafar el gust per la nitidesa i la precisió. Baillot mai va poder oblidar el que aquest mestre li va ensenyar i va conservar la seva gratitud fins a la vellesa. 
(contracted; show full)r-li sempre: “Bisogna spianare l’arco” (has d’extendre l’arc, ampliar l’obra). Quan va regressar de [[Còrsega]] l’any [[1785]] va marxar a [[Bayona]] on va viure alternativament entre aquesta ciutat, [[Pau]], [[Auch]] i els [[Pirineus]] cuidant la música i acompanyant al senyor [[Boucheporn]] a totes les seves gires com a secretari. Això evidentment li va treure molt temps per poder estudiar [[violí]], però sempre que podia estudiava a les seves hores de lleure. 
Més tard, l’any [[1791]], va tornar a [[Par
iís]] i buscant feina com a músic es va presentar a [[Viotti]] que es va sorprendre positivament per l’amplitud de la seva execució. [[Viotti]] li va oferir una plaça a l’orquestra teatral de [[Feydeau]], on els admirables cantants italians de la [[òpera buffa]] jugaven alternativament amb l’[[òpera francesa]]. Baillot que tenia altres projectes, va acceptar aquest lloc només temporalment. Va ser aleshores quan va conèixer a [[Pierre Rode]], que era el cap de segons violins de dita orquestra. Després de cinc (contracted; show full)de tocar, [[Rode]] semblava haver perdut calidesa durant la llarga estada que havia tingut a [[Rússia]]; Baillot, contràriament, conservant el seu foc i tota la sensibilitat, va mostrar més delicadesa en la seva execució i el seu arc havia adquirit més varietat. El seu èxit va ser complet. L’any [[1812]], aquest virtuós va fer un viatge de sis mesos al [[Sud de França]] i va fer concerts a [[Burdeos]], [[Bayona]], [[Pau]], [[Toulouse]], [[Montpellier]], [[Marsella]], [[Aviñón]] i [[Lyon]]. De tornada a Par
iís, va pensar que podia fer sessions en l’estil de música de cambra (quartets i quintets) i presentar les obres amb una progressió d’estils: [[Boccherini]], [[Haydn]], [[Mozart]] i [[Beethoven]]. Aquest projecte es va realitzar l’any [[1814]] i la primera sessió va tenir lloc el dia [[12 de Desembre]] del mateix any. Des d’aleshores, es van veure concerts similars cada hivern. Originalment, aquestes sessions estaven formades pels senyors Baillot i [[Guynemer]] (1r i 2n violí) [[Tariot]] i [[St-Laurent]] com (contracted; show full)anchester]] i [[Londres]] a la [[Societat Filarmònica]]. Després de deu mesos d’absència, va regressar a [[París]] l’estiu de [[1816]]. Va ser nombrat primer violí i solo de violí a la [[Reial Acadèmia de Música]] al Novembre de [[1821]]. Més tard va sol·licitar una reducció a solo i se li va concedir l’any [[1825]]. Durant els anys anteriors, [[1822]], [[1823]] i [[1824]] tots els concerts espirituals a l’Òpera van ser dirigits per ell mateix. Mentres portava el càrrec de concertmaster de l’[[Òpera de Par
iís]], Baillot i [[Cherubini]] van fer una audició a [[Fèlix Mendelssohn]] per l’admissió d’aquest al Conservatori tocant el quartet amb piano i cordes en si menor. [[Mendelssohn]] només tenia 16 anys. Absort per l’emoció, Baillot es va apropar al jove compositor després de l’actuació i sense dir cap paraula el va abraçar. L’administració de l’Òpera va ser donada per la companyia del [[Sr. Veron]], al Juny de [[1831]] i aquest senyor li va treure el lloc a Baillot després d’haver estat 10 anys de servei. Des (contracted; show full) suprimits; [[Breitkopf]] i [[Haertel]], de [[Leipzig]], [[Lischke]] i [[Shlesinger]], [[Berlín]], [[Haslinger]], [[Viena]] i [[Berra]] a [[Praga]] va fer traduccions completés; finalment, [[André]], de [[Offenbach]], ha publicat una edició en alemany i francès. [[Rolla]] va fer una traducció a l’italià del mateix treball; aquesta va aparèixer a [[Turon]] a la casa dels germans [[Reycend]].

- Mètode per a cello adoptat pel Conservatori, per [[Levasseur]], [[Catel]] i [[Baudiot]], escrit per Baillot; [[Par
iís]], oficina d’impressió del Conservatori, en-fol. [[Peters]], de [[Leipsick]], va donar una traducció alemanya d’aquest mètode. 

- L’[[Art du Violon]], nou mètode. [[París]]; [[1835]], en-fol.

- Informe al Conservatori sobre l’òrgan expressiu de [[M. Grenie]]; [[1812]].

- Informe sobre un nou cornòmetre presentat al Conservatori per [[M. Despréaux]]; [[Pariís]], [[1813]].

- “Notice sur [[Grétry]]”; [[Pariís]]; [[1814]]

- “Notice sur [[Viotti]]”, nascut al [[1755]] a [[Fontanetto]], [[Piamonte]], va morir a [[Londres]] el [[3 de Març]] de [[1824]]

- Dos discursos sobre el treball, de les distribucions dels preus de l’invernader l’any [[1812]] i [[1813]]

== Referències==

Fétis, François-Joseph (1866). Pierre Baillot un Maitre du violon (1771-1842) in Biographie universalle des musiciens... Pariís: Firmin-Didot, tome I, 1866. Musica et memoriam. Recuperat de http://www.musimem.com/Baillot.htm

[[:en:Pierre Baillot|Pierre Baillot]]

http://imslp.org/wiki/category:Baillot%2C_Pierre

== Bibliografia ==
{{commonscat}}

* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 7, pàg. 238'' (ISBN 84-239-4507-3).
<references />

{{Autoritat}}
{{ORDENA:Baillot, Pierre}}
[[Categoria:Violinistes francesos]]
[[Categoria:Compositors francesos del Classicisme]]