Difference between revisions 20194352 and 24701156 on cawiki

{{Infotaula composició}}
La '''Simfonia núm. 2''' de [[Ralph Vaughan Williams]], coneguda com '''''A London Symphony''''' (''Simfonia londinenca''), consta de quatre moviments i va ser estrenada el [[27 de març]] de [[1914]] al Queen's Hall de Londres<ref name=borowski>{{ref-llibre|títol=The Standard Opera and Concert Guide Part Two|any=2005|editorial=Kessinger Publishing|isbn=978-1-4191-8139-9|aut(contracted; show full)uesta melodia és tractada per diversos grups instrumentals, iniciant-se immediatament el desenvolupament d'aquest segon tema. Aquest desenvolupament centra l'interès del primer moviment per la varietat d'intuïcions musicals que conté i la diversitat de facetes, ja humorístiques, ja patètiques, que posa de manifest, sempre sobre la mateixa base temàtica unitària. Al desenvolupament succeeix la lògica recapitulació plena d'interessants efectes de color orquestral, inconfusible en Vaughan.
  

===''Lento''===
En aquest moviment, l'autor juga amb els efectes de la corda en ''divisi'', en especial les [[violes]] i els [[violoncels]], que són tractats en aquesta disposició des del principi. Des del punt de vista formal, consta de tres parts, que efectuen l'estructura A-B-A. La primera d'elles s'inicia per un cant de l'[[oboè]] sobre la base d'una densa harmonia de la corda, mentre que la segona discorre en una atmosfera de calma i serenitat, si bé des del punt de vista melòdic resulta fragmentada. La recapitulació condueix a noves asprors harmòniques. Això no obstant, resulta el moviment de major puresa musical de tota la simfonia.

===''Scherzo (Nocturno). Allegro vivace''===
Evocació, probablement, de la inquieta vida nocturna dels carrers de Londres. L'esquema formal correspon en aquest moviment al tipus A-B-A-C-A, seguit d'una [[coda]]. És en aquest moviment on s'aprecia amb major intensitat la divagació modal del sistema tonal, clarament envers l'''eòlic''.  

===''Andante con moto. Maestoso allamarcia. Allegro. Maestoso all marcia. Lento''===
En aquest moviment predomina el criteri expressionista. Cadascuna de les seves seccions es manifesta en un estil personal característic. La marxa, que recorda un xic al final de la primera simfonia, s'oposa a l'estil vertical, de densa harmonia, de l'''allegro'' central. L'epilog reprodueix el tema inicial de la ''Simfonia'' amb una orquestrac(contracted; show full)== Bibliografia ==
* ''Las Mejores Simfonias''. pàgs. 177-178- de F. X. Mata Bertran d'Editorial Daimon ({{ISBN|84-231-2661-7}}) 

{{ORDENA:Londinenca}}

[[Categoria:Simfonies de la dècada del 1910]]
[[Categoria:1914]]
[[Categoria:Obres de Ralph Vaughan Williams]]