Difference between revisions 22599449 and 22599466 on cawiki

{{MF|data=desembre de 2018}}
{{Infotaula persona}}
'''Pierre Marie François de Sales Baillot''' ([[Passy]], avui barri de [[París]], [[1 d'octubre]] de [[1771]] - París, [[15 de setembre]] de [[1842]]) va ser un dels més cèlebres violinistes que [[França]] ha produït, a més de compositor. Va estudiar violí amb [[Giovanni Viotti]] entre d'altres. Més tard, va entrar de profesor al [[Conservatori de París]] juntament amb [[Pierre Rode|Rode]] i [[Rodolphe Kreutzer|Kreutz(contracted; show full)#x27;alemanya i la francesa. Gaviniès, venerable cap de la mateixa quan va morir va deixar als seus joves successors la missió de crear per eclecticisme un nou ordre de les coses. La necessitat d'unir totes les ensenyances es va notar dins totes les arts. El Comitè del Conservatori va entendre la posició en la que es trobava al respecte i va decidir en una de les sessions que els llibres bàsics de solfeig, cant, harmonia, composició i tots els instruments haurien de ser escrits per alguns professors. 
[[Rode]], [[, Kreutzer]] i Baillot es va unir per formar un mètode de violí; però, per gran que fos el mèrit dels dos primers, els estudis clàssics de Baillot, els seus hàbits de meditació i la seva habilitat per expressar-se en termes elegants i precisos li van donar un avantatge reconegut en l'escriptura del treball. 

L'any [[1802]], Baillot ocupava la plaça de segons violins de la Capella de l'Emperador [[Napoleó]]. L'Agost de [[1805]] va decidir continuar l'exemple de [[Rode]], [[Boieldieu]] i altres artistes francesos que van anar a [[Rússia]]. Gràcies a la invitació del famós violoncel·lista [[Lamare]], que li havia donat cita a [[Viena]], va anar a [[Moscou]]. [[Europa]] estava en pau en aquell temps però just quan Baillot estava a punt de travessar la frontera cap als països estrangers, estallà la guerra. Això va provocar que en comptes d'estar a [[Rússia]] 1 any, va haver d'estar tres exiliant-se. De tots els artistes itinerants, ell va ser l'únic que va creuar [[Europa]] dues vegades sense poder realitzar cap concert. Sempre va ser per events polítics i els seus resultats o conseqüències. Mentres estava a [[Rússia]] sí que va poder fer concerts amb el seu amic [[Lamare]], setze sessions de quartets i quintets amb més de 200 subscriptors principals. Cadascuna d'aquestes sessions va tenir lloc alternativament en el palau d'un dels primers dotze subscriptors. També va fer algun concert juntament amb la pianista [[Maria Agata Szymanowska]]. En algun moment, durant la guerra a [[Europa]] va tornar a [[Viena]] només dotze dies on va visitar a [[Haydn]], [[Beethoven]], [[Salieri]] i [[Cherubini]]. L'any [[1808]], [[Rode]] va marxar de [[Sant. Petersburg]] i va anar a retrobar-se amb dos amics seus a [[Moscou]]. En aquell moment, la plaça de director del Gran Teatre se li va oferir a Baillot, però aquest no ho va acceptar i va partir immediatament cap a [[St.Sant Petersburg]] amb el seu company de viatge, altre cop. [[Boieldieu]], aleshores Kapellmeister de l'[[Emperador Alexander]], els va rebre com a un germà. Els dos virtuosos es van fer escoltar a l'Hermitatge davant l'Emperador i després vàren tocar al Gran Teatre i al concert de la noblesa. Considerables avantatges semblaven ser requerits a la capital de [[Rússia]]; però Baillot, incapaç de decidir-se a estar lluny de la seva estimada família, es va negar a reemplaçar a [[Rode]] al seu lloc a la Cort i partí cap a [[França]]. 

Més tard, es va realitzar un concert a [[Riga]], un altre a [[Mittau]] pels dos artistes que es van trobar a l'última ciutat i després a [[Stalgen]], gràcies a la més noble i cordial hospitalitat de [[M. De Berner]], la filla del qual posseïa un gran talent per al violí. Després d'una absència de més de tres anys i cuatre mesos més tard de la tornada de [[Rússia]], Baillot va reaparèixer en públic el [[17 de gener]] de [[1809]] a un concert a [[Odeón]]. [[Rode]] casualment va tocar a la mateixa sala 11 dies abans que Baillot. L'efecte produït per aquests dos artistes va ser diferent després de tan de temps sense ser escoltats. Tot i admirable per la seva precisió, figura i elegància de la seva manera de tocar, [[Rode]] semblava haver perdut calidesa durant la llarga estada que havia tingut a [[Rússia]]; Baillot, contràriament, conservant el seu foc i tota la sensibilitat, va mostrar més delicadesa en la seva execució i el seu arc havia adquirit més varietat. El seu èxit va ser complet. L'any [[1812]], aquest virtuós va fer un viatge de sis mesos al [[Sud de França]] i va fer concerts a [[Burdeos]], [[Bayiona]], [[Pau]], [[Toulouse]], [[Montpellier]], [[Marsella]], [[Aviñón]] i [[Lyonió]]. De tornada a París, va pensar que podia fer sessions en l'estil de música de cambra (quartets i quintets) i presentar les obres amb una progressió d'estils: [[Boccherini]], [[Haydn]], [[Mozart]] i [[Beethoven]]. Aquest projecte es va realitzar l'any [[1814]] i la primera sessió va tenir lloc el dia [[12 de Desembre]] del mateix any. 

Des d'aleshores, es van veure concerts similars cada hivern. Originalment, aquestes sessions estaven formades pels senyors Baillot i [[Guynemer]] (1r i 2n violí) [[Tariot]] i [[St-Laurent]] com a violes i [[Lamare]] i [[Norblin]] com a violoncel·listes. Més tard pels senyors Baillot, [[Vidal]], [[Sauzay]], [[Urhan]], [[Mialle]], [[Norblin]] i [[Vaslin]]. Baillot era considerat un solista, sens dubte va ser un gran violinista, però la seva superioritat, en termes del mecanisme més après a Europa, era una qualitat que sols podia ser apreciada per un petit nombre de coneixedors. A més, aquests coneixedors i els aficionats més entusiastes del seu talent no sabien que Baillot tenia un talent amagat, estrany, únic. El temps(contracted; show full)va rebre l'acceptació definitiva a aquesta plaça l'any [[1827]]. Tres anys més tard, la [[Revolució]] va esclatar al Juliol i va provocar un canvi de dinastia, la capella va ser reprimida; però l'any [[1832]] [[Paer]] va ser acusat d'organitzar la musica particular del [[Rei Louis Philippe]], i Baillot es va incloure en aquesta organització com a cap dels segons violins. L'estiu de [[1833]], va fer un viatge a [[Saboya]], [[Piamonte]], [[Lombardia]], [[Suïssa]] i va fer concerts a 
[[Lyon]]Lió, [[Chambéry]], [[Aix-les-Bains]], [[Lausana]] i [[Ginebra]]. A totes parts veneraven el seu talent i per tant aquell viatge va ser tot un èxit. L'any [[1834]] Baillot va aprofitar la seva glòria i va publicar un nou mètode de violí: "[[L'Art du Violon]]". Mediant aquesta publicació Baillot consolida l'escola francesa del violí. 

(contracted; show full)
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 7, pàg. 238'' ({{ISBN|84-239-4507-3}}).
<references />

{{Autoritat}}
{{ORDENA:Baillot, Pierre}}
[[Categoria:Violinistes francesos]]
[[Categoria:Compositors francesos del Classicisme]]