Difference between revisions 23086910 and 23224734 on cawiki

{{polisèmia|El comte Arnau}}
{{Infotaula personatge
|imatge=Arnau-JoanAbadesses.JPG
|peu=Escultura del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, rere l'[[església de Sant Pol]]
}}
{{falten referències|data=octubre de 2019}}
(contracted; show full)
Estaven vinculats al [[Castell de Mataplana|castell del mateix nom]] a Gombrèn i tenen com a primer membre documentat [[Hug I de Mataplana]] ([[1076]]-[[1089]]). Al segle XII els Mataplana tingueren sota el seu vassallatge els vescomtes de [[Berguedà]], fet que indica el poder que tenien. [[Hug IV de Mataplana]] (senyor entre [[1172]] i [[1197]]), rendí vassallatge a [[Alfons I de Catalunya-Aragó]] i el succeí un altre Hug, anomenat [[Hug V de Mataplana]], que participà en la 
c[[Conquesta de [[Mallorca]] i morí lluitant el [[1229]] a la [[bBatalla de Portopí]]. Un altre Hug de Mataplana (Gombrèn-Saragossa 1291) fou conseller dels reis [[Jaume I]], [[Pere el Gran|Pere II]] i [[Alfons el Franc|Alfons II]] d'Aragó i [[bisbe de Saragossa]] el [[1289]], on coronà el rei [[Jaume el Just]] ([[1291]]).

  Una dama de la família, Blanca de Mataplana (morta el 1290), es vinculà en matrimoni amb la família noble dels [[Urtx (llinatge)|Urtx]]. [[Hug VII de Mataplana]] (mort el 1328) esdevingué comte de [[Pallars Sobirà]] pel seu casament amb la comtessa Sibil·la I, iniciant la dinastia comtal dels Mataplana del Pallars. El 1320 la família deixà el castell originari i s'instal·là en un palau a [[la Pobla de Lillet]]. Curiosament, el [[1373]] la senyoria fou adquirida per [[Pere Galceran de Pinós]], fet que concorda amb la llegenda que explica que la vídua del Comte va vendre el seu patrimoni a aquesta altra família de la noblesa catalana.

Però seguint amb el Comte, se suposa que visqué durant la primera meitat del {{segle|  XIV|s}}, puix que hom troba un testament seu atorgat el [[15 de juliol]] de [[1353]]. El mestre [[Manuel Milà i Fontanals]] el creu fundador d'una pagesia ripollesa existent el {{segle|  XV|s}}, anomenada Pernal o Pernau; aquesta masia fou fundada per un tal Pere Arnau, pagès. Així, doncs, segons l'opinió del mestre Milà, aquests dos personatges devien ésser-ne un de sol. Aquest Arnau, de personalitat imprecisa, sembla que fou nét de Blanca d'Urgió o Blanca de Nn'Hug, senyora del castell de les Dames o de Blancafort, que el [[1278]] va fer renúncia dels seus drets senyorials a favor dels seus vassalls. El seu nét Arnau de N'Hug va tenir fortes qüestions amb l'abat del [[monestir de Ripoll]] sobre els límits jurisdiccionals del monestir i la baronia i va tornar a imposar els mals usos feudals als vassalls. Ha estat identificat erròniament amb el comte de Pallars, senyor de Mataplana, que ja hem mencionat, o amb Arnau, un despòtic senyor del castell de Montmur (Noguera), que abusà de la filla del vescomte d'Albesa, i aquesta el maleí, condemnant-lo a vagar mentre restés una sola pedra del castell i per això ronda de nits per les seves runes.

===Identificació dels personatges femenins===
La tradició dels amors sacrílegs amb una monja del [[Monestir de Sant Joan de les Abadesses|convent de Sant Joan de les Abadesses]] i del de [[Sant Amanç]], és ben popular per tot el domini de la llegenda. La personalització en la princesa Adelaisa, o Adalaisa, és, ben segur, d'origen erudit i no ha arribat pas al poble. Aquesta dama era filla del comte de Barcelona [[Sunyer I de Barcelona|Sunyer I]] i de la seva esposa [[Riquilda de Tolosa|Riquilda]] i germana de [[Borrell II]] i de [[Miró I de Barcelona|Miró I]]. Fou casada amb el comte d'Urgell [[Sigifred]]. Restà vídua i va prendre hàbits el [[15 d'agost]] del [[950]], per pròpia vocació de monja. Fou abadessa durant quatre anys i va renunciar a l'abadiat perquè la seva humilitat la decantava més a creure que no pas a manar. 

(contracted; show full)
== Enllaços externs ==
{{Viquitexts|Cançó del Comte Arnau}}
* [https://www.llegendesdecatalunya.cat/category/mitologia/el-comte-arnau/ Llegendàrium: El comte Arnau]

{{ORDENA:Comte L'Arnau}}
[[Categoria:Personatges de la mitologia catalana|Arnau]]
[[Categoria:Llegendes catalanes]]