Difference between revisions 23708802 and 23889225 on cawiki

{{Infotaula persona
| prefix_honorific = el Molt Honorable
| sufix_honorific  = [[Orde de la Lligacama|KG]] [[Orde del Mèrit (Regne Unit)|OM]] [[Orde dels Companys d'Honor|CH]] [[Consell Privat del Regne Unit|PC]] [[Royal Society|FRS]]
| carrec           = [[Primer ministre del Regne Unit]]
| inici            = [[27 de juliol]] de [[1945]]
| final            = [[26 d'octubre]] de [[1951]]
| predecessor      = [[Winston Churchill]]
| successor        = [[Winston Churchill]]
(contracted; show full)

Va ser reelegit amb una majoria estreta en les eleccions generals de 1950. L'any següent, Attlee va convocar eleccions generals, esperant augmentar la seva majoria parlamentària. No obstant això, va ser derrotat pels conservadors sota la direcció de Winston Churchill, tot i guanyar en nombre de vots.
  

En públic, Attlee es mostrava modest i sense pretensions, ineficaç en les relacions públiques i amb una certa manca de carisma. Els seus punts forts es trobaven darrere dels escenaris, especialment en els comitès on la seva profunditat de coneixement, comportament tranquil, objectivitat i pragmatisme van resultar decisius. Es veia a si mateix com a portaveu de tot el partit i va mantenir amb èxit la pau entre les seves múltiples faccions. Attlee és constantment classificat per acadèmics, crítics i el públ(contracted; show full)

Atret per aquest ideari, ingressà en les files del [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]], bona part de la qual els seus membres procedia del [[fabianisme]]; per aquell temps treballava com obrer en els molls del [[Tàmesi]] i es trobava amb relacions més aviat dolentes amb la seva família, per a qui llurs idees i el seu gènere de vida representaven un clar desafiament als principis de la seva classe.
  

=== Primera Guerra Mundial ===
[[Fitxer:Attlee, 1916 IWM (crop).png|miniatura|esquerra|Attlee (al centre) el 1916 amb 33 anys, servint a Mesopotàmia]]
(contracted; show full);any entrenant soldats en diversos llocs d’Anglaterra. Del 2 al 9 de juliol de 1917, era el comandant temporal (CO) del recentment format Batalló L (després del 10è lloc), el cos de tancs de Bovington Camp, Dorset. A partir del 9 de juliol, va assumir el comandament de la 30a Companyia del mateix batalló però no es va desplegar a França fins al desembre de 1917.

=== Política local ===
El [[1919]] inicià l'activitat com a professor de la [[London School of Economics]], en els molls de l'East End.
  

Attlee va tornar a la política local en el període immediat de la postguerra, convertint-se en alcalde del Districte Metropolità de [[Stepney]], un dels barris més paupèrrims de Londres, el 1919. Durant el seu temps com a alcalde, el consell va emprendre accions per a tractar la qüestió dels llogaters que cobraven [[Lloguer|lloguers]] alts però que es negaven a gastar diners en mantenir les seves propietats en condicions habitables. El consistori va fer complir als propietaris les ordenances per reparar la seva propietat. També va nomenar inspectors sanitaris, reduint la taxa de [[mortalitat infantil]] i va prendre mesures perquè els aturats trobessin feina.{{sfn|Beckett|1998||pp=62–63}}

El 1920, mentre exercia alcalde, va escriure el seu primer llibre, ''The Social Worker'' ("El Treballador Social"), on va exposar molts dels principis que conformaven la seva filosofia política i que en els quals s'havien de basar les accions del seu govern en anys posteriors. El llibre va atacar la idea que tenir cura dels pobres s'havia de deixar a la caritat.<ref>[https://archive.org/details/socialworker00attliala ''The Social Worker Attlee''] archive.org</ref>  

== Situat políticament ==
En les eleccions generals de 1922, Attlee es va convertir en diputat del Parlament per la circumscripció de Limehouse a Stepney. En aquells moments admirava [[James Ramsay MacDonald]] i el va ajudar a ser elegit com a líder del Partit Laborista en les eleccions internes de 1922. Va servir com a secretari privat parlamentari de MacDonald per al breu parlament de 1922. El seu debut en una oficina ministerial es va produir el 1924, quan va exercir com a Sots secretari d'Estat p(contracted; show full)

== Primer Ministre ==
[[Fitxer:Attlee with GeorgeVI HU 59486.jpg|miniatura|esquerra|Attlee amb Jordi VI, reunits després del triomf laborista a les eleccions de 1945]]
El gabinet d'Unió Nacional va durar fins a la derrota de l'Alemanya Nazi el maig de 1945. Tot i les intencions de Churchill i Attlee de fer-lo durar fins a la derrota del Japó, el dirigent laborista [[Herbert Morrisson]] va deixar clar que això no seria possible, convocant-se eleccions.
  

Els laboristes van fer una campanya amb el tema "Enfrontem el futur", posicionant-se com el partit més ben situat per reconstruir Gran Bretanya després de la guerra amb un to de campanya positiu, mentre que la campanya del Partit Conservador es va centrar gairebé completament al voltant de Churchill. Malgrat que les enquestes d'opinió indicaven una forta remuntada laborista, les enquestes d'opinió encara eren considerades una novetat que no havien demostrat la seva validesa, i la major(contracted; show full)
Poc temps després d'assolir el poder, Attlee assistí a la [[Conferència de Potsdam]], en la que s'establí la divisió d'[[Europa]], es delimiten els camps d'influència de les grans potències i va acabar per definir el marc geoestratègic en el qual es desenvoluparia la [[Guerra Freda]].
  

=== Afers domèstics ===
==== Economia ====
El problema més urgent que enfrontava el govern d'Attlee era l'economia, ja que l'esforç de guerra havia deixat a la Gran Bretanya gairebé en fallida. La guerra havia costat al país una quarta part de la seva riquesa nacional. Les inversions a l'exterior s'havien utilitzat per pagar el cost de la guerra. La transició a una economia de pau i el manteniment de compromisos militars estratègics a l'exterior van provocar problemes continu(contracted; show full)
El govern laborista portà a terme una gran part de les reformes previstes en el programa socialdemòcrata i basant-se en els informes que el liberal [[William Henry Beveridge]] havia emès entre l'any 1942 i 1944 per encàrrec d'Ernest Bevin (aleshores Ministre de Treball del govern de coalició), que recomanaven la creació d'un sistema públic de seguretat social mantingut mitjançant els imposts.
  

L'extensió de la seguretat social a tota la població [[britànica]] amb la creació del [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]] (''National Health Service'') l'any 1948, per part del ministre de salut [[Aneurin Bevan]], fou un dels projectes més importants duts a terme pel govern laborista. Bevan, destacat membre de la facció esquerrana del partit va lluitar durament contra la desaprovació general de les organitzacions de metges, inclosa la British Me(contracted; show full)

D'altra banda, l'Imperi Britànic va intentar reafirmar-se com a potència mundial desenvolupant el seu propi programa nuclear mentre mantenia unes relacions estretes amb els [[Estats Units]] en el context de la [[Guerra Freda]], donant suport entusiasta a la recentment fundada [[OTAN]].
  

====Descolonització====
Un dels fets més destacats de la seva política exterior fou la concessió de la independència a algunes de les zones més desenvolupades políticament de l'[[Imperi britànic]], tot i que no era un objectiu original d'Attlee: l'[[Índia]], el [[Pakistan]], [[Birmània]] i [[Ceilan]].  

Attlee es va implicar profundament en la concessió de la independència a l’Índia i el Pakistan el 1947.Entre 1928 i 1934 havia estat membre de la [[Comissió Estatutària de Índia]], anomenada Comissió Simon. Es va convertir en l'expert en els afers indis del Partit Laborista i el 1934 va defensar la concessió a l'Índia del mateix estatus de domini independent que pocs anys abans se li havia atorgat al Canadà i Austràlia.<ref>{{ref-llibre|autor=John Bew|títol=Clement Attlee: The Man Who Made Modern Britain|url=https://books.google.com/books?id=g1jODQAAQBAJ&pg=PA187|any=2017|editorial=Oxford UP|isbn=978-0-19-020340-5|pàgines=186–187}}</ref>  
Va enfrontar-se a una forta resistència dels conservadors de línia dura imperialista, dirigits per Churchill, que es van oposar tant a la independència com als esforços dirigits pel primer ministre [[Stanley Baldwin]] per establir un sistema d'autogovern limitat.<ref>{{ref-llibre|autor=Robert Pearce|títol=Attlee's Labour Governments 1945–51|url=https://books.google.com/books?id=U9mHAgAAQBAJ&pg=PT94|any=2006|editorial=Routledge|pàgines=94–95}}</ref> Attlee i els dirigents laboriste(contracted; show full)[[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Professors de la London School of Economics]]
[[Categoria:Cavallers de la Lligacama]]
[[Categoria:Membres de la Royal Society]]
[[Categoria:Membres de l'Orde dels Companys d'Honor]]
[[Categoria:Membres de l'Orde del Mèrit]]
[[Categoria:Comtes britànics]]
[[Categoria:Membres del Partit Laborista britànic]]