Difference between revisions 24870071 and 25548326 on cawiki

{{MF|data=desembre de 2018}}
{{Infotaula persona}}
'''Pierre Marie François de Sales Baillot''' ([[Passy]], avui barri de [[París]], [[1 d'octubre]] de [[1771]] - París, [[15 de setembre]] de [[1842]]) va ser un dels més cèlebres violinistes que [[França]] ha produït, a més de compositor. Va estudiar violí amb [[Giovanni Viotti]] entre d'altres. Més tard, va entrar de profesor al [[Conservatori de París]] juntament amb [[Pierre Rode|Rode]] i [[Rodolphe Kreutzer|Kreutz(contracted; show full)tornar de l'armada es va fer escoltar per primer cop en públic com a artista amb el concert número 14 de [[Viotti]] al concert de la casa Wenzel, de la "Rue de l'Echiquier". L'èxit que va tenir allà el va sorprendre a ell mateix tan positivament que va començar a tocar els seus propis concerts als concerts de la "Rue de Clery", el [[Théâtre Louvois]] i el [[Victory Théâtre]] i això va fer créixer la seva reputació dia a dia. El dia [[22 de desembre]] de 1795 va ser admès 
a lcom a membresia del Conservatori de Música, ocupant temporalment el lloc de Rode, mentres aquest viatjava. Més tard, Rode va ser establert a [[Rússia]] i aleshores Baillot va ser nomenat titular al Conservatori i va complir les funcions de professor de violí des de la apertura de les classes una mica més tard, fins al [[1842]], època de la seva mort. Quan es van establir les classes definitivament al [[Conservatori de París]] es vàren posar tot tipus d'estudi i es va obrir una nova carrera davant Baillot. Va ser cridat per fundar una escola de violí, les principals condicions eren resumir el millor de totes les antigues escoles: la italiana, l'alemanya i la francesa. Gaviniès, venerable cap de la mateixa quan va morir va deixar als seus joves successors la missió de crear per eclecticisme un nou ordre de les coses. La necessitat d'unir totes les ensenyances es va notar dins totes les arts. El Comitè del Conservatori va entendre la posició en la que es trobava al respecte i va decidir en una de les sessions que els llibres bàsics de solfeig, cant, harmonia, composició i tots els instruments haurien de ser escrits per alguns professors. Rode, Kreutzer i Baillot es va unir per formar un mètode de violí; però, per gran que fos el mèrit dels dos primers, els estudis clàssics de Baillot, els seus hàbits de meditació i la seva habilitat per expressar-se en termes elegants i precisos li van donar un avantatge reconegut en l'escriptura del treball.

L'any [[1802]], Baillot ocupava la plaça de segons violins de la Capella de l'Emperador [[Napoleó]]. L'Agost de [[1805]] va decidir continuar l'exemple de Rode, [[Boieldieu]] i altres artistes francesos que van anar a [[Rússia]]. Gràcies a la invitació del famós violoncel·lista [[Jacques-Michel Hurel de Lamare|Lamare]], que li havia donat cita a [[Viena]], va anar a [[Moscou]]. [[Europa]] estava en pau en aquell temps però just quan Baillot estava a punt de travessar la frontera cap als països estrangers, e(contracted; show full)va marxar de [[Sant Petersburg]] i va anar a retrobar-se amb dos amics seus a [[Moscou]]. En aquell moment, la plaça de director del Gran Teatre se li va oferir a Baillot, però aquest no ho va acceptar i va partir immediatament cap a Sant Petersburg amb el seu company de viatge, altre cop. [[Boieldieu]], aleshores Kapellmeister de l'emperador [[Alexandre I de Rússia|Alexander I]], els va rebre com a un germà. Els dos virtuosos es van fer escoltar a l'Hermitatge davant l'Emperador i després v
àaren tocar al Gran Teatre i al concert de la noblesa. Considerables avantatges semblaven ser requerits a la capital de [[Rússia]]; però Baillot, incapaç de decidir-se a estar lluny de la seva estimada família, es va negar a reemplaçar a Rode al seu lloc a la Cort i partí cap a [[França]].

Més tard, es va realitzar un concert a [[Riga]], un altre a Mitau pels dos artistes que es van trobar a l'última ciutat i després a [[Stalgen]], gràcies a la més noble i cordial hospitalitat de [[M. De [[Berner]], la filla del qual posseïa un gran talent per al violí. Després d'una absència de més de tres anys i cquatre mesos més tard de la tornada de [[Rússia]], Baillot va reaparèixer en públic el [[17 de gener]] de [[1809]] a un concert a l'[[Théâtre de l'Odéon (París)|l'Odeón]]. Rode casualment va tocar a la mateixa sala 11 dies abans que Baillot. L'efecte produït per aquests dos artistes va ser diferent després de tan de temps sense ser escoltats. Tot i admirable per la seva precisió, figura i elegància de la seva manera de tocar, Rode semblava haver perdut calidesa durant la llarga estada que havia tingut a [[Rússia]]; Baillot, contràriament, conservant el seu foc i tota la sensibilitat, va mostrar més delicadesa en la seva execució i el seu arc havia adquirit més varietat. El seu èxit va ser complet. L'any [[1812]], aquest virtuós va fer un viatge de sis mesos al "Sud de França" i va fer concerts a [[Bordeus]], [[Baiona]], [[Pau]], [[Toulouse]], [[Montpellier]], [[Marsella]], [[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] i [[Lió]]. De tornada a París, va pensar que podia fer sessions en l'estil de música de cambra (quartets i quintets) i presentar les obres amb una progressió d'estils: [[Boccherini]], [[Haydn]], [[Mozart]] i [[Beethoven]]. Aquest projecte es va realitzar l'any [[1814]] i la primera sessió va tenir lloc el dia [[12 de desembre]] del mateix any.

Des d'aleshores, es van veure concerts similars cada hivern. Originalment, aquestes sessions estaven formades pels senyors Baillot i [[Guynemer]] (1r i 2n violí) [[Tariot]] i [[Saint-Laurent]] com a violes i Lamare i [[Norblin]] com a violoncel·listes. Més tard pels senyors Baillot, [[Paul Vidal|Vidal]], [[Eugène Sauzay|Sauzay]], [[Chrétien Urhan|Urhan]], [[Mialle]], [[Louis Norblin|Norblin]] i [[Vaslin]]. Baillot era considerat un solista, sens dubte va ser un gran violinista, però la seva superioritat, en termes del mecanisme més après a Europa, era una qualitat que sols podia ser apreciada per un petit nombre de coneixedors. A més, aquests coneixedors i els aficionats més entusiastes del seu talent no sabien que Baillot tenia un talent amagat, estrany, únic. El temps, lluny de debilitar aquesta facultat tan única, només es va desenvolupar en Baillot. La seva sensibilitat musical semblava que cada dia adquiria més energia. Baillot dins de la formació de quartet era més que un violinista, era un poeta.

Les desgràcies de [[França]] l'any [[1815]] havien tancat el Conservatori al Juliol d'aquell any. Aquestes tristes circumstàncies van fer que Baillot viatjara. Va prendre camí a través de [[Bèlgica]] i va fer concerts a [[Brussel·les]], [[Lieja]], [[Rotterdam]] i [[Amsterdam]] recollint a totes parts testimonis d'admiració pel seu talent. Va arribar a [[Londres]] al Desembre i va ser membre de la [[Societat Filharmònica]]. Segons el costum a [[Anglaterra]], va dirigir els concerts. Va realitzar concerts a [[Leicester]], [[Birmingham]], [[Liverpool]], [[Manchester]] i [[Londres]] a la [[Societat Filharmònica]]. Després de deu mesos d'absència, va regressar a [[París]] l'estiu de [[1816]]. Va ser nomenat primer violí i solo de violí a la [[Reial Acadèmia de Música]] al novembre de [[1821]]. Més tard va sol·licitar una reducció a solo i se li va concedir l'any [[1825]]. Durant els anys anteriors, [[1822]], [[1823]] i [[1824]] tots els concerts espirituals a l'Òpera van ser dirigits per ell mateix. Mentres portav exercia el càrrec de ''concertmaster'' de l'[[Òpera de París]], Baillot i [[Cherubini]] van fer una audició a Fèlix Mendelssohn per l'admissió d'aquest al Conservatori tocant el quartet amb piano i cordes en si menor. [[Mendelssohn]] només tenia 16 anys. Absort per l'emoció, Baillot es va apropar al jove compositor després de l'actuació i sense dir cap paraula el va abraçar.

L'administració de l'Òpera va ser donada per la companyia del [[Sr. [[Veron]], al Juny de [[1831]] i aquest senyor li va treure el lloc a Baillot després d'haver estat 10 anys de servei. Des de l'any [[1825]] va ocupar el lloc de primer violí de la Capella del Rei, a la coronació de [[Carles X de França|Carles X]] i en absència de Kreutzer va rebre l'acceptació definitiva a aquesta plaça l'any [[1827]]. Tres anys més tard, la [[Revolució]] va esclatar al Juliol i va provocar un canvi de dinastia, la capella va ser reprimida; però l'any [[1832]], [[Pae(contracted; show full){{commonscat}}
{{Referències}}

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Baillot, Pierre}}
[[Categoria:Violinistes francesos]]
[[Categoria:Compositors francesos del Classicisme]]