Difference between revisions 25039818 and 25350117 on cawiki

{{Infotaula persona
| prefix_honorific = el Molt Honorable
| sufix_honorific  = [[Orde de la Lligacama|KG]] [[Orde del Mèrit (Regne Unit)|OM]] [[Orde dels Companys d'Honor|CH]] [[Consell Privat del Regne Unit|PC]] [[Royal Society|FRS]]
| carrec           = [[Primer ministre del Regne Unit]]
| inici            = [[27 de juliol]] de [[1945]]
| final            = [[26 d'octubre]] de [[1951]]
| predecessor      = [[Winston Churchill]]
| successor        = [[Winston Churchill]]
(contracted; show full)a una trinxera enemiga durant la batalla de Hanna. Va ser enviat primer a l'Índia i després al Regne Unit per recuperar-se. Al febrer de 1917, va ser promogut al rang de major,<ref>''London Gazette Issue 30425'', publicat l'11 de desembre de 1917<!-- page(s) needed --></ref> fet que el va dur a ser conegut com a "Major Attlee" durant gran part del període d'entreguerres. Passaria la major part de l'any entrenant soldats en diversos llocs d
’'Anglaterra. Del 2 al 9 de juliol de 1917, era el comandant temporal (CO) del recentment format Batalló L (després del 10è lloc), el cos de tancs de Bovington Camp, Dorset. A partir del 9 de juliol, va assumir el comandament de la 30a Companyia del mateix batalló però no es va desplegar a França fins al desembre de 1917.

=== Política local ===
El [[1919]] inicià l'activitat com a professor de la [[London School of Economics]], en els molls de l'East End.

(contracted; show full)a British Medical Association. Reflectint la demanda acumulada que havia existit durant molt de temps pels serveis mèdics, el NHS va tractar uns 8 milions de pacients el primer any de la seva existència.<ref name="ReferenceA">Jefferys, Kevin. ''The Attlee Governments, 1945–1951''.<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref> Es van aprovar també un seguit de lleis que proporcionaven prestacions per a persones amb fills o sense cap font d'ingressos. L
’'any 1949 les prestacions de desocupació, malaltia i maternitat van quedar exemptes d’'impostos.<ref>{{ref-web|url=http://www.margaretthatcher.org/document/101481|títol=HC S Budget Resolution and Economic Situation|editor=Margaret Thatcher Foundation|data= 5 maig 1966|consulta= 20 març 2013}}</ref>

==== Nacionalitzacions ====
(contracted; show full)
==== L'Europa de Postguerra i la Guerra Freda ====
[[Fitxer:Bevin Attlee H 42138.jpg|miniatura|El Secretari d'Afers Exteriors, [[Ernest Bevin]] (a l'esquerra), amb Attlee el 1945]]
En afers exteriors, el govern Attlee estava preocupat per quatre qüestions principals; l'Europa de postguerra, l'inici de la Guerra Freda, l'establiment de les [[Nacions Unides]] i la descolonització. Els dos primers estaven estretament relacionats, i Attlee va ser assistit pel Secretari d
’'Exteriors, Ernest Bevin. Attlee també va assistir a les darreres etapes de la [[Conferència de Potsdam]], on va negociar amb el president estatunidenc [[Harry S. Truman]] i el líder soviètic [[Iòsif Stalin]].

(contracted; show full)

==== Descolonització ====
Un dels fets més destacats de la seva política exterior fou la concessió de la independència a algunes de les zones més desenvolupades políticament de l'[[Imperi britànic]], tot i que no era un objectiu original d'Attlee: l'[[Índia]], el [[Pakistan]], [[Birmània]] i [[Ceilan]].

Attlee es va implicar profundament en la concessió de la independència a l
’'Índia i el Pakistan el 1947.Entre 1928 i 1934 havia estat membre de la [[Comissió Estatutària de Índia]], anomenada Comissió Simon. Es va convertir en l'expert en els afers indis del Partit Laborista i el 1934 va defensar la concessió a l'Índia del mateix estatus de domini independent que pocs anys abans se li havia atorgat al Canadà i Austràlia.<ref>{{ref-llibre|autor=John Bew|títol=Clement Attlee: The Man Who Made Modern Britain|url=https://books.google.cat/books?id=g1jODQAAQBAJ&pg=PA1(contracted; show full)

Un dels afers més urgents de la politica exterior britànica era el futur del [[Mandat de Palestina]]. S'estava tornant en un assumpte massa problemàtic i car pel govern d'Attlee. Les polítiques britàniques van ser percebudes pel moviment sionista i l
’'Administració Truman com a pro-àrabs i anti-jueves. Davant d'una revolta armada de grups militants jueus i de la violència creixent de la població àrab local, Gran Bretanya es veia incapaç de controlar els esdeveniments. La qüestió era percebuda negativament per l'opinió pública britànica i aquesta va recolzar àmpliament l’'evacuació de les tropes britàniques i el posterior traspàs de la qüestió a les [[Nacions Unides]].<ref>Ellen Jenny Ravndal, "Exit Britain: British Withdrawal From the Palestine Mandate in the Early Cold War, 1947–1948." ''Diplomacy & Statecraft'' 21#3 (2010): 416–433.</ref>

== Retir ==
Les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1950|eleccions de 1950]] van donar als laboristes una pèrdua de 78 escons. Tot i que va ser reelegit, Attlee va considerar decebedor el resultat i es va atribuir principalment als efectes de l’'austeritat post-guerra, que obligà a mantenir el racionament. Amb una poca majoria que el depenia d'un nombre reduït de diputats per governar, el segon mandat d'Attlee fou molt menys ambiciós que el primer. Tanmateix, algunes reformes importants es van aprovar, sobretot pel que fa a la indústria de les àrees urbanes i les regulacions per limitar la contaminació de l'aire i l'aigua.

(contracted; show full)[[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Professors de la London School of Economics]]
[[Categoria:Cavallers de la Lligacama]]
[[Categoria:Membres de la Royal Society]]
[[Categoria:Membres de l'Orde dels Companys d'Honor]]
[[Categoria:Membres de l'Orde del Mèrit]]
[[Categoria:Comtes britànics]]
[[Categoria:Membres del Partit Laborista britànic]]