Difference between revisions 26500896 and 26507628 on cawiki

{{Infotaula persona
| prefix_honorific = el Molt Honorable
| sufix_honorific  = [[Orde de la Lligacama|KG]] [[Orde del Mèrit (Regne Unit)|OM]] [[Orde dels Companys d'Honor|CH]] [[Consell Privat del Regne Unit|PC]] [[Royal Society|FRS]]
| carrec           = [[Primer ministre del Regne Unit]]
| inici            = [[27 de juliol]] de [[1945]]
| final            = [[26 d'octubre]] de [[1951]]
| predecessor      = [[Winston Churchill]]
| successor        = [[Winston Churchill]]
(contracted; show full)
| successor5       = [[Hugh Gaitskell]]
| nacionalitat     = [[Regne Unit]]
| conjuge          = Violet Attlee
| partit_politic   = [[Partit Laborista (Regne Unit)|Laborista]]
| ocupacio         = Advocat
| religio          = [[Anglicanisme|Anglicà]], posteriorment [[agnòstic]]
}}
'''Clement Richard Attlee''' ([[Londres]], [[Regne Unit]], [[3 de gener]] de [[1883]] – [[8 d'octubre]] de [[1967]]) fou un polític [[Regne Unit|britànic]]
, membre del [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]], i [[primer ministre del Regne Unit]] entre 1945 i 1951. Fou distingit amb els títols de primer comte Attlee, primer vescomte Prestwood, cavaller de l'[[Orde de la Lligacama]], l'[[Orde del Mèrit (Regne Unit)|Orde del Mèrit]] i l'[[Orde dels Companys d'Honor]] formà part del [[Consell Privat del Regne Unit]] i soci de la [[Royal Society]].

Va serFou el líder del Partit Laborista de 1935 a 1955. El 1940, Attlee va entrar al govern de coalició de guerra i sota el lideratge de Winston Churchill, convertint-se, el 1942, en la primera persona que ocupava el càrrec de viceprimer ministre del Regne Unit. Va dirigir el Partit Laborista a una victòria inesperada en les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions generals de 1945]]; formant el primer govern laborista amb majoria absoluta de la història i amb un mandat per implementar les reformes de postguerra. El marge de vots del 12 per cent respecte als conservadors segueix sent el més gran aconseguit per qualsevol partit en una elecció general de la història electoral britànica. El seu govern va aplicar una política [[Keynesianisme|keynesiana]] basada en l'esforç per assolir la plena ocupació i establir un sistema universal de serveis socials. En aquest context, el govern [[Nacionalització|nacionalitzà]] grans empreses industrials, serveis públics i establí el [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]]. Aquest programa va ser àmpliament acceptat (consens de postguerra) fins que [[Margaret Thatcher]] fou nomenada primera ministra britànica. Durant el mandat d'Attlee, una part de l'Imperi Britànic va assolir la independència: l'[[Índia]], el [[Pakistan]], [[Birmània]], [[Sri Lanka]], [[Jordània]] i [[Israel]].

Va ser reelegit amb una majoria estreta en les eleccions generals de 1950. L'any següent, Attlee va convocar eleccions generals, esperant augmentar la seva majoria parlamentària. No obstant això, va ser derrotat pels conservadors sota la direcció de Winston Churchill, tot i guanyar en nombre de vots.

En públic, Attlee es mostrava modest i sense pretensions, ineficaç en les relacions públiques i amb una certa manca de carisma. Els seus punts forts es trobaven darrere dels escenaris, especialment en els comitès on la seva profunditat de coneixement, comportament tranquil, objectivitat i pragmatisme van resultar sovint decisius. Es veia a si mateix com a portaveu de tot el partit i va mantenir amb èxit la pau entre les seves múltiples faccions. Attlee és constantment classificat per acadèmics, crítics i el públic com un dels més importants primers ministres britànics,<ref>[http://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/poll.aspx?oItemId=661 Ipsos MORI: Rating British Prime Ministers. Rànquing de primers ministres britànics] www.ipsos-mori.com</ref> gràcies al fet d'haver liderat el govern (contracted; show full)i obrer d'[[East End]], en ell i residirà fins al [[1922]]. Molt aviat entrà en contacte amb la [[Societat Fabiana]], constituïda principalment per intel·lectuals interessats en la qüestió social i obrers cultes. En els mítings a què assistí pogué escoltar els encesos al·legats de Sidney i [[Beatrice Webb]] i de [[Bernard Shaw]], en pro d'una política estatal favorable a la classe treballadora, mitjançant reformes, impostos, educació de les masses obreres, etc.

Atret per aquest ideari, ingressà 
ena les files del [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]], bona part de la qual els seus membres procedia del [[fabianisme]]; per aquell temps treballava com obrer en els molls del [[Tàmesi]] i es trobava amb relacions més aviat dolentes amb la seva família, per a qui llurs idees i el seu gènere de vida representaven un clar desafiament als principis de la seva classe.

=== Primera Guerra Mundial ===
(contracted; show full)

Posteriorment va servir en la [[Campanya de Mesopotàmia]] (l'actual [[Iraq]]), on l'abril de 1916 va resultar greument ferit a la cama a causa de la metralla quan atacava una trinxera enemiga durant la batalla de Hanna. Va ser enviat primer a l'Índia i després al Regne Unit per 
tal de recuperar-se. Al febrer de 1917, va ser promogut al rang de major,<ref>''London Gazette Issue 30425'', publicat l'11 de desembre de 1917<!-- page(s) needed --></ref> fet que el va dur a ser conegut com a "Major Attlee" durant gran part del període d'entreguerres. Passaria la major part de l'any entrenant soldats en diversos llocs d'Anglaterra. Del 2 al 9 de juliol de 1917, era el comandant temporal (CO) del recentment format Batalló L (després del 10è lloc), el cos de tancs de Bovington Camp, Dorset. A partir del 9 de juliol, va assumir el comandament de la 30a Companyia del mateix batalló però no es va desplegar a França fins ael desembre de 1917.

=== Política local ===
El [[1919]] inicià l'activitat com a professor de la [[London School of Economics]], en els molls de l'[[East End]].

Attlee va tornar a la política local en el període immediat de la postguerra, convertint-se en alcalde del Districte Metropolità de [[Stepney]], un dels barris més paupèrrims de Londres, el 1919. Durant el seu temps com a alcalde, el consell va emprendre accions per a tractar la qüestió dels llogaters que cobraven [[Lloguer|lloguers]] alts però que es negaven a gastar diners en mantenir les seves propietats en condicions habitables. El consistori va fer complir als propietaris les ordenances per reparar (contracted; show full)ió nacional]] presidit pel nou Primer Ministre, [[Winston Churchill]], Attlee entrà al govern, primer com a Lord del Segell Privat i després, l'any 1942, com a Vice-Primer ministre, càrrec creat expressament. Així mateix, entrà a formar part del [[Gabinet de Guerra (Regne Unit)|Gabinet de Guerra]] presidit pel Primer Ministre i que incloïa, a banda d'Attlee i de Churchill, dos conservadors i un laborista.

Attlee va mantenir un perfil generalment baix però clau en el govern de guerra, treballant 
darrere de lels escenearis i en comitès per assegurar el bon funcionament del govern. En el govern de coalició, tres comitès interconnectats van dirigir el país amb eficàcia. Churchill va presidir els dos primers, el Gabinet de Guerra i el Comitè de Defensa, i Attlee el substituïa en aquests i responia al Parlament en nom del govern durant les absències de Churchill. El mateix Attlee va instituir, i posteriorment va presidir, el tercer òrgan, el Comitè del Lord President, que era el responsable de supervisar els afers interns. Com Churchill estava més preocupat percentrat en supervisar l'esforç de guerra, aquest acord erava resultar adequat pels dos homes. Attlee mateix fou en gran maneesura el responsable de crear aquests òrgans amb el suport de Churchill, per tal d'agilitzar la maquinària del govern i poder abolir moltes comissions. També va actuar com a conciliador al govern, suavitzant les tensions que freqüentment van anar sorgirnt entre els ministres laboristes i conservadors.{{sfn|Beckett|1998||pp=164}}<ref>{{ref-web |cognom=Crowcroft |nom=Robert |url=https://history.blog.gov.uk/2014/03/11/clement-attlee-enigmatic-out-of-time-and-formidable/ |consulta=20 gener 2019 |títol=Clement Attlee: enigmatic, out of time – and formidable |editor=Gov.uk}}</ref>

== Primer Ministre ==
[[Fitxer:Attlee with GeorgeVI HU 59486.jpg|miniatura|esquerra|Attlee amb Jordi VI, reunits després del triomf laborista a les eleccions de 1945]]
El gabinet d'Unió Nacional va durar fins a la derrota de l'Alemanya Nazi el 8 de maig de 1945. Tot i les intencions de Churchill i Attlee de fer-lo durar fins a la derrota del Japó, el dirigent laborista [[Herbert Morrisson]] va deixar clar que això no seria possible, convocant-se eleccions.

Els laboristes van fer una campanya amb el tema "Enfrontem el futur", posicionant-se com el partit més ben sillor capacituat per reconstruir la Gran Bretanya després de la guerra amb pos-guerra emprant un to de campanya positiu, mentre que la campanya del Partit Conservador es va centrar gairebé completament al voltanten la figura de Churchill. Malgrat que les enquestes d'opinió indicaven una fortanotable remuntada laborista, les enquestes d'opinió encara eren considerades una novetat que no havien pogut demostratr la seva validesa, i la majoria de comentaristes esperavpreveien que el prestigi i la condició d'heroi de guerra d'en Churchill asseguressin una còmoda victòria conservadora. Abans del dia deEl dia anterior a la votació, [[The Manchester Guardian]] va comentar que "les possibilitats que els laboristes arrasin i obtinguin una majoria clara [...] són força remotes".{{sfn|''The Manchester Guardian'' 4 de juliol de 1945}}

(contracted; show full)illorar significativament. Una altra crisi de la balança de pagaments el 1949 va forçar al canceller del departament d'economia, [[Stafford Cripps]], a la devaluació de la lliura.<ref name="A History of the British Labour Party">Thorpe, Andrew. (2001) ''A History of the British Labour Party'', Palgrave; {{ISBN|0-333-92908-X}}</ref>

Malgrat aquests problemes, un dels èxits més importants del govern d'Attlee va ser el manteniment de l'ocupació laboral
 tot i la desmobilització militar de postguerra. El govern va mantenir la major part dels controls de guerra en l'economia, incloent-hi el control sobre l'assignació de materials i mà d'obra, i rarament es van superar els 500.000 aturats, o el 3% del total de la mà d'obra.

Quan Attlee deixà el càrrec l'any 1951, la situació econòmica havia millorat considerablement respecte el 1945. El període que va del 1946 fins al 1951 es va caracteritzar per una ocupació plena continuada i un increment sostingut del nivell de vida  , que augmentava en al voltant d'un 10% cada any. Durant aquest mateix període, l'economia va créixer un 3% l'any, i el 1951 el Regne Unit disposava "del millor rendiment econòmic d'Europa, mentre que la producció per treballador augmentava més ràpidament que als Estats Units".<ref>''Ten Years of New Labour'' (edited by Matt Beech and Simon Lee)<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref>

==== Estat del benestar ====
(contracted; show full)[[Categoria:Membres de l'Orde dels Companys d'Honor]]
[[Categoria:Membres de l'Orde del Mèrit]]
[[Categoria:Comtes britànics]]
[[Categoria:Membres del Partit Laborista britànic]]
[[Categoria:Alumnes de l'University College]]
[[Categoria:Alumnes del Haileybury and Imperial Service College]]
[[Categoria:Alumnes de la City Law School]]
[[Categoria:Morts a Londres]]