Difference between revisions 26795663 and 26904043 on cawiki

{{Infotaula persona}}
'''Wilhelm Backhaus''' ([[Leipzig]], [[Alemanya]], [[26 de març]] de [[1884]] – [[Villach]], [[Àustria]], [[5 de juliol]] de [[1969]]) fou un [[pianista]], considerat com un dels millors del {{Segle|XX}} d'Alemanya.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=„Ich bin nun wieder dort angelangt, wo ich angefangen habe.“ - Zum 50. Todestag des Pianisten Wilhelm Backhaus|url=https://www.deutschlandfunkkultur.de/ich-bin-nun-wieder-dort-angelangt-wo-ich-angefangen-habe.3780.de.html?dram:article_id=452168|consulta=2020-02-13|llengua=alemany|editor=Deutschlandfunk Kultur|data=30.06.2019|cognom=Schroetter|nom=Richard|format=àudio}}</ref>

Primer va estudiar a Leipzig i el [[1899]] fou deixeble a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] d'[[Eugen d'Albert]]. El [[1900]], als setze anys, debutà a Londres com a pianista. El [[1905]], guanyà el Premi Rubinstein de piano i fou nomenat professor del Royal College of [[Manchester]]: a partir de [[1908]], es dedicà a una fructífera carrera de pianista professional. Fou un dels primers pianistes que enregistrà discs, ja que s'inicià en aquest terreny el [[1909]]. Era molt ben introduït a la cort dels [[Dinastia dels Hohenzollern|Hohenzollern]] i fins al 1918 va ensenyar la princesa hereva [[Cecília de Mecklenburg-Schwerin]].<ref name=":0"/>

Malgrat que intentà establir-se als [[Estats Units]], canvià de pensament i actuà en la majoria de les ciutats europees, donant recitals i tocant amb prestigioses orquestres. Es distingí sobretot en interpretacions de [[Beethoven]] i [[Brahms]], i va ser el primer pianista que defensà la vàlua dels dos concerts de piano de Brahms, en lloc de cenyir-se a un de sol, com s'estilava llavors.

(contracted; show full)#x27;'Reichkultursenator'' (senador de cultura del tercer Reich) per la [[Reichskulturkammer]].<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.klassik-heute.com/4daction/www_interpret_bio?id=626|consulta=2020-02-13|títol=Wilhelm Backhaus|llengua=alemany|editor=Klassik Heute}}</ref> Encara el 2019, als cinquanta anys de la mort del músic, queda difícil comprendre per què el pianista apolític, celebrat internacionalment, va manifestar tanta simpatia per Adolf Hitler.<ref name=
":0"/> No se sap, si ho va fer per oportunisme, o si va ser captat per naïvitat pel nazisme, que era sempre a la recerca de models de la cultura germànica per a la propaganda.<ref name=":0"/>

Després de la guerra va rebre el seu «[[certificat Persil]]» i continuà la seva carrera, sense conseqüències. Els serveis secrets alemanys van atestar que pot ser que mai no hagi sigut membre del [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys|partit nazi]], però que tenia molt bones relacions amb nazis prominents i que també va recolzar els objectius nazis a la premsa alemanya.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Koroschitz|nom=Werner|títol=Bericht zu den (nationalsozialistisch) belasteten Straßen(contracted; show full)
[[Categoria:Músics de Leipzig]]
[[Categoria:Pianistes alemanys]]
[[Categoria:Gran Creu amb Estrella de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya]]
[[Categoria:Nazis]]
[[Categoria:Alumnes del Conservatori de Leipzig]]
[[Categoria:Morts a Àustria]]
[[Categoria:Professors de la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena]]