Difference between revisions 27975002 and 28511849 on cawiki

< previous diff
next diff >
Marian Anderson
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:MarianAnderson20.jpg|miniatura|Fotografia de joventut de Marian Anderson]]
'''Marian Anderson''' ([[Filadèlfia]], [[Estats Units]], [[27 de febrer]] de [[1897]]-[[Nova York]], [[Estats Units]], [[8 d'abril]] de [[1993]]) fou una [[contralt]] [[estatunidenca]].

== Principis ==
Estudià en la seva ciutat nadiua i ben aviat es dedicà a la música. Destacà en el terreny del ''lied'' i la cançó espiritual. El seu debut, el [[1925]], fou l'inici d'una esplèndida carrera; la seva veu motivà l'admiració d'[[Arturo Toscanini]]. Des de llavors cantà en nombroses ciutats europees, entre les quals [[Barcelona]], quan el febrer de 1935 cantà [[espirituals negres]] al costat de l'[[Orfeó Català]], amb [[Kosti Vehanen]] al piano i sota la batuta d'[[Otto Klemperer]]<ref>{{format ref}} Ref-web|títol=Edición del jueves, 28 febrero 1935, página 12 - Hemeroteca - Lavanguardia.es|url=http://hemeroteca.lavanguardia.escom/preview/1935/02/21/pagina-12/33132902/pdf.html|consulta=2021-10-29}}</ref> i l'abril de 1936 torna a donar un concert en l'Associació de Música de Cambra, acompanyada una altra vegada del pianista finlandès Kosti Vehanen.<ref>{{format ref}} Ref-web|títol=Edición del domingo, 03 mayo 1936, página 12 - Hemeroteca - Lavanguardia.es|url=http://hemeroteca.lavanguardia.escom/preview/1935/11/10/pagina-12/33133040/pdf.html|consulta=2021-10-29}}</ref>

== Problemes racials ==
El [[1939]], li fou prohibit l'accés al Constitution Hall de [[Washington DC]] per la seva condició de cantant negra; aquest fet motivà què, com a desgreuge, se li oferís cantar al [[Lincoln Memorial]], davant 75.000 espectadors.<ref>{{format ref}} Ref-web|títol=Edición del martes, 14 abril 2009, página 9 - Hemeroteca - Lavanguardia.es|url=http://hemeroteca.lavanguardia.escom/preview/2009/03/12/pagina-9/77414732/pdf.html|consulta=2021-10-29}}</ref>

== Òpera ocasionalment ==
Només ocasionalment cantà papers operístics, ja que es dedicà bàsicament al [[lied]] ([[Franz Schubert]], sobretot) i als [[espiritual]]s negres, però el [[1955]] l'empresari Rudolf Bing decidí trencar el tabú que encara mantenia allunyats del [[Metropolitan Opera|Metropolitan]] de [[Nova York]] els cantats afroamericans i li oferí el paper d'Ulrica en ''[[Un ballo in maschera]]''.

== El Liceu novament ==
Aquell mateix any 1955, Marian Anderson retornà a [[Catalunya]] i va fer un concert al [[Gran Teatre del Liceu]].<ref>{{format ref}} Ref-web|títol=Edición del viernes, 03 junio 1955, página 19 - Hemeroteca - Lavanguardia.es|url=http://hemeroteca.lavanguardia.escom/preview/1955/05/18/pagina-19/32776081/pdf.html|consulta=2021-10-29}}</ref> Poc de temps després, donà per conclosa la seva carrera. El [[1956]], publicà unes memòries (''My Lord, What a Morning'').

== Últims anys ==
El [[1958]] la nomenaren delegada dels Estats Units a les [[Nacions Unides]] i el [[1972]] rebé el ''Premi per la Pau''. [[Fitxer:MarianAndersonLincolnMemorial.png|miniatura|Marian Anderson en el concert de desgreuge del Lincoln Memorial]]

(contracted; show full){{ORDENA:Anderson, Marian}}
[[Categoria:Contralts estatunidenques]]
[[Categoria:Músics de Filadèlfia]]
[[Categoria:Afroamericans estatunidencs]]
[[Categoria:Grammy a la carrera artística]]
[[Categoria:Honorats pel Centre Kennedy]]
[[Categoria:Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat]]
[[Categoria:Morts a Portland]]