Difference between revisions 28530867 and 28531105 on cawiki

{{polisèmia|El comte Arnau}}
{{Infotaula personatge
|imatge=Arnau-JoanAbadesses.JPG
|peu=Escultura del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, rere l'[[església de Sant Pol]]
}}
{{falten referències|data=octubre de 2019}}
El '''Comte Arnau''' fou un personatge noble de la [[mitologia catalana]]. Aquesta llegenda diu que, a causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una [[abadessa]] o no fer bé els pagaments promesos), va ser damnat eternament.<ref>{{Ref-web|títol=el Comte Arnau {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0019171.xml|consulta=2021-11-01}}</ref> Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre a què li (contracted; show full)
[[Víctor Balaguer]] s'hi basà i en feu una narració el [[1858]]. D'aquí que els literats de la Renaixença hagin convertit la seva figura en el personatge medieval més romàntic. El tema ha estat tractat també per [[Anicet de Pagès]], [[Frederic Soler]], [[Jacint Verdaguer]], [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]], [[Joan Maragall]] 
<ref>{{Ref-llibre|cognom=Maragall|nom=Joan|títol=Obres completes|edició=5a|data=1970|editorial=Selecta. Biblioteca Perenne|lloc=Barcelona|pàgines=139|id=Dipòsit Legal: B.27218 - 1970}}</ref>(el qual donà al personatge perfils rebels i romàntics), [[Josep Maria de Sagarra]], [[Ambrosi Carrion]], [[Antoni Ribera i Jordà]] i [[Miquel Arimany]]. [[Felip Pedrell]] va musicar el poema de J. Maragall. [[Joan Amades]] destaca que: «''[...] fa de mal esbrinar si es tracta d'un personatge històric o si la seva figura és simplement llegendària.''

== Historicitat i versions històriques del mite ==
(contracted; show full)

=== Identificació dels personatges femenins ===
La tradició dels amors sacrílegs amb una monja del [[Monestir de Sant Joan de les Abadesses|convent de Sant Joan de les Abadesses]] 
<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pladevall|nom=Antoni|títol=Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Ripollès|edició=1a|data=1981|editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|pàgines=353|isbn=84-85194-15-2}}</ref>i del de [[Sant Amanç]], és ben popular per tot el domini de la llegenda. La personalització en la princesa Adelaisa, o Adalaisa, és, ben segur, d'origen erudit i no ha arribat pas al poble. Aquesta dama era filla del comte de Barcelona [[Sunyer I de Barcelona|Sunyer I]] i de la seva esposa [[Riquilda de Tolosa|Riquilda]] i germana de [[Borrell II]] i de [[Miró I de Barcelona|Miró I]]. Fou casada amb el comte d'Urgell [[Sigifred]]. Restà vídua i va prendre hàbits el [[15 d'agost]] del [[950]](contracted; show full)== Enllaços externs ==
{{Viquitexts|Cançó del Comte Arnau}}
* [https://www.llegendesdecatalunya.cat/category/mitologia/el-comte-arnau/ Llegendàrium: El comte Arnau]
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Comte L'Arnau}}
[[Categoria:Personatges de la mitologia catalana|Arnau]]
[[Categoria:Llegendes catalanes]]