Difference between revisions 29293098 and 29293288 on cawiki

{{polisèmia|El comte Arnau}}
{{Infotaula personatge
|imatge=Arnau-JoanAbadesses.JPG
|peu=Escultura del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, rere l'[[església de Sant Pol]]
}}
El '''Comte Arnau'''  ésfou un personatge de [[noble de la [[mitologia catalana]]. Aquesta llegenda]] diu que, amb els [[Nou Barons de la Fama]] hauria conquerit [[Catalunya]] als [[Sarraí|sarraïns]]. Segons algunes llegendes d causa de diversos pecats (com relacionar-se amb una [[abadessa]] o no fer bé els passat, el nom de ''[[Catalunya]]'' hauria derivat del seu cognom. En tot cas, les referències escrites més antigues sobre aquest personatge que han perdurat en català són del segle xv, molt posteriors a l'època en la qual se suposa que va viure ([[Segle VIII|segle viii]]), i deu bona part de l'aparició i del foment de la seva memòria a l'ideari [[catalanista]] conreat en l'obra dels autors de la [[Renaixença catalana]], especialment [[Víctor Balaguer i Cirera|Víctor Balaguer]], [[Antoni Ferrer i Codina]] i [[Jacint Verdaguer gaments promesos), va ser damnat eternament.<ref>{{Ref-web|títol=el Comte Arnau {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0019171.xml|consulta=2021-11-01}}</ref> Condemnat a cavalcar durant tota l'eternitat com a ànima en pena sobre un cavall negre a què li surten flames per la boca i els ulls, el Comte l'Arnau va sempre acompanyat per una colla de gossos diabòlics que li Sfantaló|Jacint Verdaguer]] de seguici.

Una versió més elaborada del mite diu que el comte, potser Arnau de Mataplana, fou obligat a casar-se als quinze anys amb Elvira, qui li doblava l'edat i era mancada d'atractiu, motiu pel qual la deixà, atret per Riquilda o Adelaisa, que a la vegada fou obligada a professar al monestir de [[Sant Joan de les Abadesses]], on morí. El Comte Arnau, una nit de tempesta, robà el seu cadàver del monestir i, cavalcant foll amb el seu cos en braços, l'estimbà en un cingle. I, en nits de tempestat, (contracted; show full)

El comte [[Bernat Tallaferro]], comte i senyor de [[Besalú]], era germà de l'abadessa de Sant Joan i, per enveges territorials sobre els dominis del convent va acusar la comunitat de dissoluta i llicenciosa. El Papa [[Benet
  &nbsp;VIII]] va cridar la mare abadessa a [[Roma]]; però no hi va comparèixer, i la comunitat fou condemnada per rebel·lió mitjançant la publicació d'una butlla dissolent la comunitat de monges de Sant Joan, qualificada de ''meretrius de Venus''.

Quant a la muller del suposat comte l'Arnau, Elvira Apillars, va fer renúncia de tots els seus béns a favor de l'Església l'any 1357, davant el [[bisbe de Vic]], Pau Gorguera.

== Relació amb altres llegendes ==
(contracted; show full)

==== El forat de Sant Hou (o Sant Ou) ====
Hom creu que el pou de [[Sant Ou]] comunica amb les Coves de Ribes i que també dona a la claustra del convent de Sant Joan, per on passava el brau cavaller. Hi ha un conducte que mena cap a l'infern, i per ell el Comte comunicava amb el diable. Dins de la cambra on li guardaven els gats, els Comte feia les seves maquinacions sinistres i diabòliques. El forat de Sant Ou (forma popular del nom [[Eudald de Ripoll|Eudald]]) té 83
  &nbsp;metres de fondària amb una sala final de 13  &nbsp;metres de longitud i 3,5 d'amplada mitjana, que fou explorada el 1901 per [[Norbert Font i Sagué]] (1874-1910), geòleg, espeleòleg i escriptor fill de Gombrèn. Fins abans mai ningú que se sàpiga havia gosat baixar per l'avenc, i els rumors de les llegendes i el terror misteriós que causava el Comte l'Arnau feia desistir tothom de seguida. Mossèn Font, apassionat per l'espeleologia, decidí de baixar-hi amb un equip col·laborador i de pas calmar les pors del poble tan centenàries. El descens fou seguit directament per més de 300  &nbsp;persones encuriosides i mig porugues vingudes expressament per veure com acabava tot allò. Durant 7 hores esperaren els exploradors, i el mossèn confirmà finalment que no s'havia topat amb cap ànima maleïda, però que la sala final era ben grossa. El 1962 una segona exploració d'un equip espeleològic del Centre Excursionista de Catalunya, s'endinsà altre cop per l'avenc i confirmà les troballes de Mossèn Font.

(contracted; show full)

Des de la seva estrena l'esbart va actuar a desenes de teatres de tot Catalunya portant el mite del comte arreu del nostre país.

El 2013 l'esbart va tornar a representar l'espectacle al claustre del monestir de St. Joan de les Abadesses donant vida, 11
  &nbsp;anys després, al mite.

== Llocs relacionats amb la llegenda ==
El [[Ripollès]] és la comarca que ha vist néixer la figura d'aquest personatge de llegenda que és Arnau de Mataplana, "Lo Comte L'Arnau".

Els llocs que presenten més interès per poder estudiar aquesta figura mítica són:
(contracted; show full){{Viquitexts|Cançó del Comte Arnau}}
* [https://www.llegendesdecatalunya.cat/category/mitologia/el-comte-arnau/ Llegendàrium: El comte Arnau]

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Comte L'Arnau}}
[[Categoria:Personatges de la mitologia catalana|Arnau]]
[[Categoria:Llegendes catalanes]]