Difference between revisions 29326365 and 29326370 on cawiki

{{infotaula personatge}}
[[Fitxer:Virgil Solis - Iphigenia Saved.jpg|miniatura|Gravadura que representa el salvament d'Ifigenia i el sacrifici del cabró ]]
(contracted; show full)cedint-hi, però la carta fa que Orestes i Ifigenia es reconeguin i els tres escapen junts duent amb ells la imatge d'Àrtemis. Després de la seva tornada a Grècia, Orestes pren possessió del regne del seu pare, [[Micenes]], i Ifigenia diposita la imatge al temple d'Àrtemis a Brauró, a l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], on va romandre com a sacerdotessa d'Àrtemis Brauronia. Segons els espartans, la imatge va ser duta per ells a [[Lacònia]], on la dea va ser adorada com a Àrtemis Ortia.


Quan tornaven a l'Àtica se situa una aventura que [[Sòfocles]] tracta en la tragèdia ''Crises'', avui perduda. Ifigenia, el seu germà i Pílades van arribar a la ciutat d'[[Esmintos]], a la costa de la [[Tròade]], on Crises era sacerdot d'Apol·lo. Crises tenia cura del fill de la seva filla [[Criseida]] que havia tingut amb Agamèmnon, un fill que havia nascut en captivitat quan Criseida era al campament dels grecs durant la [[guerra de Troia]]. El nen, que passava també per ser fill d'Apol·lo, es deia [[Crises]] com el seu avi, i l'havia succeït com a gran sacerdot. Quan van arribar els fugitius perseguits per [[Toant (fill de Dionís)|Toant]], rei de Tauris, els va retenir i els volia lliurar a Toant, però el seu avi li va explicar que Ifigenia i Orestes també eren fills d'Agamèmnon, i Crises va matar Toant i va acompanyar els seus germans a [[Micenes]].

De vegades s'explicava que Ifigenia havia mort a Mègara, on tenia un santuari, i d'altres que Artemis l'havia fet immortal en identificar-la amb la deessa [[Hècate]]. També es deia que feia una vida misteriosa, casada amb Aquil·les a l'illa Blanca, a la [[Delta del Danubi|desembocadura del Danubi]].<ref>[[#Grimal|Diccionari Pierre Grimal]], pàg. 288-289.</ref>

Ifigenia és coneguda per les fonts mitològiques gregues des dels segles VII-VI aC i estava tan estretament identificada amb Artemis que alguns investigadors creuen que, originalment, era una dea de la caça rival, el culte de la qual va ser incorporat al d'Àrtemis.

== Adaptacions del mite d'Ifigenia ==
* ''[[Ifigenia a Àulida]]'', tragèdia d'[[Eurípides]].
* ''[[Ifigenia a Tàurida]]'', tragèdia d'[[Eurípides]].
* ''[[Iphigenia (Coster)|Iphigenia]]'' (1617), tragèdia de [[Samuel Coster]].
* ''[[Iphigénie (Rotrou)|Iphigénie]]'' (1640), tragèdia de [[Jean Rotrou]].
* ''Iphigénie a Aulide'' (1674), tragèdia de [[Jean Racine]].
(contracted; show full)
* {{Ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |cognom2=Franquesa |nom2=Montserrat (trad.) | cognom3=Gestí |nom3=Joaquim (trad.) | cognom4=Martí |nom4=Andreu (trad.) |  títol=Diccionari de Mitologia Grega i Romana |  editorial=Edicions de 1984 |lloc=Barcelona |data=febrer de 2008 | isbn=9788496061972 | ref=Grimal}}
{{commonscat}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Ifigenia}}
[[Categoria:Princeses de la mitologia grega]]
[[Categoria:Àrtemis]]