Difference between revisions 9668359 and 9668432 on cawiki

<!--[[File:Trikephil2.jpg|thumb|upright=1.35|frameless|Motocicleta amb sidecar a les Filipines, on aquesta combinació es coneix com a tricicle".]]-->


Un '''sidecar''' és una caixa muntada sobre un bastiment proveït d'una roda lateral que, fixada a un dels costats d'una [[motocicleta]], permet d'augmentar-ne la capacitat.<ref>sidecar http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&tipusFont=Diccionari+de+la+llengua+catalana+de+l%27Institut+d%27Estudis+Catalans+%282a+edici%F3%29&titol=sidecar&idFont=6(contracted; show full)ent d'un seient per al passatger i un petit maleter al darrere. En alguns casos el sidecar té una capota de lona desmuntable. En algunes preparacions es fa servir el cos del sidecar per a transportar-hi càrrega o eines, com la plataforma d'un camió. El sidecar va muntat típicament de manera que la motocicleta quedi més a prop del centre de la carretera, és a dir, amb el sidecar a la dreta per a circular per la dreta.

<!--[[File:Vespa sidecar.png|thumb|left|Sidecar en un escúter Vespa]]-->

<!--felato? [[Fitxer:Vespasidecar.JPG|thumb|Motocicleta Vespa amb sidecar]] -->
El 1913, l'inventor nord-americà Hugo Young (de [[Loudonville, Ohio]]), va dissenyar un sidecar nou que no estava fixat rígidament a la motocicleta. Per comptes d'això, el seu invent feia servir una connexió flexible que permetia el sidecar de girar, pujar i baixar sense afectar l'equilibri de la moto. Aquesta va ser una gran millora sobre el disseny original i proporcionà més seguretat i comoditat tant al passatger com al conductor. 

Young va fundar aleshores a Loudonville la [[Flxible Sidecar Company]] (la primera "i" s'eliminà del nom per a permetre'n el registre com a marca comercial) i aviat va esdevenir el major fabricant de sidecars del món. Quan la dèria de la motocicleta va començar a esvair-se durant la dècada de 1920, a causa de la comercialització de cotxes més assequibles, i les curses de sidecar foren prohibides als [[EUA]], Flxible passà a produir autobusos, ambulàncies i cotxes fúnebres.
 


=== Peculiaritats de conducció ===
El sidecar fa que el maneig de la motocicleta sigui asimètric. Sense fre a la roda no motriu del sidecar, aquest empenyeria la moto durant la frenada, i cap al sidecar durant l'acceleració. Tot i que es diu que un un pilot de sidecar "condueix" més que no pas "munta", la comparació amb un automòbil és feble. La posició del cos de conductor i  passatger afecten l'assoliment d'altes velocitats, especialment sobre terra o altres superfícies irregulars. Si la geometria de moto i sidecar no estan coordinades la combinació serà inestable, sobretot a alta velocitat, amb tendència al balanceig durant l'acceleració i desacceleració.
 
La geometria de la direcció de la moto, creada originalment per a un vehicle d'una sola traçada d'inclinada, s'ha configurat per a girar lleugerament lluny de la desviació imposada pel sidecar. Per tal d'aconseguir-ho, la motocicleta es subjeccta rígidament amb uns pocs graus d'inclinació oposats al sidecar, al mateix temps que la roda del sidecar es gira pocs graus cap a la línia central del vehicle, proporcionant així un equilibri que resulta en una traçada recta còmoda a l'hora de circular. La majoria dels sidecars també estan equipats amb dispositius d'amortiment de la direcció, tant de fricció com hidràulics, per tal de reduir els efectes de topades sobtades sobre el maneig, sovint a causa de l'estat del ferm.<ref>{{cite book
| title = United Sidecar Association Manual
| author = Hal Kendall
| edition = 1st
| year = 2003
| publisher = The United Sidecar Association (USA)
}}</ref>

<!--felato [[Fitxer:BMW R51-3(24PS)(1952)2.JPG|thumb| Motocicleta BMW amb sidecar]]-->
<!--[[File:R68-sidecar.jpg|thumb|Sidecar Steib en una BMW R68 de  1954]]
[[File:ERanger-Sudan09.JPG|thumb|Una motocicleta ambulància eRanger al Sudan del sud]]-->

== Fabricants ==
Tot i que els sidecars han anat esdevenint menys freqüents d'ençà de mitjan dècada de 1950, hi ha una sèrie de fabricants arreu del món que han seguit produint-ne per a moltes motocicletes i [[escúter]]s populars. Entre els fabricants de sidecars actius cal esmentar:

(contracted; show full)fiquen sovint per l'època o la capacitat del motor, essent les curses de sidecars històrics més populars que les dels actuals. A les curses de velocitat, els sidecars de les categories més antigues s'assemblen normalment a motocicletes normals amb l'adjunció d'una plataforma, mentre els més moderns són baixos i llargs, i sovint tenen molt a veure amb la tecnologia de l'automobilisme de competició. En tots els tipus de curses de sidecar, hi ha un pilot i un passatger que treballen p
elegats per a fer evolucionar la màquina, la qual seria gairebé ingovernable sense si el passatger  no estigués en la posició correcta.

Els sidecars de velocitat varen començar a allunyar-se del normal desenvolupament de la motocicleta durant la dècada de 1950, esdevenint cada vegada més baixos i amb rodes de diàmetre més petit,  a l'hora que mantenien el [[carenat (moto)|carenat]] tipus "galleda d'escombraries", prohibit en competició de motocicletes en solitari d'ençà de {{MGP|1957}}. Cap a la dècada de 1970 aquests sidecars empraven tots pneumàtics llisos i tenien aspecte de cotxe monoplaça, amb el pilot agenollat darrere el motor per comptes d'anar assegut en un seient; el motor erea generalment de dos temps i 500 cc. A finals dels 70 els sidecars varen començar a adoptar la direcció al centre de l'equip i més tard els motors es varen traslladar a la part posterior del conductor, per tal d'abaixar encara més el centre de gravetat. Tot això feia el sidecar molt llarg. 

Els sidecars que competien al campionat del món especial, conegut com a [[Superside]], eren tots del tipus [[monocasc]] central llarg, essent els més comuns els [[Louis Christen Racing|LCR]], ART o [[Windle (sidecar)|Windle]], amb motors quadricilíndrics de quatre temps i 1.000 cc (el més popular era el de [[Suzuki GSX-R1000]]).

Aquests són coneguts a nivell nacional i de clubs com a sidecars de Fórmula 1, a diferència dels de Fórmula 2. Els sidecars de Fórmula 2 màquines de frontal curt que han de tenir un bastidor de tub d'acer i forquilles anteriors, mentre els monocasc i la direcció central hi són prohibits. Els motors són de 350 cc dos temps o de 600 cc quatre temps. Els sidecars F2 disputen el seu propi campionat, tot i que sovint corren a la pista juntament eamb els F1, cadascun competint pel seu propi campionat. Des de 1990, al [[TT Illa de Man|TT de l'Illa de Man]], el [[Sidecar TT]] ha estat únicament seguit per sidecars de Fórmula 2, ja que els de Fórmula 1 eren considerats massa ràpids (aleshores fregaven els 174 [[km/h]] de mitjana). El 2006, però, els sidecars de F2 eren encara més ràpids que aquells, arribant als 187 km/h de mitjana.

* Competicions de sidecar:
<!--
<gallery>
File:xx.jpg|Velocitat
File:xx.jpg|Sidecarcross
(contracted; show full)File:Ural-patrol.jpg|Ural "Gear-UP" amb dues rodes motrius
File:Sidecar.jpg|Sidecars Formula 1 a la graella de sortida
File:TriCycle1.jpg|Sidecar NSU (Alemanya, 2002)
</gallery>
-->

== Referències ==
{{Referències}}


== Enllaços externs ==
{{commonscat|Sidecars}}
???DMZ???
* [http://www.sidecar.com Associació de sidecars dels Estats Units] {{en}}
<!--
[[Categoria:Sidecars]]
-->