Difference between revisions 9679424 and 9679450 on cawiki

{{Copyvio|1=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/045/848/848.pdf|2=<font color="green">[[Usuari:Paucabot|Pau Cabot]]</font> · [[Usuari Discussió:Paucabot|Discussió]] 07:25, 4 juny 2012 (CEST)}}
(contracted; show full)ts orals indiquen que el cap del gegantó va ser esculpit pel reconegut escultor vallenc, [[Lluís Bonifàs]] el [[1764]]. El fet que el gegantó, de nom [[Lladrefaves]], mantingui l’estructura de mig cos, amb les cames del portador ben visibles, és un dels trets patrimonials de major antiguitat en aquesta tipologia d’imatgeria popular, no sols a [[Catalunya]] sinó en el conjunt d’ [[Europa]]. El gegantó [[Lladrefaves]] es casaria durant les Decennals del [[1951]] amb la gegantona negra. 

Els [[gegants]]. El 
[[1725]] Valls va construir gegants i van participar en l’acte de benedicció de la nova església dedicada a la Mare de Déu del Lledó. El [[1764]] serien renovats per [[Lluís Bonifàs]], i novament el [[1883]].  Durant cinc dècades –entre el [[1869]] i el [[1921]]- el gegant perdria la porra característica per substituir-la per una pipa de [[turc]]. El [[1947]] es construirien els gegants actuals.

El [[bou]] (Calçot/AAEET-Turba). Element del bestiari documentat el [[1764]], que no dispara foc, i ha estat recuperat aquesta Festa Major del [[2012]]. En d’altres localitats, havia estat vinculat a l’[[entremès de Betlem]] en què tenia un rol positiu, ja que segons la veu popular donava escalfor al [[nen Jesús]].

El [[ball de vells]]. Documentat el [[1635]], era a càrrec del gremi dels sabaters local. Probablement és el [[ball parlat]] més característic del [[Camp de Tarragona]] que enfronta uns matrimonis desavinguts composats entre uns marits vells i garrepes, i unes joves esposes –representades per homes-. També hi participen unes autoritats fingides -l’alcalde, el rector i el mosso d’esquadra- i els diables burlescos. 

El [[ball de bastons]]. Es té constància de la seva participació des del [[1712]], quan va sortir en una processó de pregàries, i és un dels elements amb més continuïtat en la festa. El seu vestuari va quedar documentat fotogràficament en els anys trenta del [[segle XX]] per [[Pere Català i Pic]]. Va ser recuperat el [[1992]]. 

El [[ball de pastorets]]. Documentat el 1635 com a ball de pastors, era a càrrec del gremi dels blanquers locals, els menestrals que adobaven les pells amb tanins vegetals -roldor, sumac i escorces- després d'haver fet els treballs de ribera, neteja i eliminació de substàncies no útils, com els pèls, fins a obtenir pells "en blanc" —d'on deriva el nom de l'ofici—, que eren lliurades a l’assaonador per als treballs posteriors. Es tracta d’un ball de bastons llargs i ha estat recu(contracted; show full)* Casalé, Gemma: ''Les Decennals de Valls. La devoció vers la Candela: religió, castells i cultura'', Post Festum, 7, Arola, Tarragona, 2012.

[[Categoria:Tradicions catòliques de Catalunya]]
[[Categoria:Esdeveniments culturals]]
[[Categoria:Cultura popular]]
[[Categoria:Valls]]
[[Categoria:Cultura de Valls]]
[[Categoria:Festes de Valls]]