Difference between revisions 9682944 and 9683265 on cawiki

{{FVA|. (No s'aporten referències independents del subjecte.)}}
{{Infotaula d'organització
| name = Centre de Recherche et d'Information sur l'Enfance et la Sexualité
| bgcolor = 
| fgcolor = 
| image = 
| image_border = 
| size = 
| alt = 
| caption = 
| map = 
| msize = 
| malt = 
| mcaption = 
| abbreviation = CRIES
| motto = 
| formation = [[1982]]
| extinction = [[1986]]
| type = 
| status = 
| purpose = Defensar l'acceptació social de la [[pedofília]] i la legalització de les relacions sexuals consentides entre adults i menors. Abolició de l'[[Edat de consentiment sexual|edat de consentiment]]. 
| headquarters = 
| location = 
| region_served = {{flagicon|Belgium}} [[Bèlgica]]
| membership = 
| language = [[Francès]]
| leader_title = President
| leader_name = Philippe Carpentier
| main_organ = 
| parent_organization = 
| affiliations = 
| num_staff = 
| num_volunteers = 
| budget = 
| website = 
| remarks = 
}}
El '''Centre de Recherche et d'Information sur l'Enfance et la Sexualité''' [Centre d'Investigació i d'Informació sobre la Infància i la Sexualitat], conegut per l'[[acrònim]] '''CRIES''', va ser un grup format per [[Activisme pedòfil|activistes pedòfils]] [[Bèlgica|belgues]] [[Francofonia|francòfons]], dirigit per Philippe Carpentier. Va estar actiu del [[1982]] al [[1986]] i va desaparèixer definitivament el [[1988]].

== Història ==
El 1979, alguns activistes de l'associació homosexual belga Infor Homosexualité funden el Grup d'Estudi sobre la Pedofília. Aquest grup, que també té en compte les relacions heterosexuals, fa un recull de documentació i publica, a l'inici del 1980 ''S'aimer entre enfants et adultes'' ("Estimar-se entre nens i adults"). El 1982, enfront del declivi de les activitats d'Infor Homosexualité, el GEP canvia de nom, esdevé el Centre d'Investigació i d'Informació sobre la Infància i la Sexualitat, i s'aproxima a un altre grup homosexual, Regard Pluriel, que desapareix el 1983, tot permetent al CRIES d'adquirir la seva autonomia.<ref>CRIES, « [http://bibliobleue.fpc.li/Revues/Espoir/N21/Mouvement2.htm Six ans d'existence] », a ''L'Espoir'', núm. 21, CRIES, gener de 1986.</ref> El moviment està dirigit per Philippe Carpentier, que havia participat en les activitats del GEP des del [[1978]].

Al final del 1982, Jean-Claude Weber, membre del Moviment per l'Alliberament dels Pedòfils,<ref>Mouvement assez informel puisqu'association de pédophiles emprisonnés.</ref> detingut a Bèlgica per haver mantingut relacions sexuals amb nens, expressa al CRIES el seu desig de participar en una revista pedòfila que es podria difondre a les presons belgues. Com que no pot editar una revista mentre és a la presó, deixa que el CRIES se n'ocupi. Neix llavors una revista bimensual fotocopiada, anomenada ''L'Espoir'', que es distribueix a l'Estat francès i a Bèlgica de gener del 1983 fins al final del 1986. La revista informa sobre la vida del CRIES i sobre l'actualitat de l'activisme pedòfil mundial. Inclou reflexions i articles signats pels membres del grup (Claude Drieghe, Philippe Carpentier), per lectors o per especialistes (com [[Frits Bernard]] o [[Edward Brongersma]]), així com poemes, testimonis i dibuixos. També abunden les crítiques i els anuncis de revistes, novel·les o pel·lícules sobre la infància.

El primer any es distribueixen uns 150 exemplars de l'''L'Espoir'', dels quals se'n venen un centenar, a causa de greus dificultats financeres.<ref>Philippe Carpentier, [http://bibliobleue.fpc.li/Revues/Espoir/D1/Bilan.htm « Bilan et perspectives »], a ''L'Espoir'', núm. 10, desembre de 1983.</ref> A partir del número 11, la revista s'organitza al voltant d'un tema relacionat amb la pedofília o la infància. Al final del 1984, el tiratge és de 400 exemplars, dels quals se'n venen uns dos-cents, la revista té 60 pàgines i el CRIES espera l'equilibri financer.<ref>Philippe Carpentier, « [http://bibliobleue.fpc.li/Revues/Espoir/N16/Mouv1.htm Bilan et perspectives] », a ''L'Espoir'', núm. 16, CRIES, gener-febrer 1985.</ref> El grup és aleshores el principal moviment pedòfil francòfon, quan les activitats del [[Grup d'Investigació per una Infància Distinta]] són limitades i l'aparició del seu periòdic aleatòria.

L'èxit de ''L'Espoir'' és cada vegada més gran, i al final del 1985, el tiratge arriba a 800 exemplars (dels quals se'n venen 450), la qual cosa permet canviar de fórmula el 1986: el periòdic perd pàgines (passa a tenir-ne quaranta), però augmenta la qualitat.<ref>De dactylographié, il devient photocomposé. CRIES, « [http://bibliobleue.fpc.li/Revues/Espoir/N20/Mouvement1.htm Vers de nouveaux espoirs] », a ''L'Espoir, núm. 20'', CRIES, novembre-desembre de 1985.</ref>S'intenta un ritme d'aparició mensual, però només dura fins al número 24, ja que l'interès dels lectors no està acompanyat per un enviament més gran de testimonis, textos o il·lustrations.<ref>Philippe Carpentier « [http://bibliobleue.fpc.li/Revues/Espoir/N25/Mouvement1.htm ''L'Espoir'' à la croisée des chemins] », a ''L'Espoir'', núm. 25, maig-juny de 1986.</ref> Tenint en compte la preponderància de lectors francesos de ''L'Espoir'', el CRIES crea una sucursal a l'Estat francès al maig del 1983, per tal de descongestionar el centre de [[Brussel·les]] de la gestió del courreu i les trucades provinents d'aquest país. El centre francès també va organitzar encontres i debats, seguint el model belga.<ref>Philippe Carpentier, « [http://bibliobleue.fpc.li/Revues/Espoir/N26/Mouvement1.htm Le CRIES-France est né !] », ''L'Espoir'', núm 26, juliol-agost de 1986.</ref>

El 1986 es descobreix que Michel Felu utilitzava les oficines del seu cap, Joseph Verbeeck, director d'[[UNICEF]] Bèlgica, per fer fotografies eròtiques i pornogràfiques de nens. Les imatges més « suaus » d'aquestes fotos havien estat publicades a ''L'Espoir''. Això porta la policia a efectuar escorcolls a casa de Philippe Carpentier i d'altres membres del CRIES. Són confiscades més de 4000 fotos i cintes de vídeo i la policia parla de més d'un centenar de nens implicats. Les imatges són preses i rodades no només en els locals de l'UNICEF, sinó també en apartaments privats d'[[Anvers]] o [[Brussel·les]], on alguns nens eren prostituïts pels seus pares, i arreu del món. Les llistes de membres del CRIES són confiscades i les investigacions tenen lloc, sobretot, a Bèlgica, sense que la policia de l'Estat francès es mostri gaire cooperativa. Encara que no tots els membres del CRIES van participar de l'intercanvi i la compra de clixés i cintes de [[pornografia infantil]], Philippe Carpentier i Michel Felu són condemnats, el 1988, a deu anys de presó, acusats d'organitzar la xarxa.<ref>Françoise Van De Moortel (2000), P. 3-5.</ref>

== Referències ==
{{Referències |2}}

==Vegeu també==
* [[Diferència d'edat en les relacions sexuals]]
* [[La llei del pudor]]
* [[Peticions franceses contra l'edat de consentiment]]
* [[Sexualitat infantil]]

== Bibliografia ==
* Els vint-i-vuit números de ''[http://bibliobleue.fpc.li/Revues/Espoir/HomeEsp.htm L'Espoir]'', 1982-1986.
* Michaël, François, [http://bibliobleue.fpc.li/Revues/GPH/GPH230/GP230.htm « Une enquête sur la presse pédophile »], a ''Gai Pied Hebdo'', núm. 230/231 i 232, agost de 1986.
* Van de Moortel, Françoise, [http://www.wittecomitesblancs.be/IMG/pdf/00.10.pdf «Les réseaux pédo-criminels avant l'affaire Dutroux »] {{pdf}}, conferència « L'organisation pédo-criminelle », 20 d'octubre de 2000.

{{Moviment activista pedòfil}}

{{ORDENA:Centre D'Investigacio I D'Informacio Sobre La Infancia I La Sexualitat}}
[[Categoria:Associacions pedòfiles]]

[[fr:Centre de recherche et d'information sur l'enfance et la sexualité]]