Revision 10039526 of "Vincenzo Bellini" on cawiki

{{vegeu|el compositor d'òpera|Bellini (desambiguació)}}
{{Compositor clàssic
|nom = Vincenzo Bellini
|imatge = Vincenzo bellini.jpg
|imatgemida = 220px
|titol = 
|nomreal =
|estil =
|datanaixement = {{Data naixement|1801|11|3}} 
|llocnaixement = [[Catània]], [[Sicília]]
|datamort = {{Data defunció i edat|1835|09|23|1801|11|3}}
|llocmort = [[Puteaux]], [[Illa de França]]
|nacionalitat =
|activitat principal =
|activitats altres =
|anysactivitat =
|pàgina web =
|signatura =
|signaturamida =
|obres =<!--no esborreu aquesta línia-->
|fites =<!--no esborreu aquesta línia-->
}}
'''Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini''' ([[Catània]] [[3 de novembre]] [[1801]] - [[Puteaux]] [[23 de setembre]] [[1835]]) és un dels més celebres [[compositor]]s d'[[òpera]] [[Itàlia|italià]]. Les seves òperes més famoses i representades són ''[[La sonnambula]]'', ''[[Norma (òpera)|Norma]]'' i ''[[I Puritani]]''.

== Biografia ==

Fill de l'[[organista]] Rosario Bellini, va rebre les primeres lliçons de música del seu pare i del seu avi, Vincenzo Tobia Bellini. Va ser un nen prodigi i conta la llegenda que als divuit mesos era capaç de cantar una [[Ària (música)|ària]] de [[Valentino Fioravanti]]. Va començar a estudiar teoria musical als dos anys d'edat, piano als tres i que als cinc era capaç de tocar-lo amb soltesa. La seva primera composició data de quan tenia sis anys. 

L'any [[1819]] es desplaça a [[Nàpols]], gràcies a una beca oferta per l'ajuntament de [[Catània]] per perfeccionar-se al Conservatori. Entre els mestres que va tenir destaca [[Nicola Antonio Zingarelli]], que el va adreçar vers l'estudi dels clàssics ([[Joseph Haydn|Haydn]] i [[Mozart]]) i el gust per la melodia plana i expressiva, sense artifici ni embelliments, seguint la tradició de l'[[escola napolitana]]. També va estudiar harmonia amb [[Giovanni Furno]] i contrapunt amb [[Giacomo Tritto]]. Entre els bancs del conservatori coneix el cèlebre [[Francesco Florimo]], que va tenir com a fidel amic fins a la mort, quan Florimo esdevindrà bibliotecari del conservatori de Nàpols i serà un dels primers biògrafs de l'amic prematurament desaparegut.

[[Fitxer:MonumentoBelliniCT.jpg|thumb|200px|esquerra|Monument en honor de Vincenzo Bellini a la plaça Stesicoro de Catània, obra de l'escultor [[Giulio Monteverde]].]]
En aquest període Bellini compon música sacra ([[motet]]s, [[missa|misses]], etc.), de càmbra i simfònica. Però realment el que li dóna fama és la composició d'alguna [[Ària (música)|ària]] per a veu i orquestra, entre les quals cal destacar la cèlebre ''[[Dolente immagine]]'', avui dia només coneguda en la seva versió per a veu i [[piano]].

L'any [[1825]] va presentar al teatre del conservatori la seva primera òpera, ''[[Adelson e Salvini]]'', seguint el costum d'aquest conservatori de presentar noves promeses amb un treball dramàtic. L'any següent obté el seu primer gran èxit amb ''[[Bianca e Fernando]]'', posada en escena al [[Teatro San Carlo]] de [[Nàpols]] amb el títol de ''Bianca e Gernando'' per no mancar al respecte del príncep Ferran de Borbó.

L'any següent, [[Domenico Barbaja]] li demana una òpera per a representar al [[Teatro alla Scala]] de [[Milà]]. En abandonar Nàpols, el jove compositor deixa enrere la infeliç passió per Maddalena Fumaroli, la noia amb qui no s'havia pogut casar per l'oposició del pare d'ella, contrari al matrimoni amb un músic.

Tant ''[[Il pirata]]'' ([[1827]]) com ''[[La straniera]]'' ([[1829]]) van obtenir a la Scala un clamorós èxit: la premsa milanesa reconeixia en Bellini l'únic operista italià apte per oposar a [[Gioachino Rossini]] un estil personal, basat sobre un major adhesió de la música al drama i el fet de primar el cant expressiu respecte al cant amb floritura.

Menys fortuna va tenir el [[1829]] ''[[Zaira]]'', representada a [[Parma]]. L'estil de Bellini no s'adaptava al gust del públic de províncies, més tradicionalista. De les cinc òperes successives, les de més qualitat són, no per casualitat, aquelles escrites pel públic de [[Milà]] i també dedicades a la soprano [[Giuditta Pasta]], que l'estrenà, (''[[La sonnambula]]'', i ''[[Norma (Bellini)|Norma]]'', les dues del [[1831]]), [[París]] (''[[I Puritani]]'' - [[1835]]). En aquest període compon també dues òperes pel [[Teatro La Fenice]] de [[Venècia]]: ''[[I Capuleti e i Montecchi]]'' ([[1830]]), adaptació de la música de ''Zaira'', i la desafortunada ''[[Beatrice di Tenda]]'' ([[1833]]).

El viratge decisiu de la carrera music catanàs coincideix amb la seva marxa d'Itàlia per anar a París. Allà, Bellini entra en contacte amb alguns dels més grans compositors d'Europa, com per exemple [[Frédéric Chopin]], i el seu llenguatge musical s'enriqueix de colors i noves solucions, però tot conservant intacta la inspiració melòdica de sempre. A part de ''I Puritani'', escrita en italià per al [[Théâtre-Italien]], a París Bellini compon nombroses romances de cambraa de gran interès, alguna d'elles en francès, demostrant estar a punt per compondre una òpera en francès per al Teatro de l'[[Òpera de París]]. Però la seva carrera i la seva vida es van estroncar amb menys de 34 anys per culpa d'una infecció intestinal probablement contreta a l'inici de l'any [[1830]].

Va ser enterrat al [[cementiri del Père-Lachaise]], on va ser durant 40 anys veí de Chopin i [[Luigi Cherubini|Cherubini]]. L'any [[1876]] va ser traslladat a la [[Catedral de Catània]].

== Estil ==
Dotat d'una vena melòdica prodigiosa, Bellini dedicà la seva breu vida a la composició. El seu talent amb el segell melòdic de la mes límpida bellesa, conserva encara avui una aurèola de màgia, mentre la seva personalitat artística es deixa difícilment emmarcar dins de cap categoria historiogràfica. Lligat a una concepció musical antiga, basada en primar el ''[[cant]]'', sigui vocal o instrumental, el [[Sicília|sicilià]] Bellini va portar primer a Milà i després a París un eco d'aquella cultura [[mediterrani|mediterrània]] cap a l'Europa romàntica que havia idealitzat el mite del [[classicisme]]. El jove [[Richard Wagner|Wagner]] es va veure obligat a ambientar a la pròpia Sicília la seva segona òpera, ''[[La prohibició d'estimar]]'', mostrant-hi la claredat del cant bellinià com a model pels operistes alemanys.

Recentment, la música de Bellini ha atret l'atenció de compositors d'avanguarda com [[Bruno Maderna]] i, sobretot, [[Luigi Nono]], que l'han rellegit concentrant la seva atenció en la seva particular concepció del so, de la veu i del silenci amb arrels que s'enfonsaven en la música de la [[Grècia antiga]] i de l'àrea del [[mediterrani]] més que en la moderna tradició musical europea.

== Òperes ==
[[Fitxer:Giulia Grisi som Norma.jpg|thumb|200px|dreta|Giulia Grisi una gran intèrpret de l'òpera ''Norma'', de Vincenzo Bellini]]
* ''[[Adelson e Salvini]]'' ([[12 de febrer]] de [[1825]] [[Teatro del Conservatorio di S. Sebastiano]], [[Nàpols]])
* ''[[Bianca e Gernando]]'' ([[30 de maig]] de [[1826]] [[Teatro San Carlo]], Nàpols)
* ''[[Il pirata]]'' ([[27 d'octubre]] de [[1827]] [[Teatro de La Scala]], [[Milà]])
* ''[[Bianca e Fernando]]'' ([[7 d'abril]] de [[1828]] [[Teatro Carlo Felice]], [[Gènova]])
* ''[[La straniera]]'' ([[14 de febrer]] de [[1829]] Teatro de La Scala, Milà)
* ''[[Zaira]]'' ([[16 de maig]] de [[1829]] [[Teatro Ducale]], [[Parma]])
* ''[[I Capuleti e i Montecchi]]'' ([[11 de març]] de [[1830]] [[Teatro La Fenice]], [[Venècia]])
* ''[[La sonnambula]]'' ([[6 de març]] de [[1831]] [[Teatro Carcano]], Milà)
* ''[[Norma (òpera)|Norma]]'' ([[26 de desembre]] de [[1831]] Teatro de La Scala, Milà)
* ''[[Beatrice di Tenda]]'' ([[16 de març]] de [[1833]] Teatro La Fenice, Venècia)
* ''[[I Puritani|I puritani di Scozia]]'' ([[24 de gener]] de [[1835]] [[Théâtre Italien]], [[París]])

== Obres Sacres ==
* ''Compline'' (perduda)
* ''Cor mundum crea''; en fa major, per dos veus solistes i orgue
* ''Credo'' en do major, per a quatre veus i orquestra
* ''Cum Sanctis'', per a quatre veus solistes i orquestra
* ''De torrente''; per a quatre veus solistes i orquestra
* ''Dixit Dominus''; per a quatre veus solistes i orquestra
* ''Tecum principium''; en do major, per a soprano i orquestra
* ''Domine Deus''; en do major, per a soprano i orquestra
* ''Gallus cantavit''; en do major, per soprano i orquestra
* ''Gratias agimus''; en do major, per a soprano i orquestra
* ''Juravit''; per a dues sopranos i orgue
* ''Kyrie''; per a dues sopranos i orgue
* ''Laudamus te''; per dues sopranos i orgue
* ''Litanie pastorali in onore della B. V''., per a dues sopranos i orgue
* ''Magnificat''; per a quatre veus i orquestra
* ''Missa en la menor''; per a soprano, contralt, tenor, baix i orquestra
* ''Missa en la major''; per a soprano, contralt, tenor, baix o orquestra
* ''Missa en re major''; per a dues sopranos, tenor, baix i orquestra
* ''Missa en sol major''; per a dues sopranos, tenor, baix i orquestra
* ''Missa en sol menor''; per a veus i orquestra
* ''Pange lingua''; per a dues veus i orquestra
* ''Qui sedes''; per a tenor, veus i orquestra
* ''Qui tollis''; per a tenor veus i orquestra
* ''Quoniam''; per a tenor, veus i orquestra
* ''Quoniam''; per a quatre veus i orquestra
* ''Cum Sanctis''; per a quatre veus i orquestra
* ''Salve regina en la major''; per a quatre veus i orquestra
* ''Salve regina en fa menor''; per a baix i orgue
* ''Salve regina en fa major''; per a baix i orgue
* ''Tantum ergo''; per a dos tenors i orquestra
* ''Genitori en Si bemoll major''; per a dos tenors i orquestra
* ''Genitori en Mi bemoll major''; per a dos tenors i orquestra
* ''Genitori en fa major''; per a dos tenors i orquestra
* ''Genitori en sol major''; per a dos tenors i orquestra
* ''Tantum ergo en fa major''; per a dos tenors i orquestra
* ''Tantum ergo en re major''; per a dos tenors i orquestra
* ''Tantum ergo en mi major''; per a dos tenors i orquestra
* ''Tantum ergo en fa major''; per a dos tenors i orquestra
* ''Tantum ergo en sol major''; per a dos tenors i orquestra
* ''Te Deum en do major'': per a dos tenors i orquestra
* ''Te deum en Mi bemoll major''; per a dos tenors i orquestra
* ''Versetti da cantarsi il Venerdi Santo''; per a dos tenors i orquestra

== Altres obres vocals ==
'''Arietes'''
* ''6 ariette da camera'' (1829)
* '''Bellini per camera''': ''raccolta completa delle sue ariette'' (d. 1825)
* ''Soirées musicales: Sammlung beliebter Arieten und Romanzen'' (1839)
* ''3 ariette inedite''; (1837-1838)
* ''Almen se non poss'io''; (d. 1825)
* ''Bella Nice che d'amore''; (d. 1825)
* ''Dolente imagine di fille mia''; (d. 1825)
* ''Era felice un di''; (d. 1825)
* ''Il fervido Desiderio''; (d. 1825)
* ''Melinconia, ninfa gentile''; (d.1825)
* ''Ma rendi pur contento''; (d. 1825)
* ''O souvenir; pagina d'album''; (d. 1825)
* ''Per pietà, bell'idolo mio''; (d. 1825)
* ''Vaga luna che inargenti''; (d. 1825)
* ''Vanne, o rosa fortunata''; (d. 1825)

=== Àries ===
* ''E nello stringerti a questo core''; per a una veu i orquestra (a. 1825)
* ''No, traitor, non curo''; per a soprano i piano (d. 1825)
* ''Quando incise su quel marmo'': per a soprano i orquestra (d. 1825)

=== Romances ===
* ''A palpitar d'affanno''; (d. 1825)
* ''L'abbandono''; (d. 1825)
* ''L'ultima veglia''; (d. 1825)
* ''La mammoletta''; (d. 1825)
* ''Sogno d'infanzia''; (d. 1825)
* ''Torna, vezzosa Fillide''; (d. 1825)

=== Cànons ===
* ''Chi per quest'ombre''; a quatre veus (d. 1825)
* ''Dalla guancia scolorita''; per a dues veus i piano (d. 1825)

=== Generes diversos ===
* ''Brezze dell'Etna: 26 ispirazioni del cigno catanese''; (d. 1825)
* ''Composizioni da camera''; (d. 1825)
* ''L'allegro marinaro''; (ballata en si major, d. 1825)
* ''La farfalletta'' (cançoneta en fa major, c. 1813)
* ''Imene'' (cantata nupcial, c. 1824)
* ''La ricordanza''; (1834)
* ''Si, per te, gran nume eterno'' (cavatina per a soprano i orquestra, a. 1825)
* ''T'intendo, sì, mio cor''; (per a quatre sopranos, c. 1824)

== Obra instrumental ==
* Per a orquestra
* ''Capriccio, ossia Sinfonia per studio en do menor''; (a. 1825)
* 6 Simfonies
* nº. 1 en ''Si bemoll major''
* nº. 2 en ''do menor''
* nº. 3 en ''re menor'' i ''re major''
* nº. 4 en ''re major''
* nº. 5 en ''Mi bemoll''
* nº. 6 en ''Mi bemoll major'' (a. 1825)
* Concert per a oboè i orquestra en ''Mi bemoll major'' (a. 1825)

=== Teclat ===
* ''Allegretto en sol menor'' per a piano
* ''Capriccio en sol major'' per a piano a quatre mans
* ''Pensiero musicale'' per a piano
* ''Polacca'' per a piano a quatre mans
* ''Sonata en fa major'', per a piano a quatre mans
* ''Sonata per a orgue en sol major''
* ''Tema en fa menor'', per a piano

== Referències ==
* Tom núm, 1 pàg. 65 d'Auditorium (Cinco Siglos de Música Inmortal). Editorial Planeta.

{{commons|Vincenzo Bellini|Vincenzo Bellini}}

{{ORDENA:Bellini, Vincenzo}}
[[Categoria:Compositors d'òpera italians]]
[[Categoria:Compositors italians del Romanticisme]]

{{Enllaç AD|hu}}

[[an:Vincenzo Bellini]]
[[ar:فينشينسو بيليني]]
[[arz:فينسينزو بيليني]]
[[be:Вінчэнца Беліні]]
[[bg:Винченцо Белини]]
[[cs:Vincenzo Bellini]]
[[da:Vincenzo Bellini]]
[[de:Vincenzo Bellini]]
[[el:Βιντσέντζο Μπελίνι]]
[[en:Vincenzo Bellini]]
[[eo:Vincenzo Bellini]]
[[es:Vincenzo Bellini]]
[[et:Vincenzo Bellini]]
[[eu:Vincenzo Bellini]]
[[fa:وینچنتزو بلینی]]
[[fi:Vincenzo Bellini]]
[[fr:Vincenzo Bellini]]
[[gl:Vincenzo Bellini]]
[[he:וינצ'נצו בליני]]
[[hr:Vincenzo Bellini]]
[[hu:Vincenzo Bellini]]
[[hy:Վինչենցո Բելլինի]]
[[id:Vincenzo Bellini]]
[[it:Vincenzo Bellini]]
[[ja:ヴィンチェンツォ・ベッリーニ]]
[[ka:ვინჩენცო ბელინი]]
[[ko:빈첸초 벨리니]]
[[la:Vincentius Bellini]]
[[lij:Vincenzo Bellini]]
[[nl:Vincenzo Bellini]]
[[no:Vincenzo Bellini]]
[[pl:Vincenzo Bellini]]
[[pms:Vincenzo Bellini]]
[[pt:Vincenzo Bellini]]
[[ro:Vincenzo Bellini]]
[[ru:Беллини, Винченцо]]
[[scn:Vicenzu Bellini]]
[[sh:Vincenzo Bellini]]
[[simple:Vincenzo Bellini]]
[[sk:Vincenzo Bellini]]
[[sl:Vincenzo Bellini]]
[[sr:Винченцо Белини]]
[[sv:Vincenzo Bellini]]
[[sw:Vincenzo Bellini]]
[[tr:Vincenzo Bellini]]
[[uk:Вінченцо Белліні]]
[[zh:温琴佐·贝利尼]]