Revision 10225883 of "Adrian Cedric Boult" on cawiki{{Director d'orquestra
| nom = Adrian Cedric Boult
| imatge = Christ Church Oxford Hall 2007.jpg
| nom imatge = Christ Church Oxford Hall on fou graduat Sir Adrian Cedric Boult,
| nom de naixença =
| data de naixença = {{Data naixement|1889|4|8}}
| indret de naixença = [[Chester]], [[Cheshire]]
| data de defunció = {{Data defunció i edat|1983|2|4|1889|4|8}}
| lloc de defunció = [[Farnham]], [[Surrey]]
| nacionalitat = {{RUN}}
| anys activitat =
| orquestres =
| pàgina web =
}}
[[Fitxer:Adrian Boult signature.svg|thumb|250px|dreta|Signatura de Sir Adrian cedric Boult]]
'''Sir Adrian Cedric Boult''', [[Orde dels Companys d'Honor|CH]] ([[Chester]], [[Cheshire]], [[8 d'abril]] de [[1889]] - [[Farnham]], [[Surrey]], [[4 de febrer]] de [[1983]]) fou un director d'orquestra aqnglès.
S'educà en la ''Westminster School'' i ''Christ Church'', d'[[Oxford]], perfeccionant els seus coneixements musicals en el [[Conservatori de Leipzig]] i especialitzant-se en la direcció d'orquestres sota la direcció de [[Arthur Nikisch|Nikisch]]. Des de que va acabar el seus estudis va dirigir les principals entitats simfòniques d'[[Anglaterra]], actuant al front de les societats de concerts de [[Munic]], [[Praga]], [[Viena]], [[Barcelona]] i altres grans capitals d'[[Europa]]. El [[1919]] entrà a formar part del professorat del ''Royal College of Music'', on organitzà una classe de direcció d'orquestra i lectura de partitures al [[piano]].
Fou director d'orquestra dels [[Ballets Russos]] de [[Serguei Diàguilev|Diàguilev]] i el [[1923]]-24, fou anomenat director de la ''Birmingham Festival Choral Society'' i de la ''Birmingham City Orchestra''. Entre [[1928]] i [[1933]] dirigí la Societat Coral Johann Sebastian Bach de Londres, i entre [[1930]] i [[1950]] fou director titular de l'Orquestra Simfònica de la [[BBC]] londinenca. El [[1937]] el rei [[Jordi VI del Regne Unit|Jordi VI]] l'armà cavaller com a recompensa a la seva labor relacionada amb la música del seu país.
També ocupà, entre [[1942]]-50, la direcció musical de la Societat de Concerts Promenade, de Londres, i entre [[1951]]-57 assumí la titularitat de direcció de l'Orquestra Filharmònica de Londres. Durant els anys seixanta tornà a la direcció de l'Orquestra Simfònica de Birmingham, que ja havia ocupat en la seva joventut, simultaniejant aquesta activitat amb la direcció musicològica del Reial Col·legi de Música, ensenyant direcció orquestral.
Sense ésser una figura universal, doncs la seva projecció professional tingué escassa rellevància fora de la [[Gran Bretanya]], se'l considera com un gran erudit de la música anglesa i la seva figura es feu familiar en el seu país també per emprar unes batutes inusitadament llargues i els seus gest secs i precisos.
De les seves interpretacions cal destacar les versions del neo-romanticisme britànic, especialment de les simfonies de [[Ralph Vaughan Williams]] i de l'obra d'[[Edward Elgar]].
Va publicar l'obra didàctica titulada ''Handbock on Tchnique of Conducting'', per a us dels alumnes de composició. Entusiasta propagandista de la música anglesa, en els programes dels seus concerts hi fa figurar freqüentment obres dels antics i moderns compositor britànics.
== Bibliografia ==
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Apèndix II, pàg. 454'' (ISBN 84-239-4572-3)
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Suplement dels anys [[1983]]-84, pàg. 947'' (ISBN 84-239-6957-6)
{{ORDENA:Boult, Adrian Cedric}}
[[Categoria:Directors d'orquestra anglesos]]
{{Enllaç AD|en}}
[[da:Adrian Boult]]
[[de:Adrian Boult]]
[[en:Adrian Boult]]
[[es:Adrian Boult]]
[[fr:Adrian Boult]]
[[he:אדריאן בולט]]
[[ja:エイドリアン・ボールト]]
[[lb:Adrian Boult]]
[[nl:Adrian Boult]]
[[pt:Adrian Boult]]
[[ru:Боулт, Адриан]]
[[simple:Adrian Boult]]
[[sv:Adrian Boult]]All content in the above text box is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike license Version 4 and was originally sourced from https://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=10225883.
![]() ![]() This site is not affiliated with or endorsed in any way by the Wikimedia Foundation or any of its affiliates. In fact, we fucking despise them.
|