Revision 10701808 of "Catedral de Gniezno" on cawiki

{{Edifici
|imatge = Gniezno. Napoleon Orda.jpg
|peu = Gravat de la catedral de Gniezno per [[Napoleó Orda]]
|nom = Catedral de Gniezno
|tipus_edifici = [[catedral]]
|arquitectes = Ephraim Schroeger
|arquitecte =
|començament = 970 - 977
|consagració = 999, a Sant Adalbert
|acabament = Reconstruïda parcialment [[1932]]-[[1936]]
|cronologia =
|localització = [[Gniezno]] ([[Polònia]])
|estil = Gòtic - Neoclàssic 
|materials_utilitzats = pedra i vidre
|sistema_constructiu = 
|alçat = 
|imatge_a =
|peu_a =
|planta = 
|imatge_p = 
|peu_p = 
}}
'''Catedral de Gniezno''' és el segon centre espiritual de [[Polònia]] després del de [[Verge de Częstochowa|Częstochowa]]. Ubicada sobre un petit turó al Oest de la plaça Rynek, és, després de Częstochowa, el centre espiritual del país. En el mateix emplaçament, el duc [[Miezko I]] ordenà construir un centre de culte pagà; entre els anys [[970]] i [[977]] s'edificà la primera església que, l'any [[999]], acollí les restes mortals de [[Sant Adalbert de Praga|Adalbert de Praga]] (Sw. Wojciech, en polonès); destruïda en dues ocasions ([[1018]]-[[1048]]), l'església fou reconstruïda a finals del segle XI com basílica romànica flanquejada per dues torres. 

El [[1342]] accedí a la càtedra arquebisbal [[Jaroslau Bogoria Skotnicki]], que havia sigut rector de la [[Universitat]] de [[Bolonya]], fundador de la Universitat Jagellón i primer constructor de la catedral del Wawel a [[Cracòvia]]: el nou arquebisbe fou el promotor de la càtedra actual, potser la construcció gòtica més majestuosa de Polònia, edificada seguint l'estil de les grans catedrals de [[França]]; el [[1390]] s'acabà l'[[absis]] i en el segle XV la zona dels peus. Després de múltiples transformacions, un incendi, ocorregut el [[1760]], destruí l'interior i la seva reconstrucció fou encomanada a l'arquitecte de [[Varsòvia]], [[Ephraim Schroeger]], que entre [[1761]] i [[1790]] transformà l'edifici en estil [[neoclàssic]]. 

Els estralls causats per la [[segona guerra mundial]] foren el pretext per retornar a la catedral el seu primitiu aspecte gòtic, deixant constància de les diferents transformacions: la [[façana]] està rematada per un [[Timpà (arquitectura)|timpà]] d'estil gòtic tardà holandès, de la primera meitat del segle XVIII; les dues torres, pro-vistes de contraforts i coronades per cúpules barroques en formes d'[[Elm (armadura)|elm]], són obra d'[[Ephraim Schroeger]] ([[1779]]); a ambdós costats, sobre els contraforts, foren instal·lades diferents estàtues de sants polonesos, obra de l'escultor [[Marcin Romek]] ([[1932]]-[[1936]]. L'entrada és a la façana meridional, d'aspecte neoclàssic, on hi ha les conegudes portes de [[bronze]].

== Arquitectura==
[[File:Relikwiarz św. Wojciecha w bazylice prymasowskiej w Gnieźnie. Marzec 2010 r..jpg|thumb|250px|Reliquiari de [[sant Adalbert]] ]]
L´interior presenta tres solemnes naus basilicals (sense [[creuer (arquitectura)|creuer]]) i absis amb [[girola]]; una sèrie de pilars divideixen les altes i estretes arcuacions ogivals així com les finestres; els murs ofereixen una nua severitat i les voltes d'aresta confereixen una intensa espiritualitat al conjunt. Entre la façana principal i la zona dels peus hi ha el [[pòrtic]], on s'hi representa les portades originals ; la meridional a la dreta, té en el timpà un relleu que representa a [[Crist]], la [[Verge]] i [[sant Joan apòstol]], envoltat d'àngels que porten els símbols de la [[Passió de Jesús]] (segona meitat del segle XIV); la septentrional (a l'esquerra) presentà en el timpà en relleu de la [[Crucifixió]] (1400); propera a aquest últim s'obre una porta que condueix a la biblioteca, fundada el segle XI junt amb l'escola depenent del [[Capítol (catolicisme)|Capítol]] i nucli de la tradició humanista de Gniezno; encara avui la biblioteca allotja valuosos manuscrits miniats medievals.

En l'[[absis]], sota de l'altar, hi ha la llosa sepulcral, de marbre vermell, amb l'estàtua jacent de Sant Adalbert, obra de [[Hans Brandt de Danzing|Hans Brandt]] (finals del segle XV): sobre el modern altar pot veure's el magnific [[reliquiari]] de [[sant Adalbert]], en forma de sarcòfag, de pura [[plata]] (15 quilos de pes), obra mestre de l'[[orfebre]] de [[Danzing]], [[Peter van der Rennen]] ([[1662]]); a la dreta hi ha la [[pila baptismal]] gòtica, amb una alta coberta cònica, del [[1414]]; sobre l'arc triomfal està representada una Crucifixió, del [[1430]] aproximadament. A la dreta de l'absis hi ha la barroca ''Stary Kapitularz'', antiga sala capitular on si mostre les precioses escultures gòtiques, procedents de diversos llocs; mereix destacar-se un tríptic que representa la Coronació de la Verge i imatges de Santes, del 1400 aproximadament. A ambdós costats de l'entrada de la Sala Capitular pot veure's en el mur dues precioses lloses sepulcrals: a l'esquerra, l'imatge en marbre vermell de l'arquebisbe [[Zbigniew Olesnicki]] obra de [[Veit Stoss]]; a la dreta, l'estàtua en bronze de l'arquebisbe [[Jakub von Sienno]] (mort el [[1480]]), obra d'un artista flamenc anònim. Les capelles laterals són barroques i neoclàssiques, i resten tancades per ermoses reixes de [[ferro]] forjat.
[[File:Drzwi gnieznienskie widok ogolny.jpg|thumb|210px|esquerra|Les Portes de bronze]]
Només entrar en la nau de la dreta, hi han les Portes de bronze el més important monument escultòric romànic de Polònia. Segons la tradició, sembla que foren encarregades per el duc [[Boleslau III de Polònia|Boleslav III Bocatorta]]; el cert és que són una obra dels segles XI i XII i només es poden comparar amb les portes de bronze de la [[catedral de Magdeburg]]. En aquestes hi resten descrites 18 escenes de la vida de Sant Adalbert de Praga entre imaginatius marcs de motius florals i zoomòrfics. Destaca pel seu profunda espiritualitat.

== Capelles de la dreta ==
Les cinc capelles, que es succeeixen en l'orde següent, són molt semblants: dels [[Lubienski]], de [[Josep de Natzaret|sant Josep]], de sant Nicolau,{{text imprecís}} dels [[Baranowski]] i de [[sant Estanislau]].

== Girola ==
Davant la primera capella (a l'esquerra) hi ha dos magnífics sepulcres renaixentistes. A la dreta, el del arquebisbe [[Andrzej Krzycki]] (mort el [[1537]]); en l'interior d'un nínxol on hi ha representats els sants patrons Nicolau i [[Adalbert]], hi ha l'estàtua jacent del difunt, obra de l'italià [[Girolamo Canavesi]] (que també treballà a Cracòvia).

== Capelles de l'esquerra ==
Són especialment interessants la tercera, la ''Kaplica Bozego Ciala'' (capella del [[Corpus Christi]]), del [[1460]], que abriga un ermós altar neoclàssic, obra d'Ephraim Schroeger ([[1783]]), i l'última, la ''Kaplica Potockiego'' (capella dels Potocki), encarregada per l'arquebisbe [[Theodor Potocki]] (que apareix representat de genolls davant l'altar) i construïda entre [[1727]] i [[1730]] per l'italià [[Pompeu Ferrari]]; presenta una harmoniosa i elegant estructura oval sobre pilars rematats per una cúpula.

== Bibliografia==
* ''Guia Total de Polònia, ''pàgs. 174 a 177 Grupo Anaya, ISBN 978-84-9776-222-9 

{{coord|52.537121|N|17.596858|E|source:dewiki_region:PL-WP_type:landmark|format=dms|display=title}}
{{ORDENA:Catedral De Gniezno}}
[[Categoria:Catedrals]]
[[Categoria:Edificis de Polònia]]

[[de:Dom Mariä Himmelfahrt und St. Adalbert in Gniezno]]
[[en:Gniezno Cathedral]]
[[es:Catedral de Gniezno]]
[[it:Cattedrale di Gniezno]]
[[ko:그니에즈노 대성당]]
[[mk:Црква Успение на Света Богородица и Свети Адалберт]]
[[pl:Bazylika prymasowska Wniebowzięcia Najświętszej Maryi Panny w Gnieźnie]]
[[uk:Базиліка Успіння Пресвятої Богородиці (Гнєзно)]]