Revision 10745823 of "Animals menorquins en perill d'extinció" on cawiki

{{FR|data=novembre de 2012}}
Aquest article fa referència a animals dels quals, en quedin pocs d'aquella espècie a l'illa de [[Menorca]]. El que normalment són més afectats per això són les aus i les espècies de terra petites. Això es debut al canvi climàtic i a l'acció de l'home.

== [[Miloca]] ''(Neophron percnopterus)'' ==
El [[Aufran]] (Neophron percnopterus) el trobem des d'[[Europa]] fins a l'[[Índia]] i Nepal. Aquest ocell és un au migratòria, aquells que viuen a Europa i Àsia es traslladen per hivernar a l'Àfrica. S'estima que a principis de la tardor boreal de 5.000-6.000 creuen l'estret de [[Gibraltar]]. Altres fan la travessia per [[Tunísia]]. S'estima que en total uns deu mil d'aquests voltors hivernen a l'Àfrica. Aquest voltor assoleix una longitud de 58 a 70 cm. Les ales aconsegueixen una extensió de 1.68 metres. El pes és de 1.6 a 2.4 kg. Els gèneres són d'aparença similar.

== [[Rata cellarda]] ''(Eliomys quercinus)'' ==
La seva longitud cap-cos és de 12 cm Longitud de la cua 10 cm. El seu pes és de 60-93 grams.La seva mida mitja i el colorit general del pelatge, castany clar, la seva cua és de pigmentació negrosa i està rematada per un plomall de llargs cabells blancs i negres. Al cap destaca uns prominents pavellons auriculars i una banda fosca, que voreja els seus ulls i s'eixampla en la base de les orelles.Habita aquesta espècie en zones de bardissa baixa, boscos frondosos i pedregars. Les femelles gràvides solen instal·lar el seu niu en caus de conill abandonats però també els construeixen elles mateixes en l'exterior a base de cabells i pèls de conill. La seva dieta és marcadament omnívora.

== [[Granot arbori]] ''(Hyla meridionalis)'' ==
Viu sobre la vegetació, en arbres o arbusts, i sols prop l'aigua en el moment de la reproducció.

==''(Martes martes)'' ==
Mesura uns 25 cm d'alçada i 50 des del cap fins l'arrencada de la cua, que té prop de 30. Un exemplar adult pesa al voltant d'un quilogram i mig. Té un cap petita, un musell agut, un cos prim, potes curtes i pelatge espès i suau, més fosc per la carena que pel ventre. Els seus hàbits són nocturns, solen viure en els arbres i s'alimenten de petits mamífers, petites aus , insectes i granotes. També mengen alguns fruits i ous d'ocells. Al seu torn, les martes són preses de les àguiles i les guineus. Però el seu gran enemic és l'home, que l'aprecia per la seva fina pell. En captivitat viuen fins a 18 anys, mentre que la seva vida silvestre a penes supera els quatre anys. Arriben a la seva maduresa sexual als dos anys. Les seves cries solen néixer el març o abril, després d'un període de gestació del voltant d'un mes. El seu pes en néixer és d’aproximadament 30 grams.

== [[Àguila peixatera]] ==
Espècie cosmopolita (viu a tot el món), però en poblacions molt disperses. A les Illes Balears és present en un nombre reduït (molt amenaçada), cosa que esdevé un gran valor la conservació i vigilància dels 2 o 3 nius que hi ha. És una espècie poc amant de l'home i busca llocs tranquils. També se l'anomena àguila foradat d'aigua, per la manera que té de llançar-se sobre les seves preses, agafant amb les seves urpes. Es va donar un cas en què un peix va tenir més força i va ofegar a un exemplar, de manera que un pescador va agafar un peix que portava l'esquelet de l'àguila agafat. A Menorca se la pot veure per la zona de la Vall, El Pilar, Cavalleria i Fornells, principalment.

== [[Rata aranyera]] ''(Crocidura suaveolens)'' ==
La rata aranyera de [[Menorca]] és un petit insectívor quasi gens conegut pels mateixos menorquins. El seu aspecte és d'un ratolinet petit, de cames curtes i amb el musell llarg i prim.


{{Orfe}}
{{ORDENA:Animals En Perill D'Extincio A Menorca}}	<!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Natura de Menorca]]