Revision 12146099 of "El Topo Obrero" on cawiki

{{FVA|data=desembre de 2012}}
{{orfe|data=juny de 2013}}
'''El Topo Obrero''' fou un col·lectiu de treballadors constituït al voltant de la revista del mateix nom l'any 1973 per un grup d'antics membres del partit [[ORT]] ([[Organització Revolucionària dels Treballadors]]), que al seu torn provenien dels [[Cercles Obrers Comunistes]]. 

==Trajectòria==

Es crea el 1973 Aquest grup no era exactament un partit ni un sindicat però podria ser considerat un moviment sociopolític dedicat a la defensa dels interessos dels treballadors per damunt de tot. "El Topo Obrero" és poc conegut – fins i tot per a historiadors del moviment obrer- per dos motius: un, per pròpia responsabilitat, per la manca d'interès en contactar amb altres organitzacions ja que la seva principal activitat se centrava a les fàbriques per la qual cosa es produïa cert aïllament, i altre, extern, perquè altres formacions no volien que quedés evident que els militants del Topo eren en nombre superior a la de partits més suposadament actius (com podien ser, per exemple, els trotskistes o la [[OICE]]). 

Entre les seves figures més conegudes caldria mencionar a [[Eduardo Martín Toval]], [[Núria Pellejero]] , [[Juan Alamillo Cuesta]], [[Xavier Guitart i Domènech]], [[Enrique de la Lama]] (que a més era el dibuixant de la revista).

Implantats a l'anomenat "Cinturó Roig" i actius en empreses com Miniwat. Làmparas Zeta, Indo, Solvay. Faesa, Vanguard. Lavis, Mafesa, Faema...

Els seus trets d'identitat eren :
* L'autogestió (les qüestions importants s'havien de decidir en assemblees malgrat les dificultats que implicava la dictadura vigent en aquells moments)
* L'acció directa (en el sentit que els treballadors no havien de ser mediatitzats per dirigents i/o experts per evitar que altres interessos deixessin en segon terme les aspiracions de la classe obrera).
* Superar el corporativisme per no limitar-se a una simple lluita per vendre la força de treball al millor preu possible.
* No estaven lligats a cap ideologia d'esquerres concreta i recollien diverses tradicions socialistes i anarquistes però rebutjaven el marxisme-leninisme pel seu dogmatisme
* Preocupats per evitar que els seus militants fossin manipulats van donar gran importància a la formació realitzant xerrades de tot tipus. I a fi de no "cremar" la seva gent es van limitar a realitzar vagues a les empreses i limitar la participació en manifestacions a la decisió individual de cadascú, remarcant el perill de caiguda en sèrie si es produïa una detenció.

En el moment (1975) que s'inicià el procés d'unficació socialista amb la fundació de la [[CSC]] [[Convergència Socialista de Catalunya]]  [[CSC]] que acabaria amb la creació del [[Partit dels Socialistes de Catalunya]], que reuniria als socialistes de les diverses tendències de Catalunya, la fracció més nombrosa del Topo va decidir participar en aquest projecte la qual cosa va originar una divisió traumàtica en aquest grup.

Després d'això el Topo va continuar existint però ja com a grup residual i escasament participatiu en algunes zones del Baix Llobregat.

== Bibliografia==
{{MR|data=gener de 2013}}
* Converses amb Juan Alamillo Cuesta. El seu material sobre El Topo Obrero (que consistia amb la col·lecció sencera de la revista) el va lliurar a l'arxiu de la [[UGT de Catalunya]].
* "Miniwatt-Philips: La Memoria Obrera" de Pepe Gutiérrez. Editorial [[El Viejo Topo]] (no confondre amb El Topo Obrero) pag, 29. pàg. 168.

[[Categoria:Entitats de Catalunya]]
[[Categoria:Moviment obrer]]