Revision 12146317 of "Crisi del Congo" on cawiki

{{Infotaula conflicte militar
| nom               = Crisi del Congo
| nom_de_la_batalla = Crisi del Congo
| operació          = 
| campanya          = 
| front             = 
| conflicte         = [[Guerra Freda]] 
| imatge            = [[Fitxer:Congo Crisis Belgians at Kamina.jpg|300px|Comandos belgues preparant una missió de rescat]]
| peu_de_foto       = Comandos belgues preparant una missió de rescat
| data              = 
| dates             = 30 de juny de 1960 - 25 novembre 1965
| localitat         = 
| territori         = [[República Democràtica del Congo]]
| escenari          = 
| casus             = 
| resultat          = Independència del Congo sota el règim de [[Mobutu Sese Seko|Mobutu]]
| estatus           = 
| mapa              = 
| coordenades       = <!-- {{coord||||N||||O|type:event|display=inline,title}} -->
| bàndol1           = [[Fitxer:Flag of Congo-Léopoldville (1960-1963).svg|20px|República del Congo]] [[República del Congo]]
| bàndol2           = {{BEL}}
| bàndol3           = 
| general1          = [[Patrice Lumumba]]
| general2          = [[Balduí I de Bèlgica]]
| general3          = 
| comandant1        = 
| comandant2        = 
| comandant3        = 
| oficial1          = 
| oficial2          = 
| oficial3          = 
| cavaller1         = 
| cavaller2         = 
| cavaller3         = 
| força_numèrica1   = 
| força_numèrica2   = 
| força_numèrica3   = 
| força1            = 
| força2            = 
| força3            = 
| baixes1           = 
| baixes2           = 
| baixes3           = 
| batalla_anterior  = 
| batalla_posterior = 
| notes             = 
}}
La '''crisi o conflicte del Congo''' fa referència al període de [[guerra civil]] que esclatà pocs dies després de proclamada la [[independència]] del [[Congo Belga]] ([[30 de juny]] de [[1960]]) constituí un cas paradigmàtic d'un conflicte de caràcter [[neocolonial]].

En aquest conflicte s'hi mesclaren els interessos de les poderoses companyies europees que explotaven les immenses riqueses minerals de la ex [[colonialisme|colònia]], amb les grans dificultats de construcció d'un estat '''multi-ètnic''', sense consciència nacional unitària creat artificialment per la potència colonial de [[Bèlgica]].

En efecte, el nou [[Estat]], amb quasi dos milions i mig de km<sup>2</sup> englobava a un centenar de tribus pertanyents a quatre "races" diferents que parlaven prop de 400 idiomes. Sis dies després de proclamada la independència les tropes de l'[[Exèrcit]] congolès es revoltaren contra llurs caps i oficials belgues apoderant-se de la capital, [[Leopoldville]], i d'altres importants ciutats del país. Els colons belgues fugiren precipitadament davant el temor de represàlies i d'estendre's l'anarquia en el nou Estat.

El [[10 de juliol]], Bèlgica procedí a l'enviament de tropes aereotransportades que ocuparen la capital i d'altres enclavaments importants del país. Al dia següent el líder de la província de [[Katanga]], [[Moïse Tshombé]], recolzat per la '''Unió Minera''' del [[Alt Katanga]], propietària dels rics [[Jaciment geològic |jaciments]] de [[coure]] i d'altres valuosos minerals de la província, proclamà la independència de la regió. El primer ministre del Congo, [[Patrice Lumumba]] demanà l'ajuda de les [[Nacions Unides]] per a restablir l'ordre i restituir la malaltissa unitat del jove Estat, al temps que denunciava el tractat d'amistat amb Bèlgica i trencava les relacions diplomàtiques amb la ex metròpoli.

Les [[Nacions Unides]] enviaren un cos expedicionari que, per pressions de les potències occidentals, es va mantindre a l'expectativa i exigiren sense èxit la sortida del país de les tropes belgues, ja que el Govern de Bèlgica temia per la vida i els interessos econòmics dels ciutadans belgues que romanien en el Congo. El [[25 d'agost]], [[Albert Kalondji]], líder de l'ètnia baluba, proclamà l'estat miner del [[Kasai del Sud]] i expressà els desitjos de formar una confederació amb la secessionista Katanga. Lumumba sol·licita ajuda de l'[[URSS]], que envià ràpidament mitjans de transport, armes i tècnics, amb el qual s'internacionalitzà el conflicte en el context de la guerra freda entre els dos grans blocs, al temps que [[Nikita Khrusxov]] acusava a les potències occidentals de voler perpetuar un règim neocolonial en el Congo.

El [[4 de setembre]], el coronel [[Mobutu Sese Seko]], cap de l'Estat Major de l'Exèrcit congolès, donà un cop d'estat i procedí a la detenció de [[Patrice Lumumba]], que fou assassinat a principis del [[1961]]. [[Antoine Gizenga]], viceprimer ministre del Govern de Lumumba, formà el seu propi Govern a [[Stanleyville]], capital de la província Oriental, gravant-se la descomposició del nou Estat.

Mentrestant Moïse Tshombé s'havia atrinxerat a Katanga amb l'ajuda de 10.000 mercenaris blancs, aconseguint fer front a una ofensiva de '''cascs blaus''' de l'ONU l'estiu de 1961. El 18 de setembre el secretari general de les Nacions Unides, [[Dag Hammarskjöld]], morí en un misteriós accident d'aviació, mai clarificat, a prop d'[[Elisabethville]], la capital de Katanga. Finalment les potències occidentals, després de rebre garanties vers la preservació dels interessos de les grans companyies que operaven en el Congo, decidiren de recolzar l'home fort, el coronel Mobutu, perque restablís l'ordre i la unitat de la desfet ex colònia belga, el qual no assolí reduir la secessió katanguenya fins el gener de [[1963]].

== Bibliografia ==
{{Commonscat|Congo Crisis}}

* [[enciclopèdia Espasa]]. Apèndix A-Z pàgs. 335-336 

{{ORDENA:Crisi Del Congo}}

[[Categoria:Història d'Àfrica]]
[[Categoria:Història de la República Democràtica del Congo]]
[[Categoria:Guerres del segle XX]]