Revision 12146333 of "Nicolas Nabokov" on cawiki

{{Compositor clàssic
|nom = Nicolas Nabokov
|imatge = 
|imatgemida = 
|titol = 
|nomreal = 
|estil = Neo-Clàssic
|datanaixement = {{Data naixement|1903|4|4}}
|llocnaixement = [[Pskov]], [[Rússia]]
|datamort = {{Data defunció i edat|1978|4|6|1903|4|4}}
|llocmort = [[Nova York]]
|nacionalitat = {{USA}}
|activitat principal = Compositor 
|activitats altres = Professor
|anysactivitat =
|website =
|signatura =
|signaturamida =
|obres =
|fites =<!--no esborreu aquesta línia-->
}}
'''Nicolas Nabokov''' ([[Pskov]], [[Rússia]], [[4 d'abril]] de [[1903]] - [[Nova York]], [[6 d'abril]] de [[1978]]) fou un compositor estatunidenc.

D'origen aristocràtic, cossí del cèlebre novel•lista [[Vladimir Nabokov|Vladimir]], el [[1917]], emigrà a [[Berlín]]. Format a [[Sant Petersburg]] amb [[Vladimir Rebikov|Rebikov]] i, més tard en els Conservatoris de [[Stuttgart]] i Berlín ([[1920]]-23), on tingué per mestres en [[Ferruccio Busoni|Busoni]], més tard es traslladà a [[París]] ([[1924]]). Allà estudià en la Facultat de [[Lletres]] i va conèixer en [[Serguei Diàguilev|Diàguilev]], a instancies del qual va compondre el ballet ''Ode'', en tres actes, estrenat, amb coreografia de [[Léonide Massine|Massine]], en el teatre [[Sarah Bernhardt]] ([[1928]]). 

Fixà la seva residencia als Estats Units el [[1933]], país del qual adquirí la nacionalitat el [[1939]]. Les noves musiques de ballet que va compondre en el seu nou període són les de ''Unió Pacífic'' (per el Basil, [[Filadèlfia]], [[1934]]). ''The last flower'' ([[1941]]) i ''Aphrodite''. molt més tardà fou el seu ''Don Quijote'', per a [[George Balanchine|Balanchine]] (Nova York, [[1965]]). Mentrestant havia estat professor en el Wells College, de Nova York ([[1936]]-41), el St. John's College, d'[[Annapolis]] (1941-44), i així mateix en el Peabody Conservatory de [[Baltimore]]. Entre [[1945]] i [[1947]] era agregat cultural del Govern Militar estatunidenc a [[Alemanya]]. Com a secretari general del Congres de la Llibertat de la Cultura, organitzà a París el [[1952]], el Festival de l'Obra del [[Segle XX]], dedicat a la música. 

El [[1959]] estrenava a [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] la seva primera òpera ''[[El fi de Rasputin]]''. Fou president del Festival de Berlín ([[1963]]-67) i enviat cultural del seu país d'adopció al [[Berlín Occidental]] ([[1963]]). El [[1973]] estrenà a [[Brussel·les]] la seva segona òpera, ''[[Treballs d'amor perduts]]'', basada en la comèdia de [[William Shakespeare|Shakespeare]] del mateix títol. 

A part dels ballets i òperes pel qual és principalment conegut, va compondre tres importants peces simfòniques (''Le fiancé'', [[1934]], ''Simfonia bíblica'', [[1940]], ''Suite simfònica de marxes'', [[1945]]). Vocal ''Col•leccionador d'Ecos'', per a solistes vocals i nou instruments de percussió, [[1933]], la [[cantata]] ''Job'', 1933, el cor ''Amèrica was promises'', [[1940]], l'elegia ''El retorn de [[Pushkin]]'', per a solistes vocals i orquestra, [[músic de cambra]] i peces per a [[piano]].

La seva música de romàntica sensibilitat i amb la característica riquesa de color oriental, roman com inclassificable i lliure davant de modes que, per sensibilitat, no assimilà.

Publicà ''Old Friends and New Music'' el [[1949]] i ''Memoirs of a Russian Cosmopolitan'' ([[1975]]).

== Bibliografia ==
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Suplement dels anys [[1977]]-78, pàg. 896'' (ISBN 84-239-6953-3)

{{ORDENA:Nabokov, Nicolas}}
[[Categoria:Compositors estatunidencs del segle XX]]
[[Categoria:Compositors d'òpera estatunidencs]]
[[Categoria:Comanadors de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya]]