Revision 12193290 of "Simfonia núm. 8 (Bruckner)" on cawiki

[[Fitxer:Anton Bruckner (Kaulbach).jpg|thumb|224px|dreta|Anton Bruckner en els temps que va compondre la Simfonia núm. 8]]
{| class="infobox bordered" cellpadding="5px" style="width: 20em; text-align: left; font-size: 90%; background: #E3D4AD; border: 3px #996600 solid;"
|-
| colspan="2" style="font-size: larger; text-align:center; border: 1px #996600 solid; background: #E3D4AD;" | '''Simfonia núm. 8'''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; border: 1px #996600 solid; background: #FFFFFF;" |
|-
| colspan="2" style="text-align:center; border: 1px #996600 solid; background: #E3D4AD;" | '''Composició d'[[Anton Bruckner]]'''
|- 
! Sobrenom:
| Apocalíptica
|- 
! Forma:
| [[Simfonia]]
|- 
! Tonalitat:
| [[do menor]]
|- 
! Composta:
| [[1884]]-86
|- 
! Publicada:
| [[1972]]
|- 
! Estrena:
| [[18 de desembre]] de [[1892]], [[Viena]]
|- 
! Durada:
| 80 m.
|}
La '''Vuitena Simfonia''' d'Anton Bruckner, fou iniciada el juliol de [[1884]] i acabada per primera vegada el 10 d'agost de [[1887]]. Bruckner revisà l'obra entre el 4 de març de [[1889]] i el 10 de març de [[1890]]. [[Hans Richter]] dirigí l'estrena a [[Viena]] el 18 de desembre de [[1892]]. 

Consta de quatre moviments:
* 1.-''Allegro moderato''
* 2.-''Scherzo: Allegro moderato. Trío: Langsam. Scherzo''
* 3.-''Adagio: Feierlich langsam, doch nich schleppend''
* 4.-''Feierlich, nicht schnell''

== Vida exterior ==
La vida exterior de Bruckner fou tant senzilla i mancada d'esdeveniments com complexa i turbulenta fou la seva vida interior. No tingué aventures, ni vida amorosa. Foren molt pocs els viatges que va fer. Era un home camperol i simple, fora de lloc durant els seus últims anys en la sofisticada metròpolis de Viena. Tenia pocs amics i era molt religiós (se'n deia d'ell que només tenia dos llibres, la [[Bíblia]] i una biografia de [[Napoleó]], i que llegia ambdós una i altra vegada), però vivia a part de la docència, per a la composició. Internament, visqué una passió obstinada i devastadora per una única cosa: les seves simfonies.
 
Treballà intensament en cadascuna d'aquestes obres monumentals i, quan la acabava, passava el següent. El se orgull era ferotge, com es pot veure en la seva curosa anotació de les dades exactes en que acabava cada moviment. Treballava per a les seves simfonies, inclús d'haver-les acabat, tractant d'assolir que fossin executades i revisant-les indefinidament.

L'orgull que sentia per la seva música estava en contradicció amb les seves grans inseguretats. Cada vegada que una de les simfonies era rebuda malament o un director es negava a executar-ne alguna, Bruckner queia en una depressió. Estava obsessionat amb el fet d'aconseguir reconeixement. De manera que era massa susceptible als suggeriments ben intencionades però sense fonament d'amics que volien fer les simfonies més acceptables, escurçant-les i revisant-les. La seva inseguretat s'enfrontava al seu orgull quan feia aquestes revisions o les supervisava. En l'interes per aconseguir que les seves obres fossin interpretades, s'avenia ràpidament a que els seus amics les tallessin i, per tant, les mutilessin, esperant sempre que les seves pròpies concepcions es veiessin afavorides per la posteritat. 

== Turbulència interior ==
Com a conseqüència d'aquest conflicte entre la calma exterior de Bruckner i la seva turbulenta interior, entre el seu orgull i la seva inseguretat, ens trobem amb què els majors drames de la seva vida se centren al voltant de les escenes sempre repetides de les revisions compulsives. Res en l'existència exterior rutinària del compositor podia rivalitzar amb les emocions que li despertava la història de cadascuna de les simfonies a mesura que es desenvolupava, des de la primera fins l'última vegada en que era ''acabada''. La biografia de Bruckner és una història de compondre, revisar, cercar que es produïssin execucions, revisar novament, l'exaltació o depressió respecte de les respostes dels crítics i del públic i de tornar a revisar novament. No ha sorprendre, per tant, que les notes dels programes referents a les simfonies de Bruckner que sovint tracten la història de les revisions, un tòpic què, respecte de la majoria dels compositors, implica una dada banal de caràcter musicològic, d'escàs interès pels oients.

== Problema Bruckner ==
El ''problema Bruckner'' perdurà més de mig segle després de la mort del compositor, ja que els directors i estudiosos cercaven i discutien respecte de quina versió de cada simfonia era la més apropiada. El debat sobre les revisions eren obra de Bruckner o estaven aprovades per ell, més l'argument en el sentit de quina és la partitura que reflexa les últimes intencions de Bruckner, a vegades portà a renyits desacords. I ensems, aquests desacords produïren com a conseqüència que existien, de cada simfonia, varies versions molt diferents i igualment autèntiques. Cap simfonia té una història més problemàtica que la de la ''Vuitena'' de Bruckner.

El seu anterior treball, la ''Setena'', li havia dut l'esperat reconeixement. Les seves moltes interpretacions ben rebudes estimularen al compositor, que començà l'''Vuitena'' amb el millors dels ànims. Seguien arribant informes de noves interpretacions de la ''Setena'' i d'altres simfonies i Bruckner per a fi sabé que havia aconseguit un ampli reconeixement. Fou condecorat per l'emperador i així mateix rebé una sèrie de subvencions. 

== Tres anys i mig ==
Després de tres anys i mig de treball acabà la ''Vuitena'', per l'agost de [[1887]], i esperava amb ansia aconseguir nous èxits, quan fos interpretada. Envià la partitura a [[Hermann Levi]], que feia uns dos anys havia dirigit amb èxit una presentació de la ''Setena'' a [[Munic]]. La carta que Bruckner envià junt amb la partitura era optimista: ''Simplement no puc descriure els meus sentiments de joia davant la perspectiva que sigui interpretada sota la seva magistral direcció''. Mentre esperava la resposta de Levi començà l'esborrany de la ''Novena Simfonia''.

Levi creia en Bruckner, però no podia mostrar entusiasme per la nova obra, que era totalment diferent de la popular ''Setena''. Levia li demanà al seu amic comú, [[Joseph Schalk]], que fos portador gentilment la noticia a l'ancià compositor en el sentit que  la ''Vuitena'' no sria executada. Després Schalk l'informà del succeït:{{Cita|''No és sorprenent que el professor Bruckner s'hagi pres malament el seu veredicte. Encara se sent molt infeliç amb ell i es nega a escoltar cap paraula de consol...Només esper que es calmi aviat i segueixi el seu consell d'intentar una revisió que, a propòsit, ja havia començat respecte del primer moviment. Pel moment, per suposat, seria millor que deixes de treballar en ella, perquè està en crisi i ha perdut tota comfianá en si mateix''.''}}
== Negativa de Levi ==
Degut a la negativa de Levi d'incloure la ''Vuitena'' en el seu programa. Bruckner caigué en una depressió que l'impedí seguir treballant en la ''Novena'' durant els propers tres anys (com a conseqüència, deixà aquesta simfonia sense acabar en el moment del seu decés). Pel contrari, s'embarcà en una sèrie de revisions desastroses i, pel general, innecessàries de les simfonies anteriors. Passà tot l'any revisant la ''Vuitena'', amb l'ajuda ocasional de Schalk. Si Bruckner tractava de fer el treballa acceptable per a Levi, probablement treballava en va. El director havia trobat problemàtica la concepció de l'obra en la seva totalitat, no tan sols en alguns passatges. Tant mateix, Bruckner feu amples revisions, que incloïen: (1) una orquestra ampliada, amb instruments de [[vent]] de [[fusta]] triples en lloc de dobles, més arpes; (2) un nou final del primer moviment, suau en lloc de fort; (3) un trio completament nou per l'[[scherzo]]; (4) el clímax del moviment lent està remolejat en una altra tonalitat; (5) canvis ampliats de l'orquestració; i (6) al voltant de 150 compassos suprimits.

== Acaba les revisions ==
Quan Bruckner acabà aquestes revisions, Levi ja no dirigia a [[Munic]]. Llavors el compositor abordà en [[Fèlix Weingartner]], que era director a [[Mannheim]]. Weingartner. malgrat que no era afecte a la música de Bruckner, estigué d'acord en provar la simfonia. El compositor va escriure una carta que revel·la la seva patètica inseguretat: {{Cita|"Com va la Vuitena''? Hi ha hagut algun assaig? Com sona? Li recomano que escurci severament el final de la forma indicada. Seria massa llarga, i és vàlid només per l'esdevenidor i per un cercle d'amics i entesos."}}
La presentació a Mannheim mai es portà a terme. Weingartner fou nomenat director de la Filharmònica de [[Berlín]] i marxà de Mannheim ràpidament. Li assegurà a Bruckner, de forma vàcua i buida, que interpretaria alguna de les seves obres a Berlín "''tan aviat com fos possible''."

== Estrena a Viena ==
Aixi que li tocà a la ciutat de Viena l'estrena de la ''Vuitena''. Bruckner sempre havia temut que la seva música s'executés en la ciutat on vivia, perquè els crítics musicals locals, liderats pel poderós i venjatiu [[Eduard Hanslick]], invariablement condemnava la seva obra, sense importar-los les reaccions del públic.Com que els crítics exercien considerable influència sobre el que s'executava, Bruckner quasi havia abandonat la idea que es realitzessin execucions a Viena. Malgrat tot, el compositor decidí arriscar-se i va permetre que [[Hans Richter]] dirigís la ''Vuitena'', el desembre de [[1892]]. Hanslick obrà com era d'esperar, encara que feu esment de "''les aclamacions tumultuoses del públic, que agitava els seus mocadors, les innumerables crides a l'escenari, les corones de llorers, etc...Sens dubte, per a Bruckner el concert fou un triomf''". Però la seva pròpia avaluació parlava de "''tristesa insondable''", "''la dissort de [[gat]]s amb somnis pertorbats''", "''l'horrible longitud''" i "''la música inacabable, desorganitzada i violenta''"; la crítica concloïa: "''no és impossible que el futur pertanyi a aquest pesadet...estil, un futur que, per tant, no envegem''".

Hanslick confongué en Bruckner unes poques setmanes més tard, enviant-li una targeta d'Any Nou signada: "''al meu sincer amic''". Malgrat tot, dues setmanes després d'això, el crític publicà un altre article condemnant la música de Bruckner.

== Les revisions ==
Les revisions de la ''Vuitena Simfonia'' mereixen especial consideració. En la majoria de les altres simfonies de Bruckner, s'ha de donar preferència a la versió original del compositor per sobre de les revisions fetes per ell i/o d'altres, anys després d'acabades. Però en el cas de la ''Vuitena'', les revisions foren realitzades mentre l'obra estava encara fresca en la ment del compositor i abans que aparegués qualsevol canvi important del seu estil.

El problema respecte de quina versió de la ''Vuitena'' devia executar-se no sembla ésser gaire complicat. Existeixen dues opcions: la partitura original o la revisada. A més, com que la versió original es publicà per primera vegada el [[1972]], es podria suposar que només fa trenta anys i escaig que existeix aquesta opció. No és així. Hi ha una altra versió, publicada el [[1939]], en la qual l'editor [[Robert Haas]] intentà combinar les dues versions de Bruckner.

Haas considerava que algunes de les revisions de Bruckner constituïen clares millores, perquè alguns dels talls havien estat fets en un intent de fer la simfonia més agradable als directors. Haas restaurà 48 dels 150 compassos que Bruckner i Schalk havien eliminat i recuperà part de l'orquestració original. El successor de Haas com editor de l'edició completa de la ''Societat Internacional Bruckner'', [[Leopold Nowak]], refusà l'obra del seu antecessor sobre la base de què una versió autèntica no podia constar, lògicament, de materials extrets de dues fonts diferents. l'edició de Haas, segons Nowak, no pot ''dir-se que representi fidelment les pròpies directrius de Bruckner''. Nowak imprimí dues partitures separades (el [[1955]] i [[1972]], respectivament), cadascuna corresponent a una de les versions de Bruckner i aconsellà que no s'utilitzés la partitura d'en Haas en absolut. Encara que la revisió del compositor havia sigut interpretada amb freqüència, res no va impedir que els directors també recordessin l'esperança de Bruckner perquè finalment la versió original trobés el favor del públic. 

Si Bruckner hagués fet les revisions pel seu conte, es podria recolzar la posició de Nowak en el sentit que només s'han d'executar les versions autèntiques. Però la majoria de les vegades, Bruckner estava influït en contra del seu millor judici. Algunes de les modificacions suggerides per Schalk (o vertaderament fetes per ell) són qüestionables des del punt de vista musical, com per exemple el cas de truncar un passatge de la recapitulació final però no el lloc analògic de l'exposició.

== El debat continua avui ==
El debat respecte de quina de les tres versions s'ha d'executar, continua avui. Com a curiositat, es podria elegir la versió original (publicada per Nowak el 1972); per exactitud històrica es podria preferir la versió final de Bruckner-Schalk (publicada per Nowak el [[1955]]); basats en criteris musicals (però insostenibles històricament) es podria elegir la versió mixta (publicada per Haas el [[1939]]). O molt bé es podria fer una altra versió, combinant aspectes de les possibilitats publicades. Encara que la sonoritat orquestral de les tres versions és similar, les diferències estructurals són considerables.

== Bibliografia ==
* ''Invitación a la Música'', de [[Jonathan Kramer]], pàgs. 238 a 242, d'[[Editorial Vergara]] (ISBN 950-15-1237-1)

{{ORDENA:Simfonia Num. 8 (Bruckner)}}
[[Categoria:Simfonies de Bruckner]]