Revision 12193291 of "Simfonia núm. 9 (Bruckner)" on cawiki

{| class="infobox bordered" cellpadding="5px" style="width: 20em; text-align: left; font-size: 90%; background: #E3D4AD; border: 3px #996600 solid;"
|-
| colspan="2" style="font-size: larger; text-align:center; border: 1px #996600 solid; background: #E3D4AD;" | '''Simfonia núm. 9'''
|-
| colspan="2" style="text-align:center; border: 1px #996600 solid; background: #FFFFFF;" |
|-
| colspan="2" style="text-align:center; border: 1px #996600 solid; background: #E3D4AD;" | '''Composició de [[Anton Bruckner]]'''
|- 
! Forma:
| [[Simfonia]]
|- 
! Tonalitat:
| [[Re menor]]
|- 
! Composta:
| [[1887]]
|- 
! Estrena:
| [[11 de febrer]] de [[1903]]
|- 
| '''Curiositat'''
| Inacabada
|-
! Durada:
| 55-65 minuts
|}

La '''Simfonia núm. 9 en re menor''' composta per [[Anton Bruckner]] fou iniciada l'agost o setembre de [[1887]]. Bruckner hi estava encara treballant el dia de la seva mort. L'estrena dels tres moviments acabats fou dirigit per [[Ferdinand Löwe]] l'11 de febrer de [[1903]].

Es compon de tres moviments:

* ''Fierlich''
* ''Scherzo:Bewegt, lebhaft. Trío: Schnell. Scherzo''
* ''Adagio: Sehr langsam''

Esperit eminentment místic i concentrat, Bruckner produí misses de tant relleu com consistència. Artista rendit davant la grandesa de la música wagneriana, fou el mestre de [[Bayreuth]] el seu inspirador quan traçava simfonies caracteritzades per una gran extensió i per una eloqüència persuasiva. Perquè Bruckner quasi se'l pot concebre sense l'existència de [[Bach]], però no sense la de [[Richard Wagner|Wagner]]. Ara bé, per rar que sembli si es té en conte les seves devocions artístiques, a penes encaminà pel terreny líric ni per el dramàtic la seva producció musical, o sigui que la va mantenir allunyada de tota inclinació espectacular o escènica.

Quantes simfonies va compondre Bruckner?. En realitat, onze, ja que abans de l'anomenada ''Primera'' en va escriure altres dues de relativa importància. Per contra, la seva ''Novena Simfonia'' com un altra molt famosa de [[Schubert]], restà inconclusa. Una de les primitives simfonies al·ludides es conservà en manuscrit i es custòdia avui dia en el ''Museu Bruckner'', de [[Linz]]. Aquesta obra va ser composada entre [[1889]] i [[1894]], i la seva versió original, per [[Orel]], figura en el volum IX de l'edició crítica de les obres completes de Bruckner.

La ''Novena Simfonia'' està en ''re menor''. Només consta de tres primers temps, l'últim dels quals és un ''adagio'' que Bruckner concloïa el 31 d'octubre de [[1894]]. Els esborranys que deixà per el que hauria de ser quart i últim temps són insuficients per a intentar una elaboració satisfactòria. Per declarar el compositor, en els últims dies de la seva existència, que un ''Te Deum'' seu deuria de considerar-se com el darrer número de la seva ''Novena Simfonia'', i amb tal additament fou dada a conèixer l'obra quan se l'estrenà el 1903, si bé deixant transcórrer mitja hora entre els primers temps i aquest altre epiloga'l, donada la disparitat d'estil i el contrast entre l'un i l'altre.

== Primer i segon temps ==
El primer temps de la ''Novena Simfonia'' de Bruckner, com tots els altres, brollà a l'impuls d'un accentuat misticisme, que unes vegades adquireix una expressivitat emocionant, mentre altres vegades es concentra estàtic. Sota ''tremolos'' insistents s'alcen en les trompes els passos místics de la melodia. L'èxtasi sorgeix cantat melòdicament per les trompetes. Els violins descendent i preparen un ''pizzicato'' misteriós. I el primer tema brolla amb força colossal, precipitant-se dues vegades en octaves per a escalar la cima amb la mateixa intensitat. Aquesta explosió sonora representa l'aparició de la [[Divinitat]], i els dissenys sub-següents representen les veus de les ànimes místiques que cercant la faç del [[Ésser Diví]]. Un segon tema té accents profundament devots, evocant a la vegada quelcom de l'esperit austríac. El cromatisme sembla expressar l'esguard que s'eleva als cels amb fe i esperança. El tercer tema, confiat a la corda primerament, sembla la veu del cel que llença un cant himnòdic. El desenvolupament temàtic accentua cada vegada més aquest sentiment d'apropament a la divinitat i d'anonadament davant tant sublim grandesa. Es percep un enllaç del món pagà amb el cristianisme al iniciar la seva veu l´''scherzo''. Tot allí es mou amb agilitat espiritualitzada i amb espurnejants irradiacions. Es pot veure, a traves d'aquestes notes, nans que corren perseguint-se, bruixes que cavalcant camí de l'aquelarre, ocells que revolten feliços. El timbal llença sonoritats com instrument solista; els violins deixen caure notes des de la regió aguda a la greu. Aquest ''scherzo'' és un llenç musical impressionista que realça el color, el qual trío adquireix una diafanitat que transparenta reflexos de balls rústics.

== L´adagio ==
L´''adagio'' conté una melodia plena de sofriments dolorosos, en la que Bruckner tal vegada feu un autoretrat. Hi ha ací nostàlgia i angoixa. S'inicia la melodia en una nota ''si'' per a pujar a un ''do'' amb salt de novena, i de seguida, cromàticament, baixa a un ''la'' sostingut dissonant. Després, la tristesa humana creix sense parar per a entonar l'<<adéu a la vida>>, segons expressió de Bruckner, cantat elegíacament per les trompes; més la final resplendeix una claredat que esborra de manera inefable tot dolor humà.<ref>Las Mejores Sinfonias, pags. 52-53. Ediciones Daimon-Manuel Tamayo</ref>

== Intents per acabar-la ==
Hi ha almenys dos acabaments diferents del final que existeix de Bruckner, i ambdues han estat executades. Les dues són controvertides (com ho foren les primeres reconstruccions de la ''Decima'' de [[Mahler]]). Algunes persones han lloat els esforços per posar a disposició tot l'existent del final, en tant que d'altres que han escoltat aquestes versions asseguren que ni tan sols s'apropen al nivell d'inspiració de Bruckner. El temps determinarà si és possible una reconstrucció viable de la ''Novena Simfonia''. Fins que n'apareix-i una, la majoria de les orquestres continuen executant la simfonia com peça de tres moviments. El sentiment amb freqüència expressat, en el sentit que  l'adagio del tercer moviment és verdaderament l'adéu a la vida de Bruckner, si bé no és clarament cert en un sentit literal, reflecteix una sensació d'integritat en els tres moviments que és molt diferent del que qualsevulla altra simfonia presenta després d'haver-se escoltat només tres dels seus quatre moviments.<ref>Invitación a la Música de Jonathan Kramer, pag. 245. Editorial Vergara</ref> 

== Referències ==
{{referències}}

{{ORDENA:Simfonia Num. 9 (Bruckner)}}

[[Categoria:Simfonies de Bruckner]]