Revision 12213204 of "Tarzan" on cawiki

{{FR|data=novembre de 2012}}
{{millorar|data=abril de 2013|Caldria donar-li un to una mica més imparcial}}
{{millorar ortografia|data=abril de 2013|'''S'han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes''' }}
[[Fitxer:Tarzan of the Apes.jpg|thumb|Il·lustració de Fred J. Arting (1914)]]
'''Tarzan''' és un personatge de ficció literari creat per [[Edgar Rice Burroughs]] i adaptat en nombroses ocasions en còmics i al cinema.

Tarzan és el quart personatge de ficció més vegades adaptat al cinema darrere [[Sherlock Holmes]], [[Dràcula]] i el [[Frankenstein]], superant els 100 llarg metratges, el primer dels quals, ''[[Tarzan of the Apes (pel·lícula de 1918)|Tarzan of the Apes]]'', es rodà el [[1918]]. Tal és el seu poder de seducció per a diverses generacions, des del seu naixement en les revistes [[Pulp (literatura)|pulp]] (''nomenades així per el paper de polpa de baixa qualitat en el que s'imprimia'') fins a l'actualitat.

==Tarzan en les novel·les: les seves aventures i els seus "germans"==
Nascut a [[Chicago]] el [[1875]], [[Edgar Rice Burroughs]], el pare de Tarzan, realitza tota classe de treballs abans de començar a escriure quan contava ja més de 30 anys. La seva primera novel·la, ''Sota les llunes de [[Mart (planeta)|Mart]]'', aparegué per entregues en les pagines de la revista ''The All Story'', publicada per l'editorial Munsey, creadora de la primera revista pulp de la història, ''The Argosy'', l'any [[1896]]. Aquell relat, que després sortí al mercat com novel·la independent amb el títol, ''Una princesa de Mart'', era una faula de ciència ficció poc habitual, que tenia més de fantasia i aventures que de ficció científica. Burroughs signà aquest treball amb el pseudònim de [[Norman Bean]] i començà a preparar la seva segona novel·la per entregues, ''Tarzan de les mones''. The All Story començà a publicar-la l'octubre de [[1912]]. L'èxit del personatge conduí a la publicació de 23 novel·les més.

L'Àfrica que es presenta a les pel.lícules és, certament, un món de ficció, amb diversos escenaris on el protagonista, Tarzan, passarà per un munt de peripècies que el portaran a trobar-se amb civilitzacions perdudes, des dels [[atlants]] fins el regne de les [[amazones (mitologia)|amazones]], unes restes contemporànies oblidades de l’[[Imperi Romà]], la civilització perduda dels [[Maies]], els [[pigmeus]], i fins i tot els [[nazis]], sense oblidar una visita a [[Hollywood]], i un viatge al centre de la [[Terra]] que creua al personatge selvàtic amb un dels seus "''germans''" sorgits de la imaginació de Burroughs: [[David Innes]]. Perquè Tarzan té "''germans''": [[John Carter]], protagonista de la nissaga iniciada amb ''Una princesa de Mart'', [[David Innes]], l'heroi del regne subterrani de ''Pellucidar'', i ''Carson'', de [[Venus (planeta)|Venus]].

==El còmic i els pastiches==

Algunes d'aquestes característiques de les novel·les d'Edgar Rice Burroughs s'accentuaren en les versions per el còmic del personatge portades a cap primer per [[Harold Rudolph Foster]],conegut com [[Harold Rudolph Foster|Hal Foster]] el qual començà a publicar tires en diaris el 7 de gener de [[1929]]. Foster dibuixà Tarzan fins el 16 de març de 1929, i quan se’n anà a tresar les aventures de ''[[El Princep Valent]]'', el seu lloc fou ocupat successivament per [[Rex Mason]], [[William Juhré]], [[Dan Barry]], [[Russ Manning]] i un llarg etcètera de creadors de vinyetes, entre els quals destaca especialment [[Burne Hogarth]], que començà dibuixar Tarzan el [[1936]].

Entre les més destacades copies del personatge en el món de la novel·la s`han de citar els treballs de [[Philip José Farmer]], ''A Feast Unknown'' ([[1968]]), ''Lord of the Treess'' ([[1970]]) i ''Lord Tyger'' (1970), així com dues novel·les sobre la mítica ciutat d'Opar, ''Hadon de l'antiga Opar'' ([[1974]]) i ''Fugida a Opar'' ([[1976]]), i una falsa biografia titulada, ''Tarzan, a life'' ([[1972]]).

També té especial protagonisme un altra personatge pulp, ''Ka-Zar''. Les seves aventures començaren a publicar-les setmanalment en el número u de la revista ''Marvel Comics'' d'octubre/novembre de [[1939]], i era una creació de [[Bob Byrd]] a imitació de Tarzan. El protagonista era [[David Rand]], abandonat en la selva i criat pel lleó ''Zar'', d'ací el seu nom, que significa "germà de Zar". La seva última aventura amb aquest format es publicà en el número 27 de la revista ''Marvel Mistery Comics'', del gener de [[1942]], però posteriorment reaparegué amb nombrosos canvis, inclòs el del nom i personalitat en el número 10 del tebeo ''Patrulla X'', de març de [[1965]]. L'altra variant destacada de Tarzan és obra del dibuixant [[Frank Frazetta]] i el seu personatge ''Thunda, rei de les terres perdudes'', aparegué en el número 47 de la revista ''A-1 Comics'' allà pel [[1952]].

==Tarzan al cinema: bombers, nedadors i futbolistes==

El cinema s'interessà per primer cop pel personatge d'Edgar Rice Burroughs per l'any [[1918]], quan la productora National Film rodà ''Tarzan, l'home mono'', amb l'ex policia [[Elmo Lincoln]] (''alies artístic d’[[Otto Linkenhelt]]'') com un heroi selvàtic lleugerament passat de quilos. Després heretà el <<''tapall''>> [[Gene Pollar]] (alies artístic de [[Joseph C. Pohler]]), un bomber de [[Nova York]] que feu una sola pel·lícula, ''La venjança de Tarzan'' ([[1920]]), que fou a la vegada rellevat per un cantant d'òpera de [[Tennessee]], [[Pierce Dempsey Tabler]], i més tard per [[James Pierce]], que restà més o menys enganxat al paper, ja que es casà amb Joan, la filla d'Edgar Rice Burroughs el [[1928]], després de protagonitzar ''Tarzan i el lleó d'or'' ([[1927]]). Junt a aquesta, interpretà la primera versió radiofònica, de 364 episodis. Més tard, la nissaga féu justícia a un dels seus més esforçats jornalers, [[Frank Merril]], atleta especialitzat en escenes d'acció que havia doblat a [[Elmo Lincoln]] en les primeres pel·lícules i que va tenir oportunitat de ser el rei de les mones al cent per cent a ''Tarzan Mighty'' ([[1928]]) i ''Tarzan The Tiger'' ([[1923]]).

Després vingué [[Johnny Weissmuller]], campió olímpic de natació. Es passà la resta de la seva vida fent crits i lluitant contra els estralls de la fama. Tretze films més tard havia augmentat tan de pes que no podia seguir sent Tarzan, de manera què cercà acomoda professional en un personatge proper però que passejava per la selva amb més roba i menys saxons a l'aire, ''Jungle Jim''. El seu problema de pes era tal que el contracte que signà per aquest nou paper de sèrie B incloïa una clàusula que estipulava que Weissmuller devia pesar 86 quilos o menys en cada film. Per cada mig quilo que pesés de més se li reduirien 5.000 dòlars del seu salari de 75.000 per film. Sempre es va mantenir per sota del pes.

La primera pel·lícula protagonitzada per [[Johnny Weissmuller]] el [[1932]], ''Tarzan de les mones'', va ser prohibida en l’[[Alemanya]] [[nazi]] perquè contradeia les doctrines de "[[biologia hereditària]]" sobre la que se sustentava la suposada puresa de la raça ària, però això no va impedir que l'actor i el personatge incrementessin llur popularitat arreu del món com una nissaga inoblidable de llargs metratges en torn l'incansable rei de la jungla, les quals peripècies en el còmic l'han associat amb personatges com ''Batman'' o ''Depredador''.

Amb la sortida de Weissmuller d'escena s'incorporaren a la mitologia del personatge altres actors, com [[Buster Crabbe]], que també era campió olímpic de natació i estava familiaritzat amb els personatges llegendaris a treves dels seus treballs com ''Flash Gordon'' i ''Buck Rogers'': [[Herman Brix]], campió olímpic de llançament de pes el [[1928]]; [[Glenn Morris]], campió olímpic de decatló el [[1936]] i agent de segurs; [[Lex Barker]], que tenia avantpassats espanyols, havia estat condecorat per la seva valentia en la [[Segona Guerra Mundial]] i després de cinc peripècies amb Tarzan s'especialitzà en protagonitzar films de pirates; [[Gordon Scott]], precursor d’[[Arnold Schwarzenegger]], que després de ser cinc vegades Tarzan es passà al ''pèplum'' italià per exercir com a gladiador de l’[[Antiga Roma]]; [[Denny Miller]], el més sossot de tots els Tarzans, ex jugador de basket; [[Jock Mahoney]], que durant anys havia doblat les escenes de perill de [[John Wayne]], [[Errol Flynn]] i [[Gregory Peck]] i què acabà dalt d'un elefant en ''Tarzan a l'Índia'' ([[1962]]); [[Mike Henry]], ex jugador de rugby; [[Ron Ely]], un Tarzan amb sabatilles d'anar per casa, res més lògic considerant que fou l'intèrpret d'una sèrie de TV sobre el personatge, on a més conduïa un jeep...i així fins arribar a [[Christopher Lambert]], a ''Greystoke, la llegenda de Tarzan rei dels mones'', tant llarg com el seu títol, visualment espectacular, però excessivament romàntica i ploranera. Altres actors que també han interpretat aquest personatge són: [[Miles O’Keefe]] a ''Tarzan, l'home mono'' ([[1981]]), i [[Casper Van Dien]] a ''Tarzan i la ciutat perduda'' ([[1998]]). La Factòria [[The Walt Disney Company|Disney]] també hi va dir la seva en una versió del[[1999]].

El Tarzan més exòtic seria [[Tamar Balci]], futbolista turc que interpretà l'heroi d'Edgar Rice Burroughs en l'únic film otomà que es coneix sobre el personatge.

== Referències ==
{{Commonscat|Tarzan}}

* Revista de cinema Acción estiu del 2007.
* Fotografia de Commons.

[[Categoria:Personatges d'obres literàries]]
[[Categoria:Personatges de cinema]]