Revision 14355131 of "Alt Maestrat" on cawiki

 {{fusió des de|L'Alt Maestrat}}.
{{Infotaula de comarca valenciana|de l'|Alt Maestrat|
|topònim = l'Alt Maestrat
|fotografia = VGeneral Albocàsser.jpg
|fotografia_descripció = Vista general d'Albocàsser
|capital = Albocàsser
|població = 7948
|any_cens = 2008
|superfície = 662,90
|coordenades = {{coord|40|21|22.54|N|0|1|31.30|E|region:ES-VC_type:adm2nd|display=inline,title}}
|predoling = [[Valencià]]
|municipi_populós = [[Vilafranca (Ports)|Vilafranca]] (2.520 hab.)
|municipi_extens = [[Ares del Maestrat]] (118,70 km²)
|municipi_dens = [[Vilafranca (Ports)|Vilafranca]] (27,15 hab./km²)
|municipis = 9
}}
L''''Alt Maestrat''' és una [[Comarques del Nord del País Valencià|comarca valenciana del nord]] i muntanyosa, amb capital a [[Albocàsser (Alt Maestrat)|Albocàsser]].

Limita al nord amb els [[Ports]], a l'oest amb l'[[Aragó]], al sud amb l'[[Alcalatén]] i a l'est amb el [[Baix Maestrat]] i la [[Plana Alta]].

== Geografia ==
=== Relleu ===
Es tracta d'una comarca de relleu prou abrupte que té en la [[Mola d'Ares]] (1.318 [[Metre|m]].) el seu punt més alt. Aquestes muntanyes s'engloben dins de l'anomenat [[Sistema Ibèric|sector ibèric]] valencià i es poden distingir dues subunitats del relleu diferenciades: les serres i corredors prelitorals, i el sistema tabular més a l'interior de la comarca. 

Pel que fa a les serres i corredors prelitorals del Maestrat, dir que es tracta d'una sèrie de serralades paral·leles a la costa separades per valls o corredors interiors de tipus ''graven'' (foses tectòniques). Segueixen una orientació NNE-SSO, corresponent a la [[Serralades Costaneres|Serralada Costanera Catalana]]. El corredor més interior és el de Catí, on s'inclouen els municipis del propi [[Catí]], [[Vilar de Canes]], [[la Torre d'en Besora]] i [[Atzeneta del Maestrat]]. A continuació (a l'est), s'alcen l'alineació de serres de [[Serra d'Esparreguera|Esparreguera]] i [[Serra de la Valldàngel|Valldàngel]] (aquesta darrera ja al [[Baix Maestrat]]), i el corredor d'[[Albocàsser]], [[Tírig]] i [[les Useres]]. Després, la [[Serra d'en Galceran]] que dóna pas al corredor de Les Coves, amb les poblacions de [[les Coves de Vinromà|les Coves]], [[La Salzadella]], [[La Torre dels Domenges]], [[Vilanova d'Alcolea]], [[Bell-lloc del Pla]], etc. Aquest sistema, com s'observa, abasta un territori supracomarcal, de fet continua la successió de serres i corredors fins a la línia litoral, amb la [[Serra d'Irta]] com a límit oriental.

El sistema tabular, més a l'interior de la comarca, i que també mostra un traçat que supera els límits comarcals, es localitza cap al sud de [[Morella]], arribant fins al [[riu Millars]]. Es tracta d'un relleu subtabular, poc plegat però molt afectat per les falles de distensió, el basculament i l'erosió. Trobarem un paisatge amb muntanyes de cims plans, separades per gorges excavades per rius (com les de la [[rambla Carbonera]] i els dels rius [[riu Montlleó|Montlleó]] i [[riu Vilafermosa|Vilafermosa]]). Les moles, que algunes vegades presenten estrats totalment plans, i altres vegades suaus plecs sinclinals penjats, solen superar els 1.000m d'alçària i estan ocupades per les pastures o per cultius cerealístics. Podem destacar les següents moles de nord a sud: Mola d'Ares (1.318m), el pla de Vilafranca i el pla de Vistabella (1.100m), que enllaça amb la gran mola de [[Penyagolosa]] (1.814m). Ací encara és ben palesa l'orientació ibèrica, amb domini de la cobertora mesozoica que apareix a vegades de manera plegada i, en altres, en forma de moles o formes subtabulars.

=== Clima i vegetació ===
Els hiverns són freds, els estius són més frescos que en el clima mediterrani típic, i les precipitacions abundants, a l'hivern solen caure precipitacions en forma de neu. Presenta una vegetació de [[boscos]] de [[pi (arbre)|pins]], [[carrasca|carrasques]], [[roure]]s i [[sotabosc]] mediterrani.

== La comarca històrica ==
[[Fitxer:Localització de l'Alt Maestrat (Beüt).png|thumb|Localització de la ''comarca natural'' de l'Alt Maestrat segons l'estudi de comarcalització d'[[Emili Beüt i Belenguer]].]]
Hi hagué una antiga delimitació comarcal de l'Alt Maestrat en què formaven part els municipis d'[[Atzeneta del Maestrat]], [[Benafigos]], i [[Vistabella del Maestrat]], i que actualment es troben a la comarca de l'[[Alcalatén]]. Aquesta antiga delimitació apareix al mapa de comarques d'[[Emili Beüt i Belenguer|Emili Beüt]] "''Comarques naturals del Regne de València''" publicat l'any [[1934]].
Sovint es cataloga, de forma errònia, [[Vilafranca (Ports)|Vilafranca]] a l'Alt Maestrat, quan en realitat pertany a la [[Mancomunitat Comarcal Els Ports]].

=== Personatges històrics destacats ===
* [[Ramon Cabrera i Grinyó|General Cabrera]] ([[Carlisme]]), anomenat el tigre del [[Maestrat (País Valencià)|Maestrat]].
* [[Carles Salvador]], mestre de Benassal.

== Economia ==
Les principals fonts de riquesa són l'agricultura de [[secà]] ([[cereals]], [[Raïm (fruit)|raïm]] i [[olives]]) i la [[ramaderia]] ovina i cria de [[bestiar]]. La comarca té molt poca indústria. [[Benassal]] és una altra de les seues poblacions, famosa pel seu balneari de la [[Font d'En Segures]], mentre que [[Albocàsser]], la capital comarcal, és un centre agrícola de conreus variats.

== Administració ==
La comarca pertany a la [[província de Castelló]]. 

=== Municipis ===
Els nou municipis d'aquesta comarca són:
{{Inicia taula de municipis|Alt Maestrat|(2008)}}
{{Filera 1 de municipi|[[Albocàsser (Alt Maestrat)|Albocàsser]]|1.446|82,30|16,83}}
{{Filera 2 de municipi|[[Ares del Maestrat]]|217|118,70|1,92}}
{{Filera 3 de municipi|[[Benassal]]|1.332|79,60|16,83}}
{{Filera 4 de municipi|[[Catí]]|861|102,30|8,38}}
{{Filera 5 de municipi|[[Culla]]|650|116,30|5,82}}
{{Filera 6 de municipi|[[Tírig]]|562|42,30|13,48}}
{{Filera 7 de municipi|[[la Torre d'en Besora|La Torre d'en Besora]]|184|11,70|17,44}}
{{Filera 8 de municipi|[[Vilafranca (Ports)|Vilafranca]]|2.520|93,80|27,15}}
{{Filera 9 de municipi|[[Vilar de Canes]]|176|15,90|11,64}}
{{Finalitza taula de municipis|7948|662,90|9,59}}

=== Partits judicials ===
Els Partits judicials als que pertanyen els municipis són:
* [[Castelló de la Plana]]: Albocàsser, Benassal, Culla, La Torre d'en Besora, Vilafranca i Vilar de Canes.
* [[Vinaròs]]: Ares del Maestrat, Catí i Tírig.

=== Mancomunitats de municipis ===
* [[Mancomunitat Turística del Maestrat]]. S'integren municipis dels Ports, l'Alt i [[Baix Maestrat]]. De la comarca de l'Alt Maestrat formen part: Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Catí, Culla i Vilafranca.
* [[Mancomunitat Comarcal Els Ports]]. A més dels municipis d'aquesta comarca, també formen part alguns de l'Alt Maestrat com: Ares del Maestrat i Vilafranca. 
* [[Mancomunitat Castelló Nord]]. Agrupa municipis de diferents comarques del nord de la [[Província de Castelló|província]], i del Baix Maestrat solament el de [[Catí]].

== Vies de comunicació ==
La CV-15 arriba paral·lela a la [[Rambla Carbonera]] des de la [[Plana de Castelló]] al sud. A l'altura d'[[Albocàsser]] surt una bifurcació, la CV-164 cap a la mateixa població i que la comunica també amb la [[CV-10]], més a l'est.

La CV-15, continua el seu camí cap a l'interior en direcció a [[Ares del Maestrat]] i [[Vilafranca (Ports)|Vilafranca]]. Pocs quilòmetres a l'oest del [[Coll d'Ares]], surt una via, la CV-12 en direcció a [[Morella]]. 

Per a arribar a la resta municipis, cal desviar-se per successives carreteres comarcals que surten de la CV-15.

== Llocs d'interés ==
{{VT|Llista de monuments de l'Alt Maestrat}}
* [[Ermita de Sant Pau d'Albocàsser|Ermita i Hostatgeria de Sant Pau d'Albocàsser]]. Declarat Monument Històric Artístic Nacional. A la fi del segle XVI, al costat de la primitiva ermita, comença a aixecar-se l'hostatgeria ampliada en el segle XVIII per dues ales portificades als costats. L'hostatgeria s'articula al voltant d'un pati central porticat (amb sortida al prat per portada de mig punt), amb destacat ràfec treballat en pedra, i des del qual s'accedeix tant al temple com a la cuina, xemeneia i antigues quadres.
* [[Barranc de la Valltorta]]. Allí trobarem una bona mostra d'[[art rupestre]] d'època [[Mesolític|mesolítica]]. El Museu i les pintures rupestres del Barranc de la Valltorta, que juntament amb les del Barranc de Gasulla formen una àrea cultural d'interès internacional, declarada per la [[UNESCO]] com [[Patrimoni de la Humanitat]], formen una àrea d'imprescindible visita.
* Nucli històric d'Ares del Maestrat. Es troba situat al peu de la [[Mola d'Ares]] (1.318 m), presidit per les restes d'un Castell. Podem gaudir d'una arquitectura gòtica característica i bonics monuments d'interés.
* Castell de Corbó a Benassal. Declarat Bé d'Interés Cultural el [[2002]], fou alçat sobre un assentament del [[Edat del Bronze|Bronze]] que fou ocupat posteriorment en les èpoques ibèriques i romanes. Als seus peus va existir un poblat musulmà.
* Font d'en Segures. La coneguda popularment com plaça i font dels xorros, és una construcció feta amb blocs de pedra picada culminada amb una impressionant cúpula de forma triangular. Realitzada en acabar la [[Guerra civil espanyola]] per l'arquitecte castellonenc Vicent Traver és on se situa la font d'on brota la famosa aigua de Benassal.
* Nucli urbà de Catí. Va ser declarat Conjunt Historicoartístic el [[7 de març]] de [[1979]]. I Bé d'interés cultural el dia [[22 d'octubre]] de [[2004]].

Espais naturals:
* [[Barranc dels Horts]]. Espai natural relíctic, d'incalculable valor ecològic i social, i únic a nivell del [[País Valencià]] i de l'estat espanyol. Un paisatge majestuós, regat per fonts cristal·lines i en el qual es troben diverses microreserves de flora. És propietat de la Fundació Natura de [[La Caixa]] i es troba al terme municipal d'Ares del Maestrat. 
* [[El Rivet]]. [[Paratge Natural Municipal]] de Benassal, es troba enclavat entre les impressionants muntanyes del Maestrat, un immens paisatge de moles i barrancs per on circulen encaixats rius i rambles.
* [[Palomita (Vilafranca)|Bosc de la Palomita]]. [[Paratge Natural Municipal]] del municipi de Vilafranca on són importants els boscos de [[pinassa]] o pi negre.

== Festes, fires i celebracions populars ==
* Mostra de Ramaderia de Benassal. Se celebra anualment des de fa poc temps.
* Publicata de Sant Antoni de Vilafranca. Se celebra el cap de setmana més proper al [[17 de gener]] i es tracta d'una de les festivitats més antigues del poble, inclou la representació teatral de la vida del Sant i la crema de la "barraca", així com altres actes com l'"alto a la malea".
* Fira de la Magdalena de Vilafranca. El cap de setmana més proper al [[22 de juliol]] se celebra l'antiga fira de bestiar recuperada el [[1996]] i ampliada a tots els sectors comercials (tot i que encara conserva una part important de bestiar).

== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Alt Maestrat}}
* [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.

{{Comarques valencianes}}

[[Categoria:Alt Maestrat| ]]
[[Categoria:Comarques històriques del País Valencià]]