Revision 14446109 of "Bartolomé Leonardo de Argensola" on cawiki

{{Infotaula Persona
|nom = Bartolomé Leonardo de Argensola
|imatge = Bartolomé Leonardo de Argensola (detalle grabado 1770).jpg
||peu = Litografia de Bartolomé Leonardo de Argensola (detall gravat 1770)
|nom_naix = 
|data_naix = [[26 d'agost]] [[1562]]
|lloc_naix = [[Barbastre]], [[Osca]]
|data_mort = [[4 de febrer]], [[1630]]
|lloc_mort = [[Saragossa]]
|coordenades_lloc_enterrat =
|nacionalitat = {{ARA}}
|altres_noms = 
|conegut_per = Cròniques Aragoneses
|ocupació = Funcionari públic
|fills = 
|pares = 
|signatura = 
|lloc_web =
}}
'''Bartolomé Leonardo de Argensola''' ([[Barbastre]], [[Osca]], [[26 d'agost]] de [[1562]] - [[Saragossa]], [[4 de febrer]] de [[1630]] fou un escriptor i cronista aragonès.

== Biografia ==
Inicià els estudis en la [[Universitat]] d'[[Osca]], els continuà en la de Saragossa i els va concloure a [[Salamanca]], on es matriculà el [[1581]]. El pas per les universitats no féu forat en la seva vocació religiosa: s'ordenà de [[sacerdot]] quan contava vint-i-dos anys d'edat, i fou nomenat rector de [[Villahermosa]], cap del ducat d'aquest nom.

A [[Madrid]] vivia com a capellà de l'emperadriu [[Maria]], vídua de [[Maximilià]], morta el [[1603]], i fou fiscal de l'Acadèmia anomenada ''Imitatoria'', que freqüentava [[Lope de Vega]] i [[Miguel de Cervantes|Cervantes]], entre altres genis.
Protegit i amic del comte de [[Lemos]], es retirà de la cort, amb motiu del qual va compondre la cèlebre epístola, que comença:{{Cita|<''Con tu licencia, Fabio, hoy me retiro<br />de la Corte, a esperar sano en mi aldea<br />de aquí a cien años el postrer suspiro''>,}}Quan fou nomenat virrei de [[Nàpols]] el comte de Lemos, del qual n'era secretari el seu germà, amb el tingué de passar a [[Itàlia]]. Cervantes no fou inclòs entre la comitiva del comte, elegida per [[Lupercio]], i potser aquesta omissió fou causa de la delicada queixa contra ''aquests dos famosos germans'', que tenien per a ell ''la voluntat com la vista, curta''.

Fou nomenat cronista d'[[Aragó]], càrrec que havia tingut el seu germà Lupercio, i canonge de la Seu de Saragossa.

== La tasca professional ==
Funcionari d'Estat i cronista d'Aragó, Bartolomé Leonardo de Argensola, juntament amb el seu germà Lupercio, encapçalà l'escola aragonesa en el [[Segle d'Or]], files en les quals trobaren un paper preponderant el riojà Esteban Manuel de Villegas, i Francisco de Borja y Aragón, príncep d'[[Esquilache]].

Les seves obres poètiques, elogiades per Lope i per Cervantes citades, juntament amb les del seu germà, per un fill d'aquest, nomenat Gabriel, foren editades amb el títol de ''Rimas'' ([[1634]]). Poden dividir-se en tres grans grups: epistola moral i sàtira; cançons líriques; sonets i epigrames. En el primer grup mereixen citar-se la sàtira que comença: <''¿Esos consejos das, Euterpe mia?''. l'epístola a En Fernando de Borja, una altra a En Nuño de Mendoza, en què imita a [[Juvenal]] millor que [[Boileau]] i ataca a la joventut noble i dissoluta, i altres que tracten de matèries literàries. Encara que va escriure diverses cançons i traduí no pocs salms i certes odes d'[[Horaci]], el millor de les seves poesies són els seus sonets, un dels quals resultà clàssic:[[Fitxer:Rimas de Lupercio y Bartolomé Leonardo de Argensola.jpg|thumb|220px|esquerra|Portada de les ''Rimas de Lupercio'']]{{Cita|<''Dime, Padre común, pues eres justo,<br />¿por qué ha de permitir tu provídencia<br />que, arrastrando prisiones lainocencia,<br />suba la fraude a tribunal augusto?...''>}}No per admirar als clàssics, es deixava Argensola apartar del seu idioma: partidari d'escriure només en castellà, recomanava estudiar els grecs i llatins, però mai amb servilisme. Es distingí per la seva extremada correcció, resultat de llima i retocs constants als seus escrits; es posà enfront de la corrent culterana, a l'extrem de dir Lope de Vega que ''Havia vingut d'Aragó a reformar als nostres poetes la llengua castellana''.

Ambdós Argensolas foren cridats els ''Horacis espanyols'' perquè en efecte, imitaren amb freqüència a Horaci i a vegades a Juvenal. De la comparació entre l'excels poeta de [[Venusa]] i els Argensolas es pot deduir que a aquests els hi mancà l'admirable concisió: llargs i pesats són els seus passatges malgrat que ningú va poder igualar los en el castís i pur de la dicció; no tingueren ni l'originalitat ni el nervi de [[Quevedo]] en les seves sàtires i, encara així, foren els escriptors clàssics i llisos de la llengua espanyola.

El caràcter de les poesies de Bartolomé de Argensola és horacià s'encerament; és sublim sense inflar, dolça sense baixesa ni fredor, elegant sense ser supèrflua ni afectada, artificiós i profund sense foscor ni excés. En el paper de d'historiador va escriure el <''Discurso acerca de las cualidades que ha de tener un perfecto cronista''>; els ''<Anales de Aragón>'' (continuació de [[Zurita]]) de [[1516]] a [[1520]]; els ''<Alteraciones populares de Zaragoza en el año 1591>''; les ''<Advertencias a la Historia de Felipe II por Cabrera de Cördoba>'' i la ''<Conquista de las Islas Molucas>'' ([[1609]]), llibre escrit a instàncies del comte de Lemos.
== Sonet polític ==
{{Cita|<''Dime, Padre común, pues eres justo,<br />¿Por qué ha de permitir tu providencia<br />Que, arrastrando prisiones la inocencia,<br />Suba la fraude a tribunal augusto?<br />¿Quien da fuerzas al brazo que, robusto,<br />Hace a tus leyes firme resistencia,<br />Y que el celo, que más la reverencia,<br />Gima a los pies del vencedor injusto?<br />Vemos que vibran victoriosas palmas<br />Manos inicuas, la virtud gimiendo<br />Del triumfo en el injusto regocijo.<br />Esto decia yo, cuando riendo<br />Celestial ninfa apareció y me dijo:<br />¡Ciego! ¿es la tierra el centro de las almas?''>}}

== Bibliografia ==
{{commonscat}}

* [[Enciclopedia Estudiantil]] ''nº. 183, any IV, pàg. 15'' (Diposit Legal M. 3201-1966)

{{Autoritat}}
{{ORDENA:Argensola, Bartolome Leonardo De}}
[[Categoria:Escriptors aragonesos]]
[[Categoria:Historiadors espanyols]]
[[Categoria:Poetes espanyols]]