Revision 14449831 of "Pierre Baillot" on cawiki

{{Compositor clàssic
|nom = Pierre Marie Baillot
|imatge = Pierre Baillot.jpg
|imatgemida = 240px
|titol = 
|nomreal = Pierre Marie Francesc de Sales Baillot
|estil = [[Classicisme musical|Classicisme]]
|datanaixement = [[1 d'octubre]], [[1771]]
|llocnaixement = [[Passy]], [[París]] 
|datamort = [[15 de setembre]], [[1842]]
|llocmort = [[París]]
|nacionalitat = {{FRA}}
|activitat principal = Violinista
|activitats altres = Compositor
|anysactivitat =
|website =
|signatura =
|signaturamida =
|obres = 
|fites =<!--no esborreu aquesta línia-->
}}
'''Charles Marie Baillot''' ([[Passy]], avui barri de [[París]], [[1 d'octubre]] de [[1771]] - París, [[15 de setembre]] de [[1842]]) fou un [[violinista]] i [[compositor]] francès.

Als set anys tocava ja admirablement el [[violí]], en vista del qual la seva família decidí consagrar-lo a la música. Després d'acabats els estudis, donà alguns concerts amb èxit extraordinari, i als vint-i-quatre entrà com a professor en el [[Conservatori de París]], suplint al famós [[Pierre Rode|Rode]]. En aquest càrrec fou on desplegà tot el seu excepcional talent, i amb aquest l'ensenyança es va fer racional i precisa. En aquest càrrec tingué alumnes avantatjats com els germans, [[Andre Robberechts]], [[Charles Dancla]], [[Eugène Sauzay]] i [[Jean Baptiste Charles Dancla]].

Des de llavors els artistes es mostraren menys preocupats de vèncer de manera brillant dificultats que d'adquirir un gust segur, una perfecta comprensió del caràcter i dels matisos del fragment, i sobretot un joc elegant, noble i expressiu. Aquests foren els trets més característics de Baillot. Després d'haver ocupat un rang molt elevat en la capella de [[Napoleó]], es dirigí a [[Rússia]] i des d'allí a [[Bèlgica]], [[Anglaterra]] i els [[Països Baixos]], assolint arreu la millor acollida.

Com a compositor, Baillot val menys que com executant, però malgrat d'aquests les seves obres són excel·lents per l'estudi del violí. Les més conegudes són:
* ''Quinze trios per a dos violins i contrabaix'',
* ''Sis duos per a dos violins'',
* ''Nou concerts'',
* ''Tres nocturns'',
* ''Una simfonia concertant'',
* ''Fantasies'', etc...
Les obres teòriques constitueixen la seva major glòria, cal citar en primer lloc el ''Méthode de violon'' en col·laboració amb Rode i Kreuzen), del que se'n feren nombroses edicions per tota [[Europa]], ''Méthode de violoncelle'' i ''L'art du violon''. A més se li deuen ''Notice sur Grétry'' ([[1814]]) i ''Notice sur Viotti''.

== Bibliografia ==
{{commonscat}}

* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 7, pàg. 238'' (ISBN 84-239-4507-3)

{{Autoritat}}
{{ORDENA:Baillot, Pierre}}
[[Categoria:Violinistes francesos]]
[[Categoria:Compositors francesos del Classicisme]]