[[Fitxer:Gemma Bellincioni.jpg|thumb|Gemma Bellincioni el 1896]]
'''Gemma Bellincioni''' ([[Monza]], [[Itàlia]], [[18 d'agost]] de [[1864]] - [[23 d'abril]] de [[1950]]) va ser una [[soprano]] [[italiana]] i una de les més conegudes de finals del [[segle XIX]].
El seu nom real era '''Matilde Cesira'''. Era filla del baix buf Cesare Bellincioni. Va fer una primera aparició en públic, a [[Milà]], el 1870, cantant una ària de [[Luigi Ricci]] a la comèdia de Salvini ''Richelieu als sis anys''. Va continuar freqüentant els escenaris durant la seva adolescència, fins que va començar seriosos estudis de cant amb la seva mare.
Va fer el debut operístic a [[Nàpols]] el 1880 a ''[[Il Segreto della Duchessa]]'' de [[Giacomo Orefice]]. Va prosseguir els seus estudis amb la [[Ponti dell'Armi]] i el baríton Corsi. Es va presentar posteriorment a [[Foggia]], [[Verona]] i al Teatre Fiorentini de Nàpols. El 1882 va ser contractada per [[Tamberlinck]] per a una gira per [[Espanya]]. Va tenir ocasió de cantar amb figures de gran relleu, com l'esmentat tenor, la Donadio i [[Julián Gayarre]]. En aquest temps el seu repertori estava centrat en títols com ''[[Linda di Chamounix]]'', ''[[Lucia di Lammermoor]]'', ''[[Rigoletto]]'' i ''[[Dinorah]]''. Posteriorment va cantar ''[[La traviata]]'' al Teatro Argentina de Roma. El 1886 va triomfar a [[La Scala]] amb aquesta darrera òpera i amb ''[[Roberto li Diable]]''.
La seva presència a l'escenari, l'actuació i la interpretació, però, va cridar l'atenció perquè s'adaptava perfectament a les noves òperes desenvolupades en l'estil [[verista]]. Va ser seleccionat, juntament amb el seu marit, [[Roberto Stagno]] com Turiddu, per crear el paper de Santuzza en l'estrena de ''[[Cavalleria rusticana]]'' (17 de maig de 1890). A aquesta primera audició plena d'èxit van seguir altres com ''[[L'amico Fritz]]'' de [[Mascagni]], el 1891; ''[[Mala vita]]'' i ''[[Fedora (Giordano)|Fedora]]'' de [[Giordano]], el 1892 i 1898, respectivament; ''[[Martire]]'', de [[Samara]] el 1894; ''[[Moina]]'', de [[De Lara]], el 1897; ''[[Nozze Istriot]]'', de [[Antonio Smareglia|Smareglia]], el 1895, i finalment una altra popular òpera de Giordano: ''[[Marcella]]'', el 1907.
Fou molt popular a Amèrica del Sud, però una decepció al [[Covent Garden]] (1895), on va haver de competir amb sopranos com [[Emma Albani]], [[Emma Eames]], [[Adelina Patti]], [[Nellie Melba]] i [[Marcella Sembrich]] per a l'atenció del públic. Bellincioni també va crear el paper protagonista a ''[[Fedora (Giordano)|Fedora]]'' de [[Giordano]] (17 de novembre 1898) al costat d'[[Enrico Caruso]] -tenor que havia estat recomanat per al paper per Bellincioni sense el total convenciment de Giordano- i dirigits pel propi compositor.<ref>{{format ref}} http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1887/01/05/pagina-34/33923210/pdf.html</ref> També va ser escollida per l'estrena italiana de ''[[Salomé (Strauss)|Salomé]]'' (1906).<ref>{{format ref}} http://www.historicopera.com/jsingerb_page1.htm</ref>
Retirada de l'escena, es va dedicar a l'ensenyament, primerament a [[Berlín]] fins al 1914, després a l'Acadèmia de Santa Cecília de Roma. El 1930 es va traslladar a [[Viena]], fins que el 1932 va dictar cursos a l'Accademia Chigiana de [[Siena]], passant després al Conservatori de San Pietro a [[Majella]]. El 1918 havia fundat la Gemma Film, interpretant diverses pel·lícules. Gemma Bellincioni morir a Roccabelvedere, prop de Nàpols, el 23 d'abril de 1950.
La Bellincioni va posseir sempre una veu clara i brillant, molt timbrada i limitada de volum. Evolucionà dels papers lleugers de [[coloratura]] al repertori dramàtic amb relativa facilitat, sense necessitat de utilitzar el seu òrgan vocal. Va ser una excel·lent actriu de gran bellesa, i les seves interpretacions es van caracteritzar per una intensitat i un lliurament fora del comú. Va gaudir de l'admiració dels músics que van ser els seus contemporanis: [[Mascagni]], [[Giordano]], [[Massenet]] i [[Richard Strauss|Strauss]], a qui ella va donar suport amb tot el seu prestigi, comprometent-se amb els nous corrents estilístics que van sacsejar el món líric en les últimes dècades del segle XIX i en les primeres del XX.<ref>{{ref-llibre|cognom= Patrón Marchand|nom= Miguel|títol= 100 Grandes cantantes del pasado|editorial= |lloc= |data= |isbn=956-13-0840-1 }}</ref>
== Al Liceu ==
La [[Temporada 1886-1887 del Liceu|temporada 1886-1887]] va cantar ''[[La traviata]]'' i ''[[Tannhäuser (Wagner)|Tannhäuser]]'' al [[Liceu de Barcelona]].<ref>{{format ref}} http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1887/01/05/pagina-2/34684669/pdf.html</ref> Tornaria la [[Temporada 1909-1910 del Liceu|temporada 1909-1910]] per cantar ''[[Salomé (Strauss)|Salomé]]'', poc després que Strauss l'elegís per l'estrena.<ref>{{format ref}} http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1910/01/24/pagina-13/33364721/pdf.html</ref>
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències|2}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Bellincioni, Gemma}}
[[Categoria:Sopranos italianes]]
[[Categoria:Llombards]]
[[Categoria:Sopranos que han actuat al Liceu]]
This site is not affiliated with or endorsed in any way by the Wikimedia Foundation or any of its affiliates. In fact, we fucking despise them.
|
