Revision 14453059 of "Charles-Auguste de Bériot" on cawiki

{{Compositor clàssic
|nom = Charles-Auguste de Bériot
|imatge = Bériot20050206.jpg
|imatgemida = 240px
|titol = Bust de Beriot en el Conservatori reial de Brussel·les
|nomreal = 
|estil = [[Romanticisme musical|Romanticisme]]
|datanaixement = [[20 de febrer]], [[1820]]
|llocnaixement = [[Brussel·les]], [[Bèlgica]] 
|datamort = [[8 d'abril]], [[1870]]
|llocmort = [[Brussel·les]]
|nacionalitat = {{BEL}}
|activitat principal = Compositor
|activitats altres = Violinista
|anysactivitat =
|website =
|signatura =
|signaturamida =
|obres = 
|fites =<!--no esborreu aquesta línia-->
}}
'''Charles-Auguste de Bériot''' ([[Lovaina]], [[Bèlgica]], [[20 de febrer]] de [[1802]] - [[Brussel·les]] de [[8 d'abril]], [[1870]]) fou un [[violinista]] i [[compositor]] belga.<ref>{{GEC|0223119|Charles Auguste de Bériot}}</ref>

Als nou anys ja es feia sentir en públic amb gran èxit i als dinou marxà a [[París]] amb l'objectiu de perfeccionar els seus estudis sota la direcció de [[Pierre Baillot|Baillot]] i [[Andre Robberechts|Robberechts]]. En la capital de [[França]] treballa intensament, i el primer concert que donà causà una vertadera impressió al públic. 

Després emprengué un viatge artístic durant el qual visità [[Anglaterra]] i [[Itàlia]], als quals cada vegada va ser més afalagat i aplaudit. El [[1835]] casà amb la cèlebre cantant [[Maria Malibran]], filla de l'espanyol Garcia. D'aquest matrimoni en nasqué un fill [[Charles Wilfrid Beriot]] ([[1833]]-[[1914]]). Quedà vidu pocs anys després. 

Succeí a Baillot al [[Conservatori de París]], i el [[1843]] fou nomenat professor del [[Conservatori reial de Brussel·les]]. Des de llavors va renunciar a fer-se escoltar en públic. En aquesta tasca va tenir diversos deixebles entre ells el que amb el temps també serien un famosos violinistes com [[Johann Christoph Lauterbach]] (1832-1918) i [[Jesús de Monasterio]] (1836-1903). El [[1852]]. Quan la seva salut estava molt espatllada, es quedà cec, va veure's obligat a demetre de la seva càtedra al conservatori.

Beriot fou un dels violinistes més distingits del segle XIX, d'estil ampli i brillant, fundador de l'escola dita de Brussel·les. Escriví 11 concerts per a violí amb acompanyament d'orquestra, que són el millor de llurs composicions; fantasies, arranjaments, gran nombre d'estudis (école trascendente de violon) i un ''Méthode vde iolon en trois parties'' (París, 1858).

== Bibliografia ==
{{commonscat}}

==Referències==
{{Referències}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Beriot, Charles August}}
[[Categoria:Violinistes belgues]]
[[Categoria:Compositors belgues del Romanticisme]]
[[Categoria:Persones de Lovaina]]