Revision 16807272 of "Ifigenia" on cawiki

[[Fitxer:Anselm_Feuerbach_-_Iphigenie2_-_1871_-_Staatsgalerie_Stuttgart.jpg|thumb|''Ifigènia'' d'[[Anselm Feuerbach]].]]
[[Fitxer:Virgil Solis - Iphigenia Saved.jpg|thumb|right|Gravat que representa el salvament d'Ifigènia i el sacrifici del cabró.]]En la [[mitologia grega]], '''Ifigènia''' o '''Ifigenia''' (en grec {{polytonic|Ἰφιγένεια}}, ''Iphigeneia'', «dona forta de mena») era la filla major del rei [[Agamèmnon]] i la reina [[Clitemnestra]], que Agamèmnon es va veure obligat a sacrificar. De vegades, se la considera una filla de [[Teseu]] i [[Helena]] criada per Agamèmnon i Clitemnestra.<ref>{{GEC|0033405|Ifigènia}}</ref>

Segons algunes fonts, [[Artemis]] va castigar Agamèmnon després d'haver matat un cérvol sagrat i vantar-se de ser el millor caçador. En el seu camí a [[Troia]] per a participar en la [[Guerra de Troia]], els vaixells d'Agamèmnon van quedar aturats a [[Aulis]] a causa del vent, que Artemis havia fet calmar. L'endeví [[Calcant]] va revelar un oracle segons el qual l'única forma d'apaivagar Artemis era sacrificar Ifigènia, filla d'Agamèmnon. El seu pare la va fer venir amb l'excusa de casar-la amb [[Aquil·les]], i la va voler sacrificar a l'altar. Unes fonts afirmen que el rei culminà el sacrifici, però la majoria afirma que va sacrificar un cabró (el déu [[Pan]] transformat), o una cérvola, en el seu lloc i que Ifigènia va ser duta a [[Crimea]] a preparar d'altres per sacrificar-los a Artemis. Fins i tot, altres fonts afirmen que Agamèmnon estava preparat per sacrificar-la, però Artemis la va transportar a la [[Quersonès Tàuric|Tàurida]] (Crimea), on la va fer sacerdotessa seva. [[Hesíode]] l'anomenava ''Ifimèdia'' (en grec, Ίφιμέδεια) en el seu «Catàleg de Dones» i deia que es va convertir en la dea [[Hècate]]. [[Antoní Liberal]] afirma que Ifigènia va ser transportada a l'illa de Leuke, on es va casar amb [[Aquil·les]], amb el nom d'Orsilòquia.

Ifigènia va viure molts anys a la Tàurida, al servei de la deessa. Tenia per funció sacrificar tots els estrangers que els naufragis feien arribar a les costes del seu país. Sobre això, [[Eurípides]] explica que Ifigènia apareix en la història del seu germà, [[Orestes (mitologia)|Orestes]]. Per escapar de la persecució de les [[Erínies]] que el buscaven per haver matat la seva mare Clitemnestra i el seu amant, [[Apol·lo]] va ordenar a Orestes que anés a Tauris, prengués l'estàtua d'Àrtemis que havia caigut del cel i la dugués a [[Atenes]]. Orestes va marxar a Tauris amb el seu íntim amic [[Pílades]] i ambdós van ser empresonats pels habitants de la regió, els tauris, quan van naufragar a les seves costes. Ifigènia, es va oferir a alliberar-lo (sense saber que un era el seu germà) si aquest duia una carta fins a Grècia. Orestes hi refusa, però oferix a Pílades dur la carta mentre ell es queda per ser sacrificat. Després d'un conflicte de mutu afecte, Pílades acaba accedint-hi, però la carta fa que Orestes i Ifigènia es reconeguin i els tres escapen junts duent amb ells la imatge d'Àrtemis. Després de la seva tornada a Grècia, Orestes pren possessió del regne del seu pare, [[Micenes]], i Ifigènia diposita la imatge al temple d'Àrtemis a Brauró, a l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], on va romandre com a sacerdotessa d'Àrtemis Brauronia. Segons els espartans, la imatge va ser duta per ells a [[Lacònia]], on la dea va ser adorada com a Àrtemis Ortia.

Quan tornaven a l'Àtica se situa una aventura que [[Sòfocles]] tracta en la tragèdia ''Crises'', avui perduda. Ifigènia, el seu germà i Pílades van arribar a la ciutat d'[[Esmintos]], a la costa de la [[Tròade]], on Crises era sacerdot d'Apol·lo. Crises tenia cura del fill de la seva filla [[Criseida]] que havia tingut amb Agamèmnon, un fill que havia nascut en captivitat quan Criseida era al campament dels grecs durant la [[guerra de Troia]]. El nen, que passava també per ser fill d'Apol·lo, es deia [[Crises]] com el seu avi, i l'havia succeït com a gran sacerdot. Quan van arribar els fugitius perseguits per [[Toant (fill de Dionís)|Toant]], rei de Tauris, els va retenir i els volia lliurar a Toant, però el seu avi li va explicar que Ifigènia i Orestes també eren fills d'Agamèmnon, i Crises va matar Toant i va acompanyar els seus germans a [[Micenes]].

De vegades s'explicava que Ifigènia havia mort a Mègara, on tenia un santuari, i d'altres que Artemis l'havia fet immortal en identificar-la amb la deessa [[Hècate]]. També es deia que feia una vida misteriosa, casada amb Aquil·les a l'illa Blanca, a la [[Delta del Danubi|desembocadura del Danubi]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=288-289|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>

Ifigènia és coneguda per les fonts mitològiques gregues des dels segles VII-VI aC i estava tan estretament identificada amb Artemis que alguns investigadors creuen que, originalment, era una dea de la caça rival, el culte de la qual va ser incorporat al d'Àrtemis.

== Adaptacions del mite d'Ifigènia ==
* ''[[Ifigènia a Aulis]]'', tragèdia d'[[Eurípides]].
* ''[[Ifigenia a Tauris]]'', tragèdia d'[[Eurípides]].
* ''[[Iphigenia (Coster)|Iphigenia]]'' (1617), tragèdia de [[Samuel Coster]].
* ''[[Iphigénie (Rotrou)|Iphigénie]]'' (1640), tragèdia de [[Jean Rotrou]].
* ''Iphigénie a Aulide'' (1674), tragèdia de [[Jean Racine]].
* ''Iphigénie a Aulide'', òpera de [[Christoph Willibald Gluck]].
* ''Iphigénie a Tauride'', òpera de [[Christoph Willibald Gluck]].
* ''Ifigenia a Tauris'', obra de [[Johann Wolfgang von Goethe]], traduïda al català per [[Joan Maragall]].<ref>{{citar ref |títol =Ifigènia |editor =[[Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques]] |obra =Web del museu |data =2012 |url =http://www.cdmae.cat/ca/ifigenia-a-taurida |consulta = 20 octubre 2012 }}{{Enllaç no actiu}}</ref>
* ''Iphigénie'', ballet de [[Charles le Picq]].

== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Ifigenia}}

[[Categoria:Herois de la mitologia grega]]