Revision 17934410 of "Simfonia Sevillana" on cawiki

{{infotaula composició|compositor= [[Joaquín Turina]]|any=1920}}
[[Fitxer:Guadalquivir Séville.JPG|thumb|250px|dreta|El Guadalquivir al seu pas per Sevilla. Segon títol de la Simfonia Sevillana]]
'''''Simfonia Sevillana, op. 23''''' fou composta per [[Joaquín Turina]] el [[1920]]. Es construí en la maduresa, quan aquesta selecció de temes aptes per a cantar ''andalusa i universalment'' resta ja definitivament operada i quan darrere d'ells pot sorgir netament una confessió personal.

S'ha recalcat que ja no estem davant la forma tradicional de ''simfonia''; en comptes de temps, títols -''Panorama, Por el rio Guadalquivir, Fiesta en San Juan de Aznalfarache''-, i més que gran línia, reunió de moderades delícies. L'obra neix sota el signe de l'equilibri entre elements formals i descriptius. El descriptiu no acusa necessitat de ''programa''; rio i fiesta diuen tot l'estricta-ment necessari per enfocar l'atenció. Hi ha un valor d'''atmosfera'', un cert gust impressionista que evita l'excessiva aparença del treball cíclic; hi ha, sobretot, un constant i esplèndid encert instrumental. Pensem detingudament en aquest segon temps, el més bell de tota la `producció de Turina. El descriptiu es gronxa miraculosament sobre el líric i tres elements -riu, petenera i sevillanes- s'ajunten en un mosaic d'exquisideses. 

Un ''solo'' vibrant de [[violí]] obra el quadre amb un alè de passió poques vegades tan estremida en l'obra de Turina com ara. Entre uns deliciosos [[Acord (música)|acords]] d'[[arpa]], la melodia sembla ansiejà un màxim límit de confessió personal. Aquest és el pròleg. Després ja estem sobre el riu [[Guadalquivir]], sobre el seu mans corrent, verd i blanc com les oliveres i la tarongina. Sobre el riu, sobre el vapore't les quals hèlices imiten els violoncels, si canta un idil·li: {{Cita|<br />Y brota en los labios<br />soberbia y senzilla,<br />como brotan el agua en la fuente,<br />la sangre en la herida.}} Així, com la inoblidable poesia de [[Manuel Machado]], sorgeix des del [[corn anglès]] aquesta meravellosa [[petenera]], el qual febrós tret no assoleix a descompondre's, perquè hi ha un fons impressionista de dolces arpes que, amb les violes i [[violoncel]]s en sordina, componen una encantadora unitat.

Després, l'idil·li uneix en les seves paraules, dalt del vapore't, el record de la remor de les vores. Així, darrere l'exposició completa de la petanera, sobre-ve un primer episodi. [[Flauta|flautes]], [[flautí]], [[clarinet]]s i violins dividits porten a un deliciós cascavell, com un aletejar d'àngels sobre l'escuma, que serveix d'entrada al tema generador de la ''Simfonia'', netament madrileny, potent i ara profund.

Torna altra volta la petenera, cantada ja per la massa dels violins. Quan el violí solo sembla arrencar les últimes raons ardents d'ella, una graciosa presència d'endevinades sevillanes donen origen a un nou episodi. La sevillana va i ve, com el plàcid onejar del riu. Després s'esvaeix lentament i el temps acaba amb una ''coda'' sentimental marcada pel violí pel tema generador.

La ''Simfonia Sevillana'' passa de seguida a formar part del repertori de totes les orquestres europees. A [[París]], especialment, assoleix un èxit ressonant. [[Vincent d'Indy]] vivia encara i podia veure, en un camp pintoresc, el triomf de les seves ensenyances. Com Turina, per altra banda, negant-se a tot criteri tancat d'escola, va saber assimilar-se els corrents impressionistes, la unanimitat en l'elogi fou total. Ja abans, el poema simfònic ''La procesión del Rocío'' havia assolit un gran èxit a París, en els famosos concerts de música espanyola dirigits per [[Enrique Fernández Arbós]] i patrocinats pel rei [[Alfons XIII]]; ara ja es tractava d'una obra gran, d'una ''Simfonia'', feta amb arranjament a un patró acusada-ment europeu però amb un segell meravellós d'autenticitat pintoresca.

A Espanya, la ''Simfonia Sevillana'' va exercir una decisiva influència en el que respecta a la depuració d'elements andalusos i andalusistes i en el domini i familiaritat amb el llenguatge simfònic europeu. 

== Bibliografia==
* F.X. Mata Bertran ''Las Mejores Simfonias'', pàgs. 175-176, Editorial DAIMON ISBN 84-231-2661-7 

{{ORDENA:Simfonia Sevillana}}
[[Categoria:Simfonies de la dècada del 1920|Sevillana]]