Revision 20168181 of "Art Pepper" on cawiki

{{Infotaula de músic 	
| nom                   = Art Pepper
| imatge                = Art Pepper.jpg
| peu                   = Art Pepper en plena actuació
| tipus_infotaula       = solista
| nom_naixement         = Arthur Edward Pepper
| alies                 = 
| data_naixement        = {{Data naixement|1925|9|1}} [[Gardena]], [[Califòrnia]]
| data_defuncio         = [[5 de juny]], [[1981]],<br />[[Los Angeles]], [[Califòrnia]]<br />{{coord|34|03|0|N|118|15|0|O|display=inline}} 
| origen                = {{USA}}
| instrument            = [[Saxofon]]
| estil                 = 
| ocupacio              = [[Saxofonista]]
| periode_actiu         = 
| discografica          = 
| influencies_de        = 
| artistes_relacionats  = [[Benny Carter]]-[[Lee Young]]
| lloc_web              = 
| membres               = 
| membres_anteriors     = 
| instruments_destacats = 
}}
'''Art Pepper''' ([[Gardena]], [[Califòrnia]], [[1 de setembre]] de [[1925]] - [[Los Angeles]], [[Califòrnia]], [[5 de juny]], [[1981]]) fou un saxofonista de [[jazz]] estatunidenc.

Va créixer en el si d'una família de músics. Posseïa una singular disposició per la música i un talent innovador que, el [[1943]], abans de complir vint anys, el portà a integrar-se en l'orquestra de [[Benny Carter]] i [[Lee Young]]. El [[1946]] començà a treballar amb [[Stan Kenton]], amb perfectes realitzacions de l'anomenat <jazz de la costa oest>, on no tardaria a destacar la seva excepcional tècnica, el seu estil, tan personal, capaç d'una lleugeresa mescla de sensualitat, impuls vital i capacitat d'improvisació.

Malgrat ser un profund admirador de [[Ígor Stravinski|Stravinski]] i [[Darius Milhaud|Milhaud]], sempre es confessà deixeble de [[Lee Konitz]], el que es fa evident en molts dels seus enregistraments:
* ''Harlem Holiday'', ([[1947]]),
* ''Red Pepper blues'', ([[1957]]),
* ''Whims of chambers'', ([[1960]]).

Tanmateix, i malgrat de la fama, la seva vida en els últims anys seixanta es féu difícil, ja que per la seva addicció a les drogues, no li mancaren problemes amb la [[policia]], els [[jutge]]s, la [[presó]] i finalment l'[[hospital]]. Tot això, narrat amb detall i sinceritat en la seva autobiografia, ''Stright life'', que s'edità poc temps abans del seu decés i amb el mateix títol d'un dels seus últims àlbums.

Vers l'any [[1976]] reapareix amb gran ímpetu en el grup de [[Buddy Rich]] com a solista, gravant discs, fent concerts, realitzant gires –com si res hagués passat— i dedicat per complet a la seva música. Amb ella creava una nova estètica que difondria per [[Europa]], [[Amèrica]] i el [[Japó]]. El juliol de [[1981]] es presentà en el [[Festival de Niça]], en la que hauria de ser la seva última aparició en públic.
== Bibliografia ==
{{commonscat}}

* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Suplement dels anys [[1981]]-82, pàg. 1006'' ({{ISBN|84-239-6956-8}})
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Art Pepper}}
[[Categoria:Saxofonistes de jazz estatunidencs]]
[[Categoria:Músics californians]]