Revision 21018604 of "Claudio Arrau" on cawiki

{{Infotaula persona
|nom              = Claudio Arrau
|peu              = Claudio Arrau al costat de la seva mare l'any [[1960]]
|nom_naixement   = Claudio Arrau León
|data_defuncio   = {{data de defunció i edat|1991|06|09|1903|02|06}}
|nacionalitat     = {{CHL}}
|pares            = Carlos Arrau Ojeda i Lucrecia Ponce de León
|instrument       = [[Piano]]
|genere          = [[Música clàssica]]
|periode_actiu   = [[1908]]-[[1991]]
|signatura        = Firma Claudio Arrau.svg
| imdb            = 0037173
}}
'''Claudio Arrau León''' ([[Chillán]], [[Ñuble]], [[Xile]], [[6 de febrer]] de [[1903]] - [[Mürzzuschlag]], [[Àustria]], [[9 de juny]] de [[1991]]) fou un pianista xilè d'ascendència catalana, besnét del pintor [[Josep Arrau i Barba]].

Arrau va estudiar a [[Santiago de Xile]] i va debutar als sis anys. El president de la [[República de Xile]] el pensionà per estudiar a [[Alemanya]], on treballà amb [[Martín Krause]]. El [[1927]] va guanyar el Gran Premi Internacional de Piano de [[Ginebra]], que li va suposar la consagració com a intèrpret. 

El [[1929]] es presentà a la Tonhalle de [[Zuric]], on acudiria moltes vegades fins al [[1967]]. Durant tot aquest període, Claudio Arrau va ser una de les figures més cotitzades en el terreny pianístic solista, amb orquestra o sense. Entre els anys 1932-34, donà a [[Berlín]] classes de perfeccionament de piano, tenint entra d'altres alumnes a [[Ernst-Lothar von Knorr]]<ref name= "SARPE vol. II"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 666. (ISBN 84-7291-255-8)</ref> o [[Janina de Fitermann]].<ref name="SGAE">Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana Volum. Nº. 6, pàg. 665, {{ISBN|84-8048-303-2}}</ref>

Entre el [[1962]] i el [[1966]] enregistrà l'edició integral de les sonates per a piano de [[Beethoven]]. La seva última gira internacional va coincidir amb la celebració del seu vuitantè aniversari. Encara que molt envellit, conservava la plenitud de facultats com a pianista.

La seva producció discogràfica comprèn des de discos de 78 revolucions, realitzats als anys 30, fins a les últimes pàgines de la seva carrera.

== Discografia seleccionada ==
* Beethoven: ''Concerts per a piano, núms. 1 al 5'' amb la Philharmonia Orchestra dirigida per [[Alceo Galliera]]
* Beethoven: ''Sonates per a piano núms. 1 al 32''
* [[Johannes Brahms]]: ''Concerts per a piano núms. 1 i 2'' amb Philharmonia Orchestra dirigida per Alceo Galliera
* Joahnnes Brahms: ''Sonates per a piano''
* [[Frédéric Chopin]]: ''Nocturns i Preludis''
* [[Claude Debussy]]: ''Imatges i Estampes''
* [[Franz Liszt]]: ''Estudis d'execució transcendentals'' (1 al 12)
* [[Wolfgang Amadeus Mozart]]: ''Quartets per a piano i corda'' amb el Quartet [[Budapest]]
* Wofgang Amadeus Mozart: ''Sonates per a piano''
* [[Franz Schubert]]: ''Moments musicals'' (1 al 6)
* Franz Schubert: ''Fantasia Wanderer''
* [[Robert Schumann]]: ''Escenes del bosc'' (1 al 9)
* Robert Schumann: ''Escenes infantils'' (1 al 13)

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* ''La Discoteca Ideal de Intérpretes'', pàgs. 27-28 d'Enciclopedias Planeta, {{ISBN|84-08-02160-5}} 
{{commonscat}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Arrau, Claudio}}
[[Categoria:Pianistes americans]]
[[Categoria:Músics xilens]]
[[Categoria:Comanadors de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya]]
[[Categoria:Regió del Bío-Bío]]