Revision 21396101 of "Clement Attlee" on cawiki

{{Infotaula persona
|nom              = Clement Attlee
|prefix_honorific = el Molt Honorable
|sufix_honorific  =[[Orde de la Lligacama|KG]] [[Orde del Mèrit (Regne Unit)|OM]] [[Orde dels Companys d'Honor|CH]] [[Consell Privat del Regne Unit|PC]] [[Royal Society|FRS]] 
|imatge           = Clement Attlee.jpg
|carrec           = [[Primer ministre del Regne Unit]]
|inici            = [[27 de juliol]] de [[1945]]
|final            = [[26 d'octubre]] de [[1951]]
|a_etiqueta       = Monarca
|a_nom            = [[Jordi VI del Regne Unit|Jordi VI]]
|predecessor      = [[Winston Churchill]] 
|successor        = [[Winston Churchill]]
|carrec2          = Vice-Primer Ministre del Regne Unit
|inici2           = [[19 de febrer]] de [[1942]]
|final2           = [[23 de maig]] de [[1945]]
|a_etiqueta2      = Monarca
|a_nom2           = [[Jordi VI del Regne Unit|Jordi VI]]
|predecessor2     = càrrec de nova creació
|successor2       = [[Herbert Morrison]]
|carrec3          = [[Cap de l'Oposició (Regne Unit)|Cap de l'Oposició]]
|inici3           = [[25 d'octubre]] de [[1935]]
|final3           = [[22 de maig]] de [[1940]]
|a_etiqueta3      = Monarca
|a_nom3           = [[Jordi VI del Regne Unit|Jordi VI]]
|b_etiqueta3      = Primer ministre
|b_nom3           = [[Stanley Baldwin]]<br />[[Neville Chamberlain]]<br />[[Winston Churchill]]
|predecessor3     = [[George Lansbury]]
|successor3       = [[Hastings Lees-Smith]]
|inici4           = [[23 de maig]] de [[1945]]
|final4           = [[26 de juliol]] de [[1946]]
|a_etiqueta4      = Monarca
|a_nom4           = [[Jordi VI del Regne Unit|Jordi VI]]
|b_etiqueta4      = Primer ministre
|b_nom4           = [[Winston Churchill]]
|predecessor4     = [[Arthur Greenwood]]
|successor4       = [[Winston Churchill]]
|inici5           = [[26 d'octubre]] de [[1951]]
|final5           = novembre de 1955
|a_etiqueta5      = Monarca
|a_nom5           = [[Jordi VI del Regne Unit|Jordi VI]] <br /> [[Elisabet II del Regne Unit|Elisabet II]]
|b_etiqueta5      = Primer ministre
|b_nom5           = [[Winston Churchill]]<br />[[Anthony Eden]]
|predecessor5     = [[Winston Churchill]]
|successor5       = [[Hugh Gaitskell]]
|data_naixement   = [[3 de gener]] de [[1886]]
|lloc_naixement   = {{bandera|England}} [[Putney (Londres)|Putney]] ([[Londres]])
|data_defuncio    = [[8 d'octubre]] de [[1967]] (84 [[any]]s)
|lloc_defuncio    = {{bandera|England}} [[Londres]] 
| nacionalitat    = [[Regne Unit]]
|conjuge          = Violet Attlee
|partit_politic   = [[Partit Laborista (Regne Unit)|Laborista]] 
|e_etiqueta       = Vicepresident
|ocupacio         = Advocat
|religio          = [[Anglicanisme|Anglicà]], posteriorment [[agnòstic]]
}}
'''Clement Richard Attlee''' ([[Londres]], [[Regne Unit]], [[3 de gener]] de [[1883]] – [[8 d'octubre]] de [[1967]]) va ser un polític [[Regne Unit|britànic]] del [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]], [[primer ministre del Regne Unit]] entre 1945 i 1951. Fou distingit amb els títols de primer comte Attlee, primer vescomte Prestwood, cavaller de l'[[Orde de la Lligacama]], l'[[Orde del Mèrit (Regne Unit)|Orde del Mèrit]] i l'[[Orde dels Companys d'Honor]] formà part del [[Consell Privat del Regne Unit]] i soci de la [[Royal Society]].

Va ser líder del Partit Laborista de 1935 a 1955. El 1940, Attlee va entrar al govern de coalició de guerra i sota el lideratge de Winston Churchill, convertint-se, el 1942, en la primera persona que ocupava el càrrec de viceprimer ministre del Regne Unit. Va dirigir el Partit Laborista a una victòria inesperada en les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions generals de 1945]]; formant el primer govern laborista amb majoria absoluta i amb un mandat per implementar les reformes de postguerra. El marge de vots del 12 per cent respecte als conservadors segueix sent el més gran aconseguit per qualsevol partit en una elecció general de la història electoral britànica. El seu govern va aplicar una política keynesiana basada en l'esforç per assolir la plena ocupació i establir un sistema universal de serveis socials. En aquest context, el govern nacionalitzà grans empreses industrials, serveis públics i establí el [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]]. Aquest programa va ser àmpliament acceptat (consens de postguerra) fins que [[Margaret Thatcher]] fou nomenada Primera Ministra britànica. Durant el mandat d'Attlee, una part de l'Imperi Britànic va assolir la independència: l'[[Índia]], el [[Pakistan]], [[Birmània]], [[Sri Lanka]], [[Jordània]] i [[Israel]].

Va ser reelegit amb una majoria estreta en les eleccions generals de 1950. L'any següent, Attlee va convocar eleccions generals, esperant augmentar la seva majoria parlamentària. No obstant això, va ser derrotat pels conservadors sota la direcció de Winston Churchill, tot i guanyar en nombre de vots. 

En públic, Attlee era modest i sense pretensions, ineficaç en les relacions públiques i amb certa manca de carisma. Els seus punts forts es trobaven darrere dels escenaris, especialment en els comitès on la seva profunditat de coneixement, comportament tranquil, objectivitat i pragmatisme van resultar decisius. Es veia a si mateix com a portaveu de tot el partit i va mantenir amb èxit la pau entre les seves múltiples faccions. Attlee és constantment classificat per acadèmics, crítics i el públic com un dels més importants primers ministres britànics,<ref>[http://www.ipsos-mori.com/researchpublications/researcharchive/poll.aspx?oItemId=661 Ipsos MORI: Rating British Prime Ministers. Rànquing de primers ministres britànics] www.ipsos-mori.com</ref> gràcies al fet d'haver liderat el govern que va establir el modern [[estat del benestar]] al Regne Unit i que reconstruí el país després de la [[Segona Guerra Mundial]].

== Joventut i coneixement del món obrer ==
Membre d'una família conservadora de classe mitjana, inicià els estudis superiors en la [[Universitat d'Oxford]]. Arran d'una visita escolar a un barri obrer de Londres, amb la visió de l'extremada pobresa en què vivia la classe treballadora, començà a interessar-se pels problemes socials.

El [[1907]] deixà la universitat, en la que no s'havia distingit precisament per llur brillantor, i es posà a treballar de peó. Havent-se traslladat al popular barri obrer d'[[East End]], en ell i residirà fins al [[1922]]. Molt aviat entrà en contacte amb la [[Societat Fabiana]], constituïda principalment per intel·lectuals interessats en la qüestió social i obrers cultes. En els mítings a què assistí pogué escoltar els encesos al·legats de Sidney i [[Beatrice Webb]] i de [[Bernard Shaw]], en pro d'una política estatal favorable a la classe treballadora, mitjançant reformes, impostos, educació de les masses obreres, etc.

Atret per aquest ideari, ingressà en les files del [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]], bona part de la qual els seus membres procedia del [[fabianisme]]; per aquell temps treballava com obrer en els molls del [[Tàmesi]] i es trobava amb relacions més aviat dolentes amb la seva família, per a qui llurs idees i el seu gènere de vida representaven un clar desafiament als principis de la seva classe. 

=== Primera Guerra Mundial ===
[[Fitxer:Attlee, 1916 IWM (crop).png|miniatura|esquerra|Attlee (al centre) el 1916 amb 33 anys, servint a Mesopotàmia]]
El [[1914]] refusà les prerrogatives que, com a universitari, la llei li atorgava i va sol·licitar l'adhesió a l'exèrcit britànic. Inicialment, la seva sol·licitud va ser rebutjada, ja que als 31 anys se'l considerava massa vell; no obstant això, finalment se li va permetre d'unir-s'shi al setembre, amb el rang de capità en el 6è Batalló, [[Regiment de South Lancashire]], part de la 38a Brigada de la 13a Divisió Occidental, i va ser enviat a combatre a la [[Batalla de Gal·lípoli (1915)|Batalla de Gal·lípoli]], a l'[[Imperi Otomà]]. La seva decisió de lluitar va causar una disputa entre ell i el seu germà gran Tom, que, com a [[objector de consciència]], va passar gran part de la guerra a la presó.{{sfn|Beckett|1998||pp=43–45, 52}} Tot i caure malalt i patir de primera mà la desfeta britànica de la campanya, sempre cregué que el front de Gal·lípoli era una estratègia encertada que s'hauria d'haver realitzat degudament. Des d'aleshores admirà la capacitat militar de l'home que la va concebre, el [[Primer Lord de l'Almirallat]] Winston Churchill, fet que serà fructífer per als anys de la Segona Guerra Mundial.

Posteriorment va servir en la [[Campanya de Mesopotàmia]] (l'actual [[Iraq]]), on l'abril de 1916 va resultar greument ferit a la cama a causa de la metralla quan atacava una trinxera enemiga durant la batalla de Hanna. Va ser enviat primer a l'Índia i després al Regne Unit per recuperar-se. Al febrer de 1917, va ser promogut al rang de major,<ref>''London Gazette Issue 30425'', publicat l'11 de desembre de 1917<!-- page(s) needed --></ref> fet que el va dur a ser conegut com "Major Attlee" durant gran part del període d'entreguerres. Passaria la major part de l'any entrenant soldats en diversos llocs d’Anglaterra. Del 2 al 9 de juliol de 1917, era el comandant temporal (CO) del recentment format Batalló L (després del 10è lloc), el cos de tancs de Bovington Camp, Dorset. A partir del 9 de juliol, va assumir el comandament de la 30a Companyia del mateix batalló però no es va desplegar a França fins al desembre de 1917.

=== Política local ===
El [[1919]] inicià l'activitat com a professor de la [[London School of Economics]], en els molls de l'East End. 

Attlee va tornar a la política local en el període immediat de la postguerra, convertint-se en alcalde del Districte Metropolità de [[Stepney]], un dels barris més paupèrrims de Londres, el 1919. Durant el seu temps com a alcalde, el consell va emprendre accions per a tractar la qüestió dels llogaters que cobraven [[Lloguer|lloguers]] alts però que es negaven a gastar diners en mantenir les seves propietats en condicions habitables. El consistori va fer complir als propietaris les ordenances per reparar la seva propietat. També va nomenar inspectors sanitaris, reduint la taxa de [[mortalitat infantil]] i va prendre mesures perquè els aturats trobessin feina.{{sfn|Beckett|1998||pp=62–63}}

El 1920, mentre exercia alcalde, va escriure el seu primer llibre, ''The Social Worker'' ("El Treballador Social"), on va exposar molts dels principis que conformaven la seva filosofia política i que en els quals s'havien de basar les accions del seu govern en anys posteriors. El llibre va atacar la idea que tenir cura dels pobres s'havia de deixar a la caritat.<ref>[https://archive.org/details/socialworker00attliala ''The Social Worker Attlee''] archive.org</ref> 

== Situat políticament ==
En les eleccions generals de 1922, Attlee es va convertir en diputat del Parlament per la circumscripció de Limehouse a Stepney. En aquells moments admirava [[James Ramsay MacDonald]] i el va ajudar a ser elegit com a líder del Partit Laborista en les eleccions internes de 1922. Va servir com a secretari privat parlamentari de MacDonald per al breu parlament de 1922. El seu debut en una oficina ministerial es va produir el 1924, quan va exercir com a Sots secretari d'Estat per a la Guerra en el primer govern laborista de curta durada, liderat per MacDonald, per llurs ja notables dots d'organitzador.{{sfn|Beckett|1998||pp=74–77}}

Fou un dels membres de la Comissió Simon, la qual havia d'estudiar la possibilitat d'atorgar autogovern a l'Índia, i romangué en el gabinet "d'Unió Nacional", que havia de fer front a la crisi econòmica de [[1929]], es retirà a la vida de partit i parlamentària, convertint-se en el virtual líder de l'oposició.

[[Fitxer:Attlee 1941 P 75.jpg|miniatura|Attlee com a Lord del Segell Privat, visitant una fàbrica de municions el 1941]]
El [[1935]] arribà a ser el cap del Partit Laborista, càrrec que ostentaria durant els següents vint anys. En els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, s'oposà a l'esperit apaivagador del Primer Ministre [[Neville Chamberlain]] enfront del creixement feixisme continental; defensà la causa de la [[Segona República Espanyola|República]] durant la [[Guerra Civil Espanyola]], essent un ferm crític de la política de no intervenció que promovia el govern britànic. Va viatjar a Espanya a finals de 1937, visitant el Batalló Britànic de les Brigades Internacionals. Una de les companyies del batalló fou batejada "Major Clement Attlee" en el seu honor.{{sfn|Beckett|1998||pp=134–135}}

Ocupava encara el càrrec de líder de l'oposició quan va esclatar [[segona guerra mundial|la guerra contra]] l'[[Alemanya]] [[nazi]]. El desastre que suposà la [[campanya de Noruega (1940)|campanya de Noruega]] portà a una moció de censura contra Chamberlain el qual, tot i guanyar-la, va quedar políticament qüestionat, i tot indicava que un govern de coalició amb el Partit Laborista era inevitable. Chamberlain resignà del càrrec i, en formar-se el gabinet d'[[Unió nacional]] presidit pel nou Primer Ministre, [[Winston Churchill]], Attlee entrà al govern, primer com a Lord del Segell Privat i després, l'any 1942, com a Vice-Primer ministre, càrrec creat expressament. Així mateix, entrà a formar part del [[Gabinet de Guerra (Regne Unit)|Gabinet de Guerra]] presidit pel Primer Ministre i que incloïa, a banda d'Attlee i de Churchill, dos conservadors i un laborista.

Attlee va mantenir un perfil generalment baix però clau en el govern de guerra, treballant darrere de les escenes i en comitès per assegurar el bon funcionament del govern. En el govern de coalició, tres comitès interconnectats van dirigir el país amb eficàcia. Churchill va presidir els dos primers, el Gabinet de Guerra i el Comitè de Defensa, i Attlee el substituïa en aquests i responia al Parlament en nom del govern durant les absències de Churchill. El mateix Attlee va instituir, i posteriorment va presidir el tercer òrgan, el Comitè del Lord President, que era el responsable de supervisar els afers interns. Com Churchill estava més preocupat per supervisar l'esforç de guerra, aquest acord era adequat pels dos homes. Attlee mateix fou en gran manera el responsable de crear aquests òrgans amb el suport de Churchill, per tal d'agilitzar la maquinària del govern i abolir moltes comissions. També va actuar com a conciliador al govern, suavitzant les tensions que freqüentment van sorgir entre els ministres laboristes i conservadors.{{sfn|Beckett|1998||pp=164}}<ref>{{ref-web |cognom=Crowcroft |nom=Robert |url=https://history.blog.gov.uk/2014/03/11/clement-attlee-enigmatic-out-of-time-and-formidable/ |consulta=20 gener 2019 |títol=Clement Attlee: enigmatic, out of time – and formidable |editor=Gov.uk}}</ref>

== Primer Ministre ==
[[Fitxer:Attlee with GeorgeVI HU 59486.jpg|miniatura|esquerra|Attlee amb Jordi VI, reunits després del triomf laborista a les eleccions de 1945]]
El gabinet d'Unió Nacional va durar fins a la derrota de l'Alemanya Nazi el maig de 1945. Tot i les intencions de Churchill i Attlee de fer-lo durar fins a la derrota del Japó, [[Herbert Morrisson]] va deixar clar que això no seria possible, convocant-se eleccions. Com a resultat de les [[Eleccions al Parlament del Regne Unit de 1945|eleccions del 5 de juliol de 1945]], que donaren un triomf clamorós i força inesperat al Partit Laborista, Attlee substituí en Churchill en el cap del [[Govern]], en uns moments què, tot i la victòria dels Aliats a Europa, es presentaven com a realment difícils per l'economia i la societat del país.

Com a primer ministre, Attlee va nomenar [[Hugh Dalton]] Ministre d'Hisenda, [[Ernest Bevin]] Secretari d'Afers Exteriors, i Herbert Morrison Viceprimer Ministre, amb responsabilitat sobre el procés de nacionalitzacions. Així mateix, [[Stafford Cripps]] va ser nomenat President de la Junta de Comerç, [[Aneurin Bevan]] Ministre de Salut, i [[Ellen Wilkinson]], l'única dona del gabinet d'Attlee, va ser nomenada Ministra d'Educació. El govern d'Attlee es va mostrar com un govern radical i reformador. De 1945 a 1948, es van aprovar més de 200 Actes del Parlament.

[[Fitxer:Potsdam big three.jpg|miniatura|Attle amb el president estatunidenc Harry Truman i el líder soviètic Iòsif Stalin a la Conferència de Potsdam, 1945]]
Poc temps després d'assolir el poder, Attlee assistí a la [[Conferència de Potsdam]], en la que s'establí la divisió d'[[Europa]], es delimiten els camps d'influència de les grans potències i va tenir, en suma, origen inicial la [[Guerra Freda]]. 

=== Afers domèstics ===

==== Economia ====
El problema més important que enfrontava el govern d'Attlee era l'economia, ja que l'esforç de guerra havia deixat a la Gran Bretanya gairebé en fallida. La guerra havia costat al país una quarta part de la seva riquesa nacional. Les inversions a l'exterior s'havien utilitzat per pagar el cost de la guerra. La transició a una economia de pau i el manteniment de compromisos militars estratègics a l'exterior van provocar problemes continus en l'equilibri del comerç. Això va resultar en el manteniment del racionament dels aliments i altres béns essencials per forçar una reducció del consum en un esforç per limitar les importacions, augmentar les exportacions i estabilitzar la [[lliura esterlina]] perquè la Gran Bretanya pogués sortir del seu greu estat financer.

[[Fitxer:Bevin Attlee H 42138.jpg|miniatura|El Secretari d'Afers Exteriors, [[Ernest Bevin]] (a l'esquerra), amb Attlee el 1945]]
L'abrupte final del [[Llei de Prèstec i Arrendament|programa de Prèstec i Arrendament]] nord-americà l'agost de 1945 va causar gairebé una crisi. Alguns alleujaments van ser proporcionats pel préstec angloamericà, negociat el desembre de 1945. Les condicions associades al préstec incloïen fer la lliura totalment convertible al dòlar dels Estats Units. Quan això es va introduir el juliol de 1947, va provocar una crisi monetària i la suspensió de la convertibilitat després de cinc setmanes. El Regne Unit es va beneficiar del [[Pla Marshall]] a partir de 1948, i la situació econòmica va millorar significativament. Una altra crisi de la balança de pagaments el 1949 va forçar al canceller del departament d'economia, [[Stafford Cripps]], a la devaluació de la lliura.<ref name="A History of the British Labour Party">Thorpe, Andrew. (2001) ''A History of the British Labour Party'', Palgrave; {{ISBN|0-333-92908-X}}</ref>

Malgrat aquests problemes, un dels èxits més importants del govern d'Attlee va ser el manteniment de l'ocupació laboral. El govern va mantenir la major part dels controls de guerra en l'economia, incloent-hi el control sobre l'assignació de materials i mà d'obra, i l'atur rarament va superar els 500.000, o el 3% del total de la mà d'obra.

==== Estat del benestar ====
El govern laborista portà a terme una gran part de les reformes previstes en el programa socialdemòcrata, especialment l'extensió de la seguretat social a tota la població [[britànica]] amb la creació del [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]] (''National Health Service'') l'any 1948, per part del ministre de salut [[Aneurin Bevan]]. Bevan, destacat membre de la facció esquerrana del partit va lluitar durament contra la desaprovació general de les organitzacions de metges, inclosa la British Medical Association.  Reflectint la demanda acumulada que havia existit durant molt de temps pels serveis mèdics, el NHS va tractar uns 8 milions de pacients el primer any de la seva existència.

==== Nacionalitzacions ====
Així mateix, el govern d'Attlee també va dur a terme el seu compromís de nacionalitzar les indústries bàsiques, que a conseqüència de la guerra moltes d'elles es trobaven en fallida, i serveis públics. El [[Banc d'Anglaterra]] i l'[[British Airways|aviació civil]] van ser nacionalitzats el 1946. Les [[Mina de carbó|mines de carbó]], els ferrocarrils, el transport per carretera i el canals es van nacionalitzar el 1947, els seguiren l'electricitat i el gas el 1948. La indústria de l'acer va ser nacionalitzada el 1951. L'any 1951, aproximadament el 20% de l'economia britànica formava part del sector públic. La nacionalització no va proporcionar als treballadors una major capacitat de decisió en el funcionament de les indústries en què treballaven. No obstant això, va produir importants guanys materials per als treballadors en forma de salaris més alts, reducció de la jornada laboral i millores en les condicions de treball, especialment pel que fa a la seguretat laboral.<ref>Pelling, Henry. ''The Labour Governments, 1945–51''.<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref>

=== Política exterior ===
El fet més destacat de la seva política exterior fou la concessió de la independència a algunes de les zones més desenvolupades políticament de l'[[Imperi britànic]], tot i que no era un objectiu original d'Attlee: l'[[Índia]], [[Pakistan]] i [[Ceilan]], incorporant-les a la [[Commonwealth]]. 

Un dels afers més urgents de la politica exterior britànica era el futur del [[Mandat de Palestina]]. S'estava tornant en un assumpte massa problemàtic i car pel govern d'Attlee. Les polítiques britàniques van ser percebudes pel moviment sionista i l’Administració Truman com a pro-àrabs i anti-jueves. Davant d'una revolta armada de grups militants jueus i de la violència creixent de la població àrab local, Gran Bretanya es veia incapaç de controlar els esdeveniments. La qüestió era percebuda negativament per l'opinió pública britànica i aquesta va recolzar àmpliament l’evacuació de les tropes britàniques i el posterior traspàs de la qüestió a les [[Nacions Unides]].<ref>Ellen Jenny Ravndal, "Exit Britain: British Withdrawal From the Palestine Mandate in the Early Cold War, 1947–1948." ''Diplomacy & Statecraft'' 21#3 (2010): 416–433.</ref>

D'altra banda, l'Imperi Britànic va intentar reafirmar-se com a potència mundial desenvolupant el seu propi programa nuclear mentre mantenia unes relacions estretes amb els [[Estats Units]] en el context de la [[Guerra Freda]], donant suport entusiasta a la recentment fundada [[OTAN]]. 

== Retir ==
El [[1951]], derrotats els laboristes en les eleccions generals, Attlee abandonà el poder, mantenint-se com a cap del partit i de l'oposició. El [[1955]], després d'una viva polèmica en el si del laborisme i davant la necessitat de renovar l'estructura del mateix amb gent jove, es retirà del cap de l'organització, abandonà la vida política activa, malgrat que la seva influència moral i llur prestigi continuaren influint en les decisions dels nous líders. El 1955 accedí a la [[Cambra dels Lords]], després que li fos concedit el títol de Comte Attlee per la reina [[Elisabet II]].

Attlee morí el 8 d'octubre de 1967 de pneumònia, a l'hospital de Westminster.{{sfn|Beckett|1998|}} Al seu funeral hi assistiren unes dues mil persones, entre elles el Primer Ministre [[Harold Wilson]] i el [[Duc de Kent]] en representació de la Reina. Les seves cendres foren enterrades a l'[[Abadia de Westminster]].<ref>{{ref-web |url=https://www.bbc.co.uk/news/uk-politics-22078727 |consulta=19 gener 2019 |títol=Prime ministers' funerals from Pitt to Heath |editor=BBC}}</ref>

== Referències ==
{{referències}}

== Bibliografia ==
{{commonscat}}

* {{ref-llibre|cognom1= Beckett
|nom1= Francis
|data= 1998
|títol= Clem Attlee: A Biography
|editorial= Blake
| isbn        = 978-1860661013
| ref         = harv
}}
* [[Enciclopèdia Espasa]]. Suplement 1967-68, pag. 210.

{{Inicia taula}}
{{Filera de successions
|títol=[[Primer Ministre del Regne Unit]]<br />[[Fitxer:Royal Coat of Arms of the United Kingdom (HM Government).svg|60px|Escut del Regne Unit]]
|abans=[[Winston Churchill]]
|després=[[Winston Churchill]]
|anys=[[1945]] - [[1951]]}}
{{Filera de successions|títol= [[Vice-Primer Ministre del Regne Unit]]
|abans= Càrrec de nova creació
|després= [[Herbert Morrison]]
|anys= [[1942]] - [[1945]]}}
{{Finalitza taula}}

{{Guerra de Corea}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Attlee, Clement}}
[[Categoria:Polítics londinencs]]
[[Categoria:Primers ministres del Regne Unit]]
[[Categoria:Membres del Consell Privat del Regne Unit]]
[[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Professors de la London School of Economics]]
[[Categoria:Cavallers de la Lligacama]]
[[Categoria:Membres de la Royal Society]]
[[Categoria:Membres de l'Orde dels Companys d'Honor]]
[[Categoria:Membres de l'Orde del Mèrit]]
[[Categoria:Comtes britànics]]
[[Categoria:Membres del Partit Laborista britànic]]