Revision 22740616 of "Wilhelm Backhaus" on cawiki

{{Infotaula persona}}
'''Wilhelm Backhaus''' ([[Leipzig]], [[Alemanya]], [[26 de març]] de [[1884]] – [[Villach]], [[Àustria]], [[5 de juliol]] de [[1969]]) fou un [[pianista]], considerat com un dels millors del {{Segle|XX}} d'Alemanya.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=„Ich bin nun wieder dort angelangt, wo ich angefangen habe.“ - Zum 50. Todestag des Pianisten Wilhelm Backhaus|url=https://www.deutschlandfunkkultur.de/ich-bin-nun-wieder-dort-angelangt-wo-ich-angefangen-habe.3780.de.html?dram:article_id=452168|consulta=2020-02-13|llengua=alemany|editor=Deutschlandfunk Kultur|data=30.06.2019|cognom=Schroetter|nom=Richard|format=àudio}}</ref>

Primer va estudiar a Leipzig i el [[1899]] fou deixeble a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] d'[[Eugen d'Albert]]. El [[1900]], als setze anys, debutà a Londres com a pianista. El [[1905]], guanyà el Premi Rubinstein de piano i fou nomenat professor del Royal College of [[Manchester]]: a partir de [[1908]], es dedicà a una fructífera carrera de pianista professional. Fou un dels primers pianistes que enregistrà discs, ja que s'inicià en aquest terreny el [[1909]]. Era molt ben introduït a la cort dels [[Dinastia dels Hohenzollern|Hohenzollern]] i fins al 1918 va ensenyar la princesa hereva [[Cecília de Mecklenburg-Schwerin]].<ref name=":0" />

Malgrat que intentà establir-se als [[Estats Units]], canvià de pensament i actuà en la majoria de les ciutats europees, donant recitals i tocant amb prestigioses orquestres. Es distingí sobretot en interpretacions de [[Beethoven]] i [[Brahms]], i va ser el primer pianista que defensà la vàlua dels dos concerts de piano de Brahms, en lloc de cenyir-se a un de sol, com s'estilava llavors.

També fou el primer que gravà la integral dels 24 estudis de [[Chopin]], registre realitzat el [[1928]] i que durant molts anys fou considerat de referència. El 1930 es va establir a [[Bioggio]] i va prendre la nacionalitat [[suïssa]].  

Tot i viure a Suïssa, hi havia rumors als anys 1930 que era el «pianista predilecte del [[Führer]]» i hi ha moltes fotos d'ell amb Hitler. El 1933 es vab trobar junts i al mateix any va esdevenir assessor executiu de l'organització nazi ''Kameradschaft der deutschen Künstler'' (Amical dels artistes alemanys).<ref>{{Ref-llibre|edició=4a edició|títol=Das Personenlexikon zum Dritten Reich : wer war was vor und nach 1945|url=https://www.worldcat.org/oclc/70913054|editorial=Fischer Taschenbuch|data=2005|lloc=Frankfurt am Main|isbn=3-596-16048-0|cognom=Klee|nom=Ernst|llengua=alemany|pàgines=|enllaçautor=Ernst Klee}}</ref> El 27 març de 1936 va escriure a la revista ''Die Musik-Woche'' «Ningú no estima més l'art d'Alemanya i particularment la seva música, que Adolf Hitler. […] Tots els músics alemanys tenen l'obligació de votar unànimement per a Adolf Hitler el 29 de març i tots ho faran»<ref>{{Ref-llibre|edició=2. ed|títol=Handbuch deutsche Musiker 1933-1945|url=https://www.worldcat.org/oclc/644107736|editorial=Selbstverl|data=2009|lloc=[S.l.]|isbn=978-3-00-037705-1|cognom=Kopf|nom=Oliver|llengua=alemany|pàgines=213|citació=Niemand liebt die deutsche Kunst und insbesondere die deutsche  Musik glühender als Adolf Hitler. […] Alle deutschen Musiker müssen und werden einmütig am 29. März Adolf Hitler ihre Stimme geben|capítol=Backhaus, Wilhelm}}</ref> En aquesta data es va celebrar un referèndum per ratificar la recuperació il·legal de la [[Renània]]. 

El 1936 Hitler el va nomenar com a catedràtic i el 1938 va rebre el títol honorífic de ''Reichkultursenator'' (senador de cultura del tercer Reich) per la [[Reichskulturkammer]].<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.klassik-heute.com/4daction/www_interpret_bio?id=626|consulta=2020-02-13|títol=Wilhelm Backhaus|llengua=alemany|editor=Klassik Heute|data=}}</ref>  Encara el 2019, als cinquanta anys de la mort del músic, queda difícil comprendre per què el pianista apolític, celebrat internacionalment, va manifestar tanta simpatia per Adolf Hitler.<ref name=":0" /> No se sap, si ho va fer per oportunisme, o si va ser captat per naïvitat pel nazisme, que era sempre a la recerca de models de la cultura germànica per a la propaganda.<ref name=":0" /> 

Després de la guerra va rebre el seu «[[certificat Persil]]» i continuà la seva carrera, sense conseqüències. Els serveis secrets alemanys van atestar que pot ser que mai no hagi sigut membre del [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys|partit nazi]], però que tenia molt bones relacions amb nazis prominents i que també va recolzar els objectius nazis a la premsa alemanya.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Koroschitz|nom=Werner|títol=Bericht zu den (nationalsozialistisch) belasteten Straßennamen in Villach|url=https://www.villach.at/getmedia/5c353eb8-3a72-4261-836a-2ddf1c072831/Koroschitz_Bericht_Strassennamen_190429_ALLES-korrMM-2.pdf.aspx|llengua=alemany|data=8 de maig de 2019|editorial=Ajuntament de Villach|lloc=Villach|pàgines=13-14}}</ref> El [[1954]], tornà per primera vegada en trenta anys als Estats Units i actuà en un programa Beethoven al Carnegie Hall de [[Nova York]], del qual es féu un enregistrament. Les seves simpaties per al nazis no van ser un obstacle per a rebre el 1969 la [[Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya|Gran Creu del Mèrit]], en plena [[Guerra Freda|guerra freda]], en una Alemanya on tot era perdonable, excepte un passat comunista.

Va morir amb vuitanta-i-cinc anys, a Villach (Àustria) el [[5 de juliol]] de 1969 poc dies després del que va ser el seu darrere concert a l'església d'[[Ossiach]].<ref name=":1" /><ref>La Discoteca Ideal de Interpretes, pàg. 33 d'Enciclopèdies Planeta</ref>

== Referències ==
{{commonscat}}

{{referències}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Backhaus, Wilhelm}}

[[Categoria:Persones de Leipzig]]
[[Categoria:Pianistes alemanys]]
[[Categoria:Gran Creu amb Estrella de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya]]
[[Categoria:Nazis]]