Revision 29204564 of "Ifigenia" on cawiki

{{infotaula personatge}}
[[Fitxer:Virgil Solis - Iphigenia Saved.jpg|miniatura|Gravadura que representa el salvament d'Ifigenia i el sacrifici del cabró ]]
En la [[mitologia grega]], '''Ifigenia'''<ref group="Nota">Transcripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establits al [[#Dicc|Diccionari Grec-Català]], Ἰφιγένεια = Ifigenia, pàg. 939</ref><ref>''La didàctica de l'accentuació del llatí i la seva repercussió en la transcripció al català dels noms clàssics'', [[Joan Alberich i Mariné]] https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/6532/54057.pdf?sequence=1</ref> (en grec {{polytonic|Ἰφιγένεια}}, ''Iphigeneia'', «dona forta de mena») era la filla major del rei [[Agamèmnon]] i la reina [[Clitemnestra]], que Agamèmnon es va veure obligat a sacrificar. De vegades, es considera com una filla de [[Teseu]] i [[Helena]] criada per Agamèmnon i Clitemnestra.<ref>{{GEC|0033405|Ifigènia}}</ref>

== La llegenda ==
Segons algunes fonts, [[Artemis]] va castigar Agamèmnon després d'haver matat un cérvol sagrat i vantar-se de ser el millor caçador. En el seu camí a [[Troia]] per a participar en la [[Guerra de Troia]], els vaixells d'Agamèmnon van quedar aturats a [[Aulis]] a causa del vent, que Artemis havia fet calmar. L'endeví [[Calcant]] va revelar un oracle segons el qual l'única forma d'apaivagar Artemis era sacrificar Ifigenia, filla d'Agamèmnon. El seu pare la va fer venir amb l'excusa de casar-la amb [[Aquil·les]], i la va voler sacrificar a l'altar. Unes fonts afirmen que el rei culminà el sacrifici, però la majoria afirma que va sacrificar un cabró (el déu [[Pan]] transformat), o una cérvola, en el seu lloc i que Ifigenia va ser duta a [[Crimea]] a preparar d'altres per sacrificar-los a Artemis. Fins i tot, altres fonts afirmen que Agamèmnon estava preparat per sacrificar-la, però Artemis la va transportar a la [[Quersonès Tàuric|Tàurida]] (Crimea), on la va fer sacerdotessa seva. [[Hesíode]] l'anomenava ''Ifimèdia'' (en grec, Ίφιμέδεια) en el seu «Catàleg de Dones» i deia que es va convertir en la dea [[Hècate]]. [[Antoní Liberal]] afirma que Ifigenia va ser transportada a l'illa de Leuke, on es va casar amb [[Aquil·les]], amb el nom d'Orsilòquia.

[[Fitxer:Anselm_Feuerbach_-_Iphigenie2_-_1871_-_Staatsgalerie_Stuttgart.jpg|miniatura|esquerra|''Ifigenia'' d'[[Anselm Feuerbach]] ]]
[[Fitxer:Roubaix Louis Billotey.JPG|miniatura|Ifigenia amb la seva mare abans de ser lliurada a Artemis pel seu pare ]]
Ifigenia va viure molts anys a la Tàurida, al servei de la deessa. Tenia per funció sacrificar tots els estrangers que els naufragis feien arribar a les costes del seu país. Sobre això, [[Eurípides]] explica que Ifigenia apareix en la història del seu germà, [[Orestes (mitologia)|Orestes]]. Per escapar de la persecució de les [[Erínies]] que el buscaven per haver matat la seva mare Clitemnestra i el seu amant, [[Apol·lo]] va ordenar a Orestes que anés a Tauris, prengués l'estàtua d'Àrtemis que havia caigut del cel i la dugués a [[Atenes]]. Orestes va marxar a Tauris amb el seu íntim amic [[Pílades]] i ambdós van ser empresonats pels habitants de la regió, els tauris, quan van naufragar a les seves costes. Ifigenia, es va oferir a alliberar-lo (sense saber que un era el seu germà) si aquest duia una carta fins a Grècia. Orestes hi refusa, però oferix a Pílades dur la carta mentre ell es queda per ser sacrificat. Després d'un conflicte de mutu afecte, Pílades acaba accedint-hi, però la carta fa que Orestes i Ifigenia es reconeguin i els tres escapen junts duent amb ells la imatge d'Àrtemis. Després de la seva tornada a Grècia, Orestes pren possessió del regne del seu pare, [[Micenes]], i Ifigenia diposita la imatge al temple d'Àrtemis a Brauró, a l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], on va romandre com a sacerdotessa d'Àrtemis Brauronia. Segons els espartans, la imatge va ser duta per ells a [[Lacònia]], on la dea va ser adorada com a Àrtemis Ortia.

Quan tornaven a l'Àtica se situa una aventura que [[Sòfocles]] tracta en la tragèdia ''Crises'', avui perduda. Ifigenia, el seu germà i Pílades van arribar a la ciutat d'[[Esmintos]], a la costa de la [[Tròade]], on Crises era sacerdot d'Apol·lo. Crises tenia cura del fill de la seva filla [[Criseida]] que havia tingut amb Agamèmnon, un fill que havia nascut en captivitat quan Criseida era al campament dels grecs durant la [[guerra de Troia]]. El nen, que passava també per ser fill d'Apol·lo, es deia [[Crises]] com el seu avi, i l'havia succeït com a gran sacerdot. Quan van arribar els fugitius perseguits per [[Toant (fill de Dionís)|Toant]], rei de Tauris, els va retenir i els volia lliurar a Toant, però el seu avi li va explicar que Ifigenia i Orestes també eren fills d'Agamèmnon, i Crises va matar Toant i va acompanyar els seus germans a [[Micenes]].

De vegades s'explicava que Ifigenia havia mort a Mègara, on tenia un santuari, i d'altres que Artemis l'havia fet immortal en identificar-la amb la deessa [[Hècate]]. També es deia que feia una vida misteriosa, casada amb Aquil·les a l'illa Blanca, a la [[Delta del Danubi|desembocadura del Danubi]].<ref>[[#Grimal|Diccionari Pierre Grimal]], pàg. 288-289.</ref>

Ifigenia és coneguda per les fonts mitològiques gregues des dels segles VII-VI aC i estava tan estretament identificada amb Artemis que alguns investigadors creuen que, originalment, era una dea de la caça rival, el culte de la qual va ser incorporat al d'Àrtemis.

== Adaptacions del mite d'Ifigenia ==
* ''[[Ifigenia a Àulida]]'', tragèdia d'[[Eurípides]].
* ''[[Ifigenia a Tàurida]]'', tragèdia d'[[Eurípides]].
* ''[[Iphigenia (Coster)|Iphigenia]]'' (1617), tragèdia de [[Samuel Coster]].
* ''[[Iphigénie (Rotrou)|Iphigénie]]'' (1640), tragèdia de [[Jean Rotrou]].
* ''Iphigénie a Aulide'' (1674), tragèdia de [[Jean Racine]].
* ''Iphigénie a Aulide'', òpera de [[Christoph Willibald Gluck]].
* ''Iphigénie a Tauride'', òpera de [[Christoph Willibald Gluck]].
* ''Ifigenia a Tauris'', obra de [[Johann Wolfgang von Goethe]], traduïda al català per [[Joan Maragall]].<ref>{{Ref-llibre |títol=Ifigènia |editorial=Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques |data=2012}}</ref>
* ''Iphigénie'', ballet de [[Charles le Picq]].

== Júlia Luperca ==
Júlia Luperca va ser una jove romana que havia de ser sacrificada com a víctima expiatòria en un sacrifici ritual. [[Joan Tzetzes|Tzetzes]] explica, quan fa referència al sacrifici d'Ifigenia, que un miracle anàleg al de la noia grega salvà aquesta noia en l'últim moment. A l'instant en què el sacrificador va aixecar el coltell contra ella, una àliga es precipità contra el sacerdot, i, arrencant-li l'arma, la va deixar caure sobre una vedella que pasturava prop del temple. Aleshores van sacrificar la vedella i Júlia Luperca es va salvar. La història és paral·lela a la que explica [[Eurípides]] a ''[[Ifigenia a Àulida]]''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i llatina|pàgines=304|lloc=Barcelona |editorial=Edicions de 1984 |any=2008 |isbn=9788496061972}}</ref>

== Notes ==
{{refbegin}}
<references group="Nota"/>
{{refend}}

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* {{Ref-llibre |cognom=Alberich i Mariné |nom=Joan (dir.) | cognom2=Cuartero i Iborra |nom2=Francesc J. (dir.) | títol=[[Diccionari Grec-Català|Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC]] | llengua=grec - català | editorial=Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó | any=2015 | isbn=9788441224223 | ref=Dicc}}
* {{Ref-llibre |cognom=Grimal |nom=Pierre |cognom2=Franquesa |nom2=Montserrat (trad.) | cognom3=Gestí |nom3=Joaquim (trad.) | cognom4=Martí |nom4=Andreu (trad.) |  títol=Diccionari de Mitologia Grega i Romana |  editorial=Edicions de 1984 |lloc=Barcelona |data=febrer de 2008 | isbn=9788496061972 | ref=Grimal}}
{{commonscat}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Ifigenia}}
[[Categoria:Princeses de la mitologia grega]]
[[Categoria:Àrtemis]]