Revision 30050899 of "Leslie Howard" on cawiki

{{Infotaula persona
| imatge = Leslie Howard in Of Human Bondage.jpg
| peu = Leslie Howard
| lloc_defuncio = Al mar, a la costa de [[Cedeira]] ([[La Corunya]], [[Espanya]])
| nacionalitat = [[Regne Unit]]
| papers = ''[[Allò que el vent s'endugué]]''
}}
'''Leslie Howard Stainer''', ([[Forest Hill]], [[Londres]], 3 d'abril del 1893 − [[Golf de Biscaia]], 1 de juny del 1943) conegut com a '''Leslie Howard''', fou un actor anglès de [[teatre]] i [[cinema]]. La seva interpretació més popular és al paper d'Ashley Wilkes a la pel·lícula, ''[[Allò que el vent s'endugué]]'' però va tenir una llarga carrera interpretativa.

== Biografia familiar ==
Leslie era fill de pares hongaresos, Frank Stainer que canvia el seu nom per Steiner quan assolí la nacionalitat britànica, i Lillian Blumberg, que canvia el seu cognom per Howard quan arribà a [[Anglaterra]]. El seu patriotisme va tenir la culpa que comences a treballar en la interpretació. El [[1917]], després de servir en el regiment núm. 20 d'hússars en la [[Primera Guerra Mundial]], se li diagnosticà una lesió després de rebre l'impacte d'un obús. Això el convertia en invàlid pel servei en l'exèrcit, on havia estat a punt de construir una carrera militar. Li recomanaren que estudies interpretació com a teràpia, i malgrat haver treballat en un banc per ajudar econòmicament a la seva família (el seu pare volia que fes carrera), uns anys després d'iniciar la ''teràpia interpretativa'' ja s'havia fet famós en els escenaris teatrals de Londres i [[Nova York]] interpretant el rol del perfecte anglès.

El [[1916]] Howard va contraure matrimoni amb Ruth Martín, amb la qual va tenir dos fills, [[Ronald Howard]], ([[1918]]-[[1996]]) que també decidí dedicar-se a la interpretació. Els seus primers treballs foren precisament junt el seu progenitor a ''Romeo i Julieta'' i a ''Pimpernel Smith'', apareixent després en films com ''El tren de les 4.15 h, ''Take a Hard Ride'', ''The Hunting Party, i en nombroses sèries de TV. El [[1924]] va néixer la filla de l'actor, [[Leslie Ruth Dale-Harris]]. Ambdós fills publicaren sengles biografies del seu pare. En la família de Leslie Howard també s'inclinaren per la interpretació del seu germà [[Arthur Howard]], i el seu nebot, [[Alan Howard]], que guanyaren prestigi com a actors de repartiment. Una de les seves germanes, [[Irene Howard]], feu també carrera en el món del cinema, però treballant com a directora de càstings.

== Vida sentimental ==
En la seva vida sentimental la premsa del cor de l'època li adjudicà romanços amb [[Marlene Dietrich]], [[Helen Deutsch]], [[Mary Pickford]], [[Vivien Leigh]] i [[Merle Oberon]], a més [[Conchita Montenegro]], i fins i tot es parlà de trobades esporàdiques amb [[Katharine Hepburn]], [[Mirna Loy]], [[Marion Davies]] i [[Ingrid Bergman]].

== Heroi de guerra ==
És l'any [[1943]]. La [[Segona Guerra Mundial]] es desenvolupa en plena potència i a ambdues bandes els patriotes fan el que poden per ajudar. Leslie Howard era un d'aquests patriotes, d'ací que aquell any passés per [[Madrid]] exercint com espia per lliurar, en la neutral [[Espanya]], un missatge secret de [[Winston Churchill]] adreçat al general [[Franco]]. Així ho explica el llibre de [[José Rey-Ximenena]] ''El vuelo del Ibis'', partint de les converses de l'autor amb l'actriu Conchita Montenegro, amiga intima de l'actor britànic. Segons conta, Howard estava ''encegat per la seva inestroncable lleialtat al seu rei i a la seva pàtria''. De manera que l'agost de [[1939]] i mogut per l'amenaça bèl·lica contra [[Gran Bretanya]], no dubtà aparcar la seva brillant carrera a [[Hollywood]], que l'havia convertit en una estrella de rellevància internacional, per a retornar al seu país i posar-se al seu servei. Primer participà en tasques de propaganda per mantenir alta la moral dels britànics, en moments particularment dramàtics en els quals tot semblava perdut; després de la caiguda de [[França]] i la retirada de [[Dunkerque]], Howard posà el seu gra de sorra per ajudar el seu país, però aviat fou convocat per enviar a Franco un missatge secret del [[Govern]] britànic perquè garantís la neutralitat d'Espanya en el conflicte. Va ser una maniobra molt important, tenint en compte el que havia succeït a la Itàlia de [[Mussolini]], que després d'una dubitativa actitud acabà per aliar-se amb l'[[Alemanya]] d'[[Adolf Hitler]].

Churchill temia que succeís el mateix amb Espanya i feu de Howard el seu intermediari per tal que el missatge arribés de la forma més directa possible a Franco, el [[Govern]] del qual no tenia massa bona química amb l'ambaixador britànic a Espanya, ''sir'' [[Samuel Hoare]], tenint en compte les maniobres conspiradores desplegades per aquest per a restablir la monarquia a Espanya. El pont per facilitar l'entrevista entre Howard i Franco a [[Palau Reial d'El Pardo|El Pardo]] fou Conchita Montenegro, que havia rodat a Hollywood un film amb l'actor britànic, ''Prohibido'', rodatge en el qual havien iniciat un romanç posteriorment interromput. Montenegro a més era la peça essencial del trencaclosques, perquè el 1943 mantenia relacions sentimentals amb [[Ricardo Giménez-Arnau]], cap de la [[Falange Exterior]], circumstància que facilitaria el contacte amb Franco. El títol del llibre ''El vuelo del Ibis'' al·ludeix el nom de l'avió [[Douglas DC-3]] en el qual volava Leslie Howard des de [[Lisboa]] camí de Londres després d'haver complert la seva missió. L'1 de juny de 1943, l'''Ibis'' volava sobre [[Cabo Ortegal]], a [[Galícia]], quan segons s'explica, fou localitzat i abatut per una esquadrilla de [[Junker]]s 88 de la [[Luftwaffe]] alemanya. No hi hagué supervivents. L'actor reciclat a espia per les circumstàncies històriques que li havia tocat viure desaparegué així en aquesta missió cabdal per als interessos britànics.<ref name="Ruffin2015">{{ref-llibre|autor=Steven A. Ruffin|títol=Flights of No Return: Aviation History's Most Infamous One-Way Tickets to Immortality|url=https://books.google.cat/books?id=QPD6CwAAQBAJ&pg=PA170|data= 10 juliol 2015|editorial=Voyageur Press|isbn=978-0-7603-4792-8|pàgines=170–}}</ref>

Afirma l'autor de ''El vuelo del Ibis'' que les autoritats britàniques no reconegueren públicament el paper com espia de Howard, però un film bèl·lic de [[1951]], ''Bright Victory'', dirigida per Mark Robson als [[Estats Units]], se li reté una espècie d'homenatge mencionat en el seu diàleg la mort de Leslie Howard durant la Segona Guerra Mundial. D'altra banda, la mort de l'actor donà peu a tota classe d'especulacions fins i tot pocs dies després d'haver-se produït. Concretament, el [[The New York Times]] publicà tres dies després de l'incident un article en què afirmava que els avions de la força havien atacat l{{'}}''Ibis'' perquè els espies alemanys a Londres restaven convençuts que Winston Churchill viatjava a bord de l'avió i havia participat directament en l'encontre amb Franco. A finals de maig, Churchill preparava el retorn a la Gran Bretanya en un viatge des d'[[Àfrica]] amb escala a [[Gibraltar]]. Els alemanys planejaven matar-lo, si aconseguien interceptar el seu avió en vol, i segons la teoria d'alguns historiadors i biògrafs, el servei secret britànic planificà la maniobra de desinformació de l'enemic fent-li creure que el vol del primer ministre s'enlairaria des de Lisboa. En aquest cas, Leslie Howard hauria estat no solament un enviat per transmetre el missatge de neutralitat a Franco, sinó també el parany per a protegir la vida de Churchill. El fet que els espies alemanys tinguessin vigilat l'aeroport de Lisboa i més concretament l{{'}}''Ibis'' i que a bord de l'avió viatges un passatger, [[Alfred Tregear Chenhalls]], que físicament, cigar a la boca inclòs, guardava gran semblança amb el primer ministre britànic, ha servit com a suport d'aquesta teoria.

== Ashley Wilkes i La pimpinella escarlata ==
La carrera de Leslie Howard davant les càmeres restà definida principalment per dos personatges que es convertiren en les seves creacions més destacades en la pantalla gran. El primer fou el protagonista de ''The Scarlet Pimpernel'', un espia anglès en la França napoleònica que acabà tenint molts punts en contacte amb la seva pròpia peripècia durant la Segona Guerra Mundial. El segon fou el personatge d'''Ashley Wilkes'', l'home perseguit insistentment sense èxit per ''Escarlata O'Hara'' durant les diverses hores de metratge que integren ''Allò que el vent s'endugué''. També amb aquest personatge sembla tenir molts punts en comú la pròpia personalitat de Howard.

Malgrat que per altra banda i des d'un punt de vista dels premis, el rol que el posà més a prop de l'[[Oscar]] fou el del mestre ''Henry Higgins'' de ''[[Pigmalió]]'', film en el qual també es posà darrere de la càmera per exercir com a director. No assolí l'estatueta en aquesta ocasió, ni tampoc quan l'anomenaren ''Millor Actor Principal'' per ''Berkeley Square'', però el seu treball a ''Pigmalió'' li'n valgué la Copa Volpi al Millor Actor en el [[Festival de Venècia]]. Els intel·lectuals desil·lusionats amb la realitat que els hi havia tocat viure foren la seva especialitat en una curta carrera en la qual de no ser per la mort que li arribà quan exercia com espia s'aventuraven més èxits i una més gran rellevància en el paisatge cinematogràfic d'ambos costats de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]].

== Caràcter ==
Competitiu (diuen que comptava les seves línies de diàleg i les dels seus companys, exigint sempre que cap d'ells tingués més frases que ell) i supersticiós (en un dels seus sopars durant la visita a Madrid que acabà resultant ser fatal hi havia només tretze comensals i demanà que se'n reclutés un més per trencar el malefici, però no va poder fer res respecte als tretze passatgers que anaven en el vol de l'''Ibis''), es distingia també per la seva lleialtat, tal com va poder comprovar el seu company a ''The Petrified Forest'', [[Humphrey Bogart]], el qual després d'interpretar el rol de gàngster acorralat ''Duke Mantee'' en el muntatge teatral d'aquesta obra havia estat a punt d'estar eliminat de la versió cinematogràfica. Els seus productors volien posar en el seu paper a la seva estrella de les pel·lícules amb gàngster [[Edward G. Robinson]]. Howard va treure la cara per Bogart davant els productors, exigint que se'l mantingués en el repartiment del film, i d'aquesta manera no tan sols guanyà una amistat de per vida amb el protagonista de ''[[Casablanca]]'', sinó que a més brindà a aquest la primera possibilitat seriosa d'obrir-se camí com estrella a Hollywood i al cinema negre a una de les seves més carismàtiques estrelles. Bogart estava tan agraït a Howard que li posà el seu nom a la seva filla, Leslie.

== Filmografia ==
* 1914: ''The Heroine of Mons''
* 1917: ''The Happy Warrior''
* 1919: ''The Lackey and the Lady''
* 1920: ''Five Punds Rward''
* 1920: ''Bookworms''
* 1930: ''[[Outward Bound (pel·lícula)|Outward Bound]]''
* 1931: ''[[A Free Soul]]''
* 1931: ''Five and Ten''
* 1931: ''Devotion''
* 1931: ''Never the Twain Shall Meet''
* 1932: ''Service of Ladies''
* 1932: ''[[Smilin' Through (pel·lícula de 1932)|Smilin' Through]]''
* 1932: ''The Animal Kingdow''
* 1933: ''Berkeley Square''
* 1933: ''Captured!''
* 1933: ''Secrets''
* 1934: ''British Agent''
* 1934: ''The Lady Is Willing''
* 1934: ''Of Human Bondage'', en català, ''[[Captius del desig]]''
* 1935: ''The Scarlet Pimpernel'', en català, ''[[La Pimpinella Escarlata]]''
* 1936: ''The Petrified Forest''
* 1936: ''[[Romeo and Juliet (pel·lícula de 1936)]]''
* 1937: ''Stand In'', en català, ''Sempre Eva''
* 1937: ''[[It's Love I'm After]]''
* 1938: ''[[Pygmalion (pel·lícula)|Pigmalion]]'', en català, ''Pigmalió''
* 1939: ''Intermezzo: A Love Story''
* 1939: ''Gone with the Wind'', en català, ''[[Allò que el vent s'endugué]]''
* 1941: ''Pimpernel Smith''
* 1941: ''Common Heritage''
* 1941: ''[[49th Parallel]]''
* 1941: ''From the Fours Corners''
* 1941: ''The White Eagle''
* 1942: ''In Which We Serve''
* 1942: ''The First of the Few''
* 1942: ''National Savings Trailer: [[Noël Coward]] i Leslie Howard''
* 1942: ''Mr. Leslie Howard'' (per petició)
* 1943: ''War in the Mediteranean'' en català ''[[Sang, suor i llàgrimes]]''
* 1943: ''The Gentkle Sex''
* 1943: ''The Lamp Still Burns''

== Premis i nominacions ==
=== Premis ===
* 1938: [[Copa Volpi per la millor interpretació masculina]] per ''[[Pigmalió]]''
=== Nominacions ===
* 1934: [[Oscar al millor actor]] per ''[[Berkeley Square]]''
* 1939: [[Oscar al millor actor]] per ''Pigmalió''

== Referències ==
{{Referències}}


* ''Revista de Cinema Acción'' agost de 2009, col·leccionable actors.

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* {{Screenonline nom| id=476673}}

{{Autoritat}}

{{ORDENA:Howard, Leslie}}
[[Categoria:Actors de cinema londinencs]]
[[Categoria:Actors de teatre londinencs]]
[[Categoria:Actors de cinema mut anglesos]]
[[Categoria:Directors de cinema londinencs]]
[[Categoria:Directors de teatre anglesos]]
[[Categoria:Productors teatrals anglesos]]
[[Categoria:Militars britànics de la Primera Guerra Mundial]]
[[Categoria:Aviadors britànics]]
[[Categoria:Alumnes del Dulwich College]]
[[Categoria:Morts a Galícia]]
[[Categoria:Productors de cinema londinencs]]
[[Categoria:Militars londinencs]]
[[Categoria:Morts per accident aeri]]