Revision 9666393 of "Mikhaïl Fokín" on cawiki

{{Infotaula Persona
|nom         = Mikhaïl Fokín 
|imatge      = Portrait of Mikhail Fokin.jpg
|peu         = Retrat de Mikhaïl Fokín
|nom_naix    = Mikhaïl Mikhàilovitx Fokín 
|data_naix   = [[26 d'abril]] de [[1880]]
|lloc_naix   = [[Sant Petersburg]] ([[Imperi Rus]])
|data_mort   = {{Data defunció i edat|1942|08|22|1880|04|26}}
|lloc_mort   = [[Nova York]] ([[EUA]])
|coordenades_lloc_enterrat =
|nacionalitat = {{RUS}}
|altres_noms = 
|conegut_per = 
|ocupació    = [[Coreògraf]]
|fills       = 
|pares       = 
|signatura   = 
|lloc_web  =
}}

[[Fitxer:Nijinsky, Le Spectre de la Rose, 1911.jpg|200px|thumb|[[Nijinski]], primera figura del seu ballet, a ''L'espectre de la rosa'', el [[1911]]]]

'''Mikhaïl Mikhàilovitx Fokín''' (en [[rus]] Михаи́л Миха́йлович Фоки́н), conegut també amb el nom afrancesat de '''Michel Fokine''' ([[Sant Petersburg]], [[Imperi Rus]], [[26 d'abril]] de [[1880]] - [[Nova York]], [[Estats Units]], [[22 d'agost]] de [[1942]]), fou un [[coreògraf]] rus de [[dansa clàssica]].<ref>{{GEC|0232753}}</ref>

== Carrera professional ==
Als vuit anys entrà en l'escola del [[teatre]] [[Teatre Mariinski]] de la seva ciutat nadiua, va tenir per mestres en [[Gert]] i en [[Legat]]. Als divuit anys comença a treballar com a primer ballarí en aquell mateix teatre, i als vint-i-dos anys estudia coreografia amb [[Johansson]], mentre es dedicava a l'ensenyança. Poc temps després comença a muntar els seus primers ballets: 
* ''Acis i Galatea''([[1905]])
* ''La mort del Cigne'', sobre la peça de [[Camille Saint-Saëns]], estrenada per [[Anna Pàvlova]]
* ''Somni d'una nit d'estiu'', ([[1906]])
* ''La vinya'' (1906)
* Eunice ([[1907]])
* ''La Tapisseria encantada'' (1907), estrenada sota el títol de ''Pavillon d'Armide'' ([[1908]])
* ''Cleopatra'' ([[1909]]) 

Totes aquestes obres foren concebudes a [[Leningrad]], però desitjant renovar-se marxà a [[París]] a l'encontre dels [[Ballets Russes]] de [[Diaghilev]]. Allà passà els anys d'activitat més intensa de la seva vida: el [[1909]], a més de ''Pavillon d'Armide'' i ''Cleopatra'', dona a conèixer ''[[Les Sílfides]]'', sobre música de [[Chopin]], i les danses del ''Príncep Igor''. 

*El [[1910]] presenta:
** ''Shéhérazade''
** ''Carnaval''
** ''[[L'Ocell de foc]]''
** ''[[Les Orientals]]''
* [[1911]]:
** ''Narcís''
** ''Sadko''
** ''[[Petruixka]]''
** ''[[L'espectre de la rosa]]''
* [[1912]]:
** ''[[Le Dieu bleu]]''
** ''Thamar''
** ''Dafnis i Cloe'', sobre la música de [[Maurice Ravel]].

L'any següent el passà en la seva Rússia natal, i retornà a París, on presenta, ''The Legend of de Sant Jose'', ''Mides'' i ''El Gall d'Or''. Torna altra vegada a Rússia, per últim cop, on munta ''Eros'' i ''Francesca de Rimini'' ([[1915]]) i ''Stenka Razin'' ([[1917]]). Retorna a [[França]] i més tard anà a la [[Gran Bretanya]], per anar a acabar els seus dies als [[Estats Units]]. Però encara muntà les coreografies de:
* ''Els Elfs'' ([[1924]]) per a [[Ida Rubinstein]]
* El [[1931]]: ''Diana de Poitiers'', ''Semiramis'' i ''La Valse'', amb música de Maurice Ravel
Per als Ballets de [[Montecarlo]]:
* ''La prova d'amor'' ([[1936]])
* ''Don Juan'' (1936)
* ''Els Elements'' ([[1937]])
* ''Ventafocs'' ([[1938]])
* ''Paganini'' ([[1939]]) les dues últimes per els Ballets Russos del [[Coronel de Basil]]

Les seves dues últimes coreografies foren ''Barba-blava'' i ''Tinent Kije'' el ([[1941]]).

== Anàlisi professional ==
[[Fitxer:AP Cygne.jpg|thumb|200px|dreta|[[Anna Pàvlova]], un de les icones de Mikhaïl Fokín]]
Va estar casat amb [[Vera Antonova]], anomenada ''Fokina'', [[ballarina]] del [[Teatre Mariinski]] que actuà de parella amb el seu marit en nombrosos recitals per [[Europa]] i Estats Units. Fokín ha estat considerat el verdader continuador de l'obra de [[Marius Petipa]], a la que pretén unir la força vital d'[[Isadora Duncan]] o de [[Vàtslav Nijinski]], interpretes prodigiosos als quals admirà i pels quals ses sentí influit.

L'empresari [[Diaghilev]] deixà de col·laborar amb ell per considerar-lo reaccionari. La seva [[coreografia]] de ''[[L'Ocell de foc]]'' fou criticada per considerar que en ella no feia més que complicar els passos, sense introduir noves aportacions tècniques. Però arribà l'hora de Fokín quan muntà ''[[Petruixka]]'', obra a la que ningú ha gosat modificar ni el més mínim detall, mentre llavors --anys 1930-40-- no existia forma de retornar a les versions d´''[[El llac dels Cignes]]'' i ''[[La Bella Dorment (ballet)|La bella dorment]]''.

La seva obra representa la transició entre la [[dansa clàssica]] i la [[dansa moderna|moderna]], i ara --ja a molts anys de distància-- i vist que no es va fer fins a finals dels [[segle XX]], pot comprendre's la verdadera significació de molts dels seus <<''reaccionarismes''>>. En algunes de les seves declaracions resum els seus principis estètics a l'exigir quelcom més que la simple combinació i successió de passos, i en anar més enllà de certes formules estereotipades de [[mímica]]. 

També cercà i aconseguí l'acord perfecte entre el conjunt i els solistes com a verdadera entitat harmònica, l'alliberament del ballet de la servitud de les altres arts que col·laboren amb ell. Aquests principis, tant lògics, foren les que en el seu temps es discutiren, trobant l'oposició amb que sol entrebancar-se tota actitud revolucionària.

== Referències ==
<references />

== Bibliografia ==
* Suplement dels anys [[1963]]-[[1964]], pàgs. 249-50 de l'[[Enciclopèdia Espasa]] ISBN 84-239-4596-0.

{{ORDENA:Fokin, Mikhail}}
[[Categoria:Artistes russos]]
[[Categoria:Coreògrafs de ballet]]
[[Categoria:Ballet a Rússia]]
[[Categoria:Persones de Sant Petersburg]]

[[de:Michel Fokine]]
[[en:Michel Fokine]]
[[es:Michel Fokine]]
[[eu:Mikhail Fokin]]
[[fi:Mihail Fokin]]
[[fr:Michel Fokine]]
[[he:מיכאיל פוקין]]
[[it:Michel Fokine]]
[[ja:ミハイル・フォーキン]]
[[kk:Михаил Михайлович Фокин]]
[[ko:미하일 포킨]]
[[lb:Michel Fokine]]
[[nl:Michel Fokine]]
[[no:Michel Fokine]]
[[pl:Michaił Fokin]]
[[pt:Michel Fokine]]
[[ro:Michel Fokine]]
[[ru:Фокин, Михаил Михайлович]]
[[simple:Mikhail Fokine]]
[[sv:Michel Fokine]]
[[uk:Фокін Михайло Михайлович]]