Revision 9668354 of "Usuari:Peprovira/Proves2" on cawiki

<!--[[File:Trikephil2.jpg|thumb|upright=1.35|frameless|Motocicleta amb sidecar a les Filipines, on aquesta combinació es coneix com a tricicle".]]-->

Un '''sidecar''' és una caixa muntada sobre un bastiment proveït d'una roda lateral que, fixada a un dels costats d'una [[motocicleta]], permet d'augmentar-ne la capacitat.<ref>sidecar http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.jsp/__ac0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A/__pm0x3llc0x3AppJava0x2Autoservei!A_view?databases_avansada=&tipusFont=Diccionari+de+la+llengua+catalana+de+l%27Institut+d%27Estudis+Catalans+%282a+edici%F3%29&titol=sidecar&idFont=61457&tipusCerca=cerca.tot&clickLink=detall&input_cercar=sidecar&method=detall&numeroResultat=1&database=DIEC&tematica=%28Totes%29&numPagina=1&idHit=61161&categories_avansada=&action=Principal</ref> També es coneix com a ''sidecar'' el conjunt de motocicleta i sidecar,<ref>sidecar http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0210825&BATE=sidecar</ref> denominació que comparteix amb les de ''combinació'', ''equip'', ''conjunt'' o ''plataforma''.

==Història==
Els sidecars s'han vingut fabricant des de començaments del [[segle XX]]. Fins a la [[dècada de 1950]] varen ser molt populars, ja que oferien una alternativa barata als [[automòbil]]s; històricament han estat també emprats per [[forces armades|cossos militars]], [[policia]] i entitats com ara el [[Reial Automòbil Club de Catalunya]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], les [[wermacht|tropes alemanyes]] varen fer servir molts sidecars, sobretot [[BMW]] i [[Zündapp]]. Als sidecars militars [Alemanya|alemanys]], [[França|francesos]], [[Bèlgica|belgues]], [[Regne Unit|britànics]] i [[Unió Soviètica|soviètics]], la roda del sidecar sovint era també motriu, de vegades per mitjà  d'un [[diferencial (mecànica)|engranatge diferencial]], per tal de millorar la resposta del vehicle [[fora d'asfalt]].

Una de les empreses fabricants de sidecars més antigues del Regne Unit, Watsonian, fou fundada el [[1912]]. Actualment continua activa com a [[Watsonian Squire]]. L'empresa d'automòbils [[Jaguar (cotxe)|Jaguar]] fou fundada el [[1922]] com a fabricant de sidecars, amb el nom de [[Swallow Sidecar Company]].

Ja el 7 de gener de [[1903]] aparegué un sidecar en una caricatura de George Moore, dins un exemplar del diari britànic ''Motor Cycling''. Tres setmanes més tard, es va concedir una patent provisional a Mr. W. J. Graham, de Graham Brothers (a [[Enfield]], [[Middlesex]].  Graham es va associar amb Jonathan A. Kahn per a començar-ne la producció.

== Disseny  ==
Una motocicleta amb sidecar és un vehicle de tres rodes amb la roda del costat no alineada directament amb la roda posterior de la motocicleta, i en general és propulsat només per la roda del darrere. Això el diferencia  d'un [[tricicle]] motoritzat (conegut com a ''trike''), vehicle amb  les dues rodes del darrere motrius i unides per un un eix. Tanmateix, es diu que ja el [[1929]] P.V. Mokharov (a la Unió Soviètica) i H.P. Baughn (al  Regne Unit) varen ser els primers a incorporar una roda de sidecar motriu. Els equips de dues rodes motrius de Baughn  varen tenir tant d'èxit en proves de [[sidecartrial]] durant la [[dècada de 1930]] que hi hagueren intents d'aconseguir que l'[[Auto-Cycle Union|ACU]] en prohibís la participació. 

Un gran nombre d'empreses experimentà amb la tracció a dues rodes en esdeveniments esportius, i moltes varen incorporar aquest avenç en vehicles militars abans del començament de la Segona Guerra Mundial. Actualment, el fabricant rus {{bike|Ural}} produeix diversos models amb tracció en dues rodes que poden ser habilitats a voluntat.<ref name="uralspec">{{cite web | url=http://www.imz-ural.com/downloads/brochures/Ural.Comparison%20Spec%20Sheet.pdf | title=Ural Comparison Spec Sheet | publisher=IMZ-Ural | accessdate=January 28, 2012}}</ref>
 
El sidecar es compon d'un bastidor (que originalment anava fixat rígidament al bastidor de la motocicleta d'un costat i suportat per la roda del sidecar de l'altre), i d'un cos, el qual disposa normalment d'un seient per al passatger i un petit maleter al darrere. En alguns casos el sidecar té una capota de lona desmuntable. En algunes preparacions es fa servir el cos del sidecar per a transportar-hi càrrega o eines, com la plataforma d'un camió. El sidecar va muntat típicament de manera que la motocicleta quedi més a prop del centre de la carretera, és a dir, amb el sidecar a la dreta per a circular per la dreta.

<!--[[File:Vespa sidecar.png|thumb|left|Sidecar en un escúter Vespa]]-->
El 1913, l'inventor nord-americà Hugo Young (de [[Loudonville, Ohio]]), va dissenyar un sidecar nou que no estava fixat rígidament a la motocicleta. Per comptes d'això, el seu invent feia servir una connexió flexible que permetia el sidecar de girar, pujar i baixar sense afectar l'equilibri de la moto. Aquesta va ser una gran millora sobre el disseny original i proporcionà més seguretat i comoditat tant al passatger com al conductor. 

Young va fundar aleshores a Loudonville la [[Flxible Sidecar Company]] (la primera "i" s'eliminà del nom per a permetre'n el registre com a marca comercial) i aviat va esdevenir el major fabricant de sidecars del món. Quan la dèria de la motocicleta va començar a esvair-se durant la dècada de 1920, a causa de la comercialització de cotxes més assequibles, i les curses de sidecar foren prohibides als [[EUA]], Flxible passà a produir autobusos, ambulàncies i cotxes fúnebres.
 

=== Peculiaritats de conducció ===
El sidecar fa que el maneig de la motocicleta sigui asimètric. Sense fre a la roda no motriu del sidecar, aquest empenyeria la moto durant la frenada, i cap al sidecar durant l'acceleració. Tot i que es diu que un un pilot de sidecar "condueix" més que no pas "munta", la comparació amb un automòbil és feble. La posició del cos de conductor i  passatger afecten l'assoliment d'altes velocitats, especialment sobre terra o altres superfícies irregulars. Si la geometria de moto i sidecar no estan coordinades la combinació serà inestable, sobretot a alta velocitat, amb tendència al balanceig durant l'acceleració i desacceleració.
 
La geometria de la direcció de la moto, creada originalment per a un vehicle d'una sola traçada d'inclinada, s'ha configurat per a girar lleugerament lluny de la desviació imposada pel sidecar. Per tal d'aconseguir-ho, la motocicleta es subjeccta rígidament amb uns pocs graus d'inclinació oposats al sidecar, al mateix temps que la roda del sidecar es gira pocs graus cap a la línia central del vehicle, proporcionant així un equilibri que resulta en una traçada recta còmoda a l'hora de circular. La majoria dels sidecars també estan equipats amb dispositius d'amortiment de la direcció, tant de fricció com hidràulics, per tal de reduir els efectes de topades sobtades sobre el maneig, sovint a causa de l'estat del ferm.<ref>{{cite book
| title = United Sidecar Association Manual
| author = Hal Kendall
| edition = 1st
| year = 2003
| publisher = The United Sidecar Association (USA)
}}</ref>

<!--[[File:R68-sidecar.jpg|thumb|Sidecar Steib en una BMW R68 de  1954]]
[[File:ERanger-Sudan09.JPG|thumb|Una motocicleta ambulància eRanger al Sudan del sud]]-->

== Fabricants ==
Tot i que els sidecars han anat esdevenint menys freqüents d'ençà de mitjan dècada de 1950, hi ha una sèrie de fabricants arreu del món que han seguit produint-ne per a moltes motocicletes i [[escúter]]s populars. Entre els fabricants de sidecars actius cal esmentar:

* [[Chang Jiang Motorworks|Hongdu]] i Zhuzhou a la Xina
* [[Watsonian Squire]] a Anglaterra
* [[Cozy (sidecar)|Cozy]] a l'Índia
* [[IMZ-Ural]] iVMZ per a [[Izhmash|Izh]] a Rússia<ref>{{cite web|url=http://www.motorcycleclassics.com/motorcycle-reviews/2010-ural-patrol-t-and-solo-st.aspx|title=2010 Ural Patrol T and Solo sT|publisher=Motorcycle Classics|accessdate=2010-10-18|date=novembre/desembre 2010|author=Robert Smith}}</ref>
* [[Harley-Davidson]] als EUA 
* [[Louis Christen Racing]] a Suïssa 
* [[GG Duetto]] a Suïssa 
* [[Wasp Motorcycles]] a Anglaterra<ref name="Wasp">{{cite web|url=http://wasp-motorcycles.tripod.com/index.html|title=Wasp Motorcycles|accessdate=12 novembre 2010}}</ref>

== Esport ==
<!--[[File:Sidecars Isle of Man TT Race.jpg|thumb|left|Cursa de sidecars al [[TT Illa de Man|Manx TT]]]]-->
{{vegeu també|Motociclisme}}
Hi ha competicions de sidecars en diverses modalitats del motociclisme, com ara el [[Motocròs]] (vegeu [[Sidecarcross]]), [[Trial]] (vegeu [[Sidecartrial]]), [[Enduro]], [[Grasstrack]], [[Speeedway]] i [[Motociclisme de velocitat|Velocitat]] amb categories de sidecar. L'esport té seguidors a Europa, Estats Units, Japó, Austràlia i Nova Zelanda. Els sidecars es classifiquen sovint per l'època o la capacitat del motor, essent les curses de sidecars històrics més populars que les dels actuals. A les curses de velocitat, els sidecars de les categories més antigues s'assemblen normalment a motocicletes normals amb l'adjunció d'una plataforma, mentre els més moderns són baixos i llargs, i sovint tenen molt a veure amb la tecnologia de l'automobilisme de competició. En tots els tipus de curses de sidecar, hi ha un pilot i un passatger que treballen pelgats per a fer evolucionar la màquina, la qual seria gairebé ingovernable sense si el passatger  no estigués en la posició correcta.

Els sidecars de velocitat varen començar a allunyar-se del normal desenvolupament de la motocicleta durant la dècada de 1950, esdevenint cada vegada més baixos i amb rodes de diàmetre més petit,a l'hora que mantenien el [[carenat (moto)|carenat]] tipus "galleda d'escombraries", prohibit en competició de motocicletes en solitari d'ençà de {{MGP|1957}}. Cap a la dècada de 1970 aquests sidecars empraven tots pneumàtics llisos i tenien aspecte de cotxe monoplaça, amb el pilot agenollat darrere el motor per comptes d'anar assegut en un seient; el motor ere generalment de dos temps i 500 cc. A finals dels 70 els sidecars varen començar a adoptar la direcció al centre de l'equip i més tard els motors es varen traslladar a la part posterior del conductor, per tal d'abaixar encara més el centre de gravetat. Tot això feia el sidecar molt llarg. 

Els sidecars que competien al campionat del món especial, conegut com a [[Superside]], eren tots del tipus [[monocasc]] central llarg, essent els més comuns els [[Louis Christen Racing|LCR]], ART o [[Windle (sidecar)|Windle]], amb motors quadricilíndrics de quatre temps i 1.000 cc (el més popular era el de [[Suzuki GSX-R1000]]).

Aquests són coneguts a nivell nacional i de clubs com a sidecars de Fórmula 1, a diferència dels de Fórmula 2. Els sidecars de Fórmula 2 màquines de frontal curt que han de tenir un bastidor de tub d'acer i forquilles anteriors, mentre els monocasc i la direcció central hi són prohibits. Els motors són de 350 cc dos temps o de 600 cc quatre temps. Els sidecars F2 disputen el seu propi campionat, tot i que sovint corren a la pista juntament emb els F1, cadascun competint pel seu propi campionat. Des de 1990, al [[TT Illa de Man|TT de l'Illa de Man]], el [[Sidecar TT]] ha estat únicament seguit per sidecars de Fórmula 2, ja que els de Fórmula 1 eren considerats massa ràpids (aleshores fregaven els 174 [[km/h]] de mitjana). El 2006, però, els sidecars de F2 eren encara més ràpids que aquells, arribant als 187 km/h de mitjana.

* Competicions de sidecar:
<!--
<gallery>
File:xx.jpg|Velocitat
File:xx.jpg|Sidecarcross
File:xx.jpg|Grasstrack
File:xx.jpg|Speeedway
File:xx.jpg|Sobre gel
File:xx.jpg|Sidecartrial
</gallery>
-->

== Regulacions ==
Els sidecars es situen normalment al costat de les motocicletes més proper al voral de la carretera en el sentit de la marxa, i el pilot va per tant assegut al costat allunyat, tal i com passa amb els automobilistes, que van asseguts a l'interior del vehicle al costat més allunyat del voral. A Austràlia i el Regne Unit, els sidecars importats dels Estats Units o del continent europeu farien que el pilot quedés al costat proper al voral, i per tant hi són prohibits.

A la República de la Xina (Taiwan), l'article 39-2 del Reglament de Seguretat del Trànsit prohibeix la matriculació de motocicletes noves amb sidecar, però no es restringeix de forma específica muntar-n'hi més tard.

==Sidecars de bicicleta==
<!--[[File:Bundesarchiv Bild 102-12561, Berlin, Fahrrad mit Beiwagen.jpg|thumb|right|upright|Sidecar de bicicleta alemany, 1931]]-->
En ocasions s'han muntat sidecars en bicicletes. Els de la marca "Watsonian" varen ser força populars des de la dècada de 1930 fins a la de 1950 al Regne Unit. Resta el problema de l'aplicació d'empenta lateral a components lleugers construïts només per a resistir forces radials. Tanmateix, els trisikad de les Filipines estan sovint configurats així.

== Galeria ==
<!--
<gallery>
File:Ural-patrol.jpg|Ural "Gear-UP" amb dues rodes motrius
File:Sidecar.jpg|Sidecars Formula 1 a la graella de sortida
File:TriCycle1.jpg|Sidecar NSU (Alemanya, 2002)
</gallery>
-->

== Referències ==
{{Referències}}