Revision 9680909 of "Festa Major de Sant Joan Baptista de Valls" on cawiki

{{Copyvio|1=http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/045/848/848.pdf|2=<font color="green">[[Usuari:Paucabot|Pau Cabot]]</font> · [[Usuari Discussió:Paucabot|Discussió]] 07:25, 4 juny 2012 (CEST)}}
La '''Festa Major de [[Sant Joan Baptista]] de [[Valls]]''' dóna el tret de sortida al calendari de les celebracions patronals de l’estiu al [[Camp de Tarragona]]. Ubicada en el tempo festiu coincident amb el [[solstici d’estiu]], quan els dies són més llargs i les nits més curtes,  [[Valls]] manté elements patrimonials de llarga trajectòria. En aquest sentit, té com a elements configuradors el [[Seguici Cerimonial de Valls]] i les colles dels [[Xiquets de Valls]].

== La seqüència ritual ==

La festa major de [[Valls]] té els següents actes principals que configuren la seva seqüència ritual:

* L'anunci de la festa. Dissabte abans té lloc el sorteig d'inici de la temporada castellera tradicional en què les dues colles dels [[Xiquets de Valls]] sortegen l'ordre d'actuació de la diada de Sant Joan. Es proclama l'[[ambaixador]] dels Xiquets de Valls per a aquella temporada.

* El primer dia de la festa. El [[pregó]] a la plaça del Blat, i la [[tronada]] inaugura a la plaça del Pati donen el tret de sortida al cos central de la celebració. 

* La vigília de [[Sant Joan]], el 23 de juny. L'anada a [[Completes]], les [[Completes]] i la sortida de [[Completes]]. Són els actes nocturns per excel·lència al voltant d'aquest cant que té lloc a l'interior de l'església arxiprestal de Sant Joan Baptista. El [[Seguici Cerimonial]] acompanya la [[bandera]] de la ciutat i la corporació municipal fins a les Completes, i després tornen des del temple fins a la [[Casa de la Vila]] enmig d'una profusió notable de repics de [[campanes]] i [[focs d'artifici]]. Les balladetes del Seguici i l'actuació nocturna dels [[Xiquets de Valls]] seguint el costum antic d'aixecar els seus castells de manera simultània arrodoneixen la jornada.

* La diada de [[Sant Joan]] el 24 de juny. Les matinades dels grallers i timbalers desperten la ciutat. Després el Seguici acompanya la bandera de la ciutat i la corporació en l'Anada a Ofici, que és l'acte litúrgic principal de la festa i que té lloc dins l'església arxiprestal. A la sortida tenen lloc les balladetes del migdia, i tot seguit la diada castellera, considerada com l'inici tradicional de la temporada castellera. A la tarda, el Tomb del poble en què actua el Seguici i els [[Xiquets de Valls]] és l'acte itinerant hereu de l'antiga processó en què sortien les relíquies de Sant Joan Baptista, que es custodien a l'arxiprestal.

* El dia del vot del poble a la [[Mare de Déu del Lledó]], el 25 de juny.  El tombet del seguici infantil a la tarda, el [[correfoc]] a primera hora de la nit i el [[castell de focs de Sant Joan]] de prestigi creixent clouen la celebració.

== El Seguici Cerimonial<ref>Text extret del programa de la Festa Major de Sant Joan de Valls 2012, Xarxa de Cultura de Valls, 2012, pp. 18-19</ref> == 

El Seguici Cerimonial de Valls no sols és part indestriable de la Festa Major de Sant Joan Baptista sinó també de les [[Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela]] i, amb alguns elements, de la celebració del [[Corpus de Valls]]. El configuren:

El [[drac]]. La primera documentació que es troba d’aquesta figura del [[bestiari]] fantàstic, emblema dels poders de l’infern, data de [[1764]]. La peça actual, bicèfala, és del [[1985]], i està confegida en cartró i fibra de vidre. 

El [[ball de diables]]. Aquest entremès de la lluita del bé i del mal té els seus orígens a l’ [[Edat Mitjana]]. Així, el personatge de [[Sant Miquel]], que era l’etern lluitador contra els diables, ja és documentat des del [[1400]], mentre que el conjunt del ball es remunta si més no al [[1803]] amb motiu de les festes del tretzenari del Convent de Sant Francesc. Va ser recuperat el [[1985]].

L’[[ós]]. Les primeres referències documentals es troben el [[1764]]. La recuperació d’aquesta peça és del 1999, i es féu amb cartró i fibra de vidre. És acompanyat per uns trabucaires amb armes d’avantcàrrega. És una carcassa zoomòrfica poc habitual a [[Catalunya]].

El [[ball de gitanes]]. Antigament es recorria a la contractació de balladors per als elements del Seguici, i precisament alguns eren d’ètnia gitana. Probablement d’aquí neix la denominació d’aquest ball documentat el [[1894]] per l’escriptor alcoverenc [[Cosme Vidal]]. Va ser recuperat el [[1985]].

Els [[nans]]. Existeix documentació que fixa l’existència dels nans des del [[1854]]. Els actuals daten de les Decennals del [[1951]]. Si bé no tenen noms, han estat batejats segons l’ofici que representen. Entre ells s’identifica l’alcalde d’aleshores, Josep M. Fàbregas. Van ser restaurats el [[1981]] i el [[2007]].

Els [[gegantons]] (negres).  Hi ha poca documentació al respecte però les fonts orals indiquen que el cap del gegantó va ser esculpit pel reconegut escultor vallenc, [[Lluís Bonifàs]] el [[1764]]. El fet que el gegantó, de nom [[Lladrefaves]], mantingui l’estructura de mig cos, amb les cames del portador ben visibles, és un dels trets patrimonials de major antiguitat en aquesta tipologia d’imatgeria popular, no sols a [[Catalunya]] sinó en el conjunt d’ [[Europa]]. El gegantó [[Lladrefaves]] es casaria durant les Decennals del [[1951]] amb la gegantona negra. 

Els [[gegants]]. El [[1725]] Valls va construir gegants i van participar en l’acte de benedicció de la nova església dedicada a la Mare de Déu del Lledó. El [[1764]] serien renovats per [[Lluís Bonifàs]], i novament el [[1883]].  Durant cinc dècades –entre el [[1869]] i el [[1921]]- el gegant perdria la porra característica per substituir-la per una pipa de [[turc]]. El [[1947]] es construirien els gegants actuals.

El [[bou]] (Calçot/AAEET-Turba). Element del bestiari documentat el [[1764]], que no dispara foc, i ha estat recuperat aquesta Festa Major del [[2012]]. En d’altres localitats, havia estat vinculat a l’[[entremès de Betlem]] en què tenia un rol positiu, ja que segons la veu popular donava escalfor al [[nen Jesús]].

El [[ball de vells]]. Documentat el [[1635]], era a càrrec del gremi dels sabaters local. Probablement és el [[ball parlat]] més característic del [[Camp de Tarragona]] que enfronta uns matrimonis desavinguts composats entre uns marits vells i garrepes, i unes joves esposes –representades per homes-. També hi participen unes autoritats fingides -l’alcalde, el rector i el mosso d’esquadra- i els diables burlescos. 

El [[ball de bastons]]. Es té constància de la seva participació des del [[1712]], quan va sortir en una processó de pregàries, i és un dels elements amb més continuïtat en la festa. El seu vestuari va quedar documentat fotogràficament en els anys trenta del [[segle XX]] per [[Pere Català i Pic]]. Va ser recuperat el [[1992]]. 

El [[ball de pastorets]]. Documentat el 1635 com a ball de pastors, era a càrrec del gremi dels blanquers locals, els menestrals que adobaven les pells amb tanins vegetals -roldor, sumac i escorces- després d'haver fet els treballs de ribera, neteja i eliminació de substàncies no útils, com els pèls, fins a obtenir pells "en blanc" —d'on deriva el nom de l'ofici—, que eren lliurades a l’assaonador per als treballs posteriors. Es tracta d’un ball de bastons llargs i ha estat recuperat aquesta Festa Major 2012.

El [[bou]] tradicional (UAF). Element del bestiari que porta foc no pirotècnic els dies 23 i 24, i foc pirotècnic al correfoc del dia 25, recuperat aquesta Festa Major del 2012. A Valls el bou és documentat el 1764.

La [[mulassa]]. Un dels elements del bestiari popular vallenc més estimat per la ciutadania està documentat des del XVI, quan va assistir a la rebuda del rei Felip II a Barcelona. La peça fou recuperada el 1987.

El [[ball de la primera]]. La primera referència documental és de les Decennals del 1881. Esdevé l’única dansa exclusiva de la ciutat, malgrat que també hi ha notícies antigues de l’existència d’un ball de la primera a Bràfim. La melodia tradicional fou arranjada durant el 1981 que també va ser el mateix any de la seva recuperació.

La [[moixiganga]]. La moixiganga representa diverses escenes de la Passió de Jesucrist, però també algunes de les onze figures que s’escenifiquen tenen referències als antics retaules de les esglésies vallenques. Hi ha documentació que estableix la seva actuació durant la celebració de les festes de la coronació d’Isabel II d’Espanya el 1833. Fou recuperada al 1991, mentre que des del 2008 és representada a l’altar major de l’església de Sant Joan coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Candela.

El [[lleó]]. Peça del bestiari sense documentació històrica a Valls que es va incorporar per les Festes Decennals del 2011. Tradicionalment se li ha assignat al simbolisme evangèlic de Sant Marc, tot i que en certes poblacions presenta vinculació al santoral local.

L’[[àliga]]. És un element associat tant a la dimensió religiosa pel fet de ser emblema de l’evangelista Sant Joan com a la cívica en ser patrimoni exclusiu de les localitats que gaudien de privilegis reials, per la qual cosa és una peça coronada. A Valls era l’única figura a qui se li permetia ballar a l’interior de l’església. La primera referència documental data del 1700, tot i que existia amb anterioritat. Va ser destruïda a la guerra civil del 1936, recuperada el 1961 i regalada a Salvador Dalí, novament cisellada el 1971 i finalment canviada el 1991. Manté el tret distintiu de portar un colom blanc i viu al bec. Durant els darrers anys l’au és cedida per la família Ferré i una vegada acabada la celebració retorna al colomar.

Els [[Xiquets de Valls]]. Amb més de dos segles d’història, ja que si més no són presents en la processó de la Mare de Déu de la Candela del 1801, els Xiquets de Valls –Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco- formen part del teixit humà social, cultural i fins i tot econòmic de la ciutat. Tenen el seu precedent en el ball de valencians, documentat a la mateixa ciutat de Valls amb colla pròpia des del 1712, ara fa 300 anys. Actualment existeixen la [[Colla Vella dels Xiquets de Valls]] i la [[Colla Joves Xiquets de Valls]].

==Referències==
<references />

==Bibliografia==

* Bertran, Jordi: ''El foc festiu a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre'', Diputació de Tarragona, Tarragona, 2009.
* D.A.: ''Valls. Sons i músiques de festa'', Fonoteca de Música Tradicional Catalana, sèrie 3 festes tradicionals, vol. 1, Centre de documentació i recerca de la cultura tradicional i popular / Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1991.
* D.A.: ''El Seguici Cerimonial i els Xiquets de Valls a les escoles'', Cossetània, Valls, 2010.
* Casalé, Gemma: ''Les Decennals de Valls. La devoció vers la Candela: religió, castells i cultura'', Post Festum, 7, Arola, Tarragona, 2012.

[[Categoria:Tradicions catòliques de Catalunya]]
[[Categoria:Esdeveniments culturals]]
[[Categoria:Cultura popular]]
[[Categoria:Cultura de Valls]]